Resultats de la cerca
Es mostren 3871 resultats
Johannes Ockeghem
Música
Compositor flamenc.
Actuà gairebé tota la vida a la cort de França, al servei de Carles VII, Lluís XI i Carles VIII Anteriorment havia actuat a Anvers Desenvolupà l’estil de la polifonia francoalemanya i creà un estil polifònic que predominà a Occident durant un segle De la seva obra es destaquen diverses misses, com la basada en el tema de L’Homme armé , un rèquiem, un Credo i una vintena de cançons Fou mestre de Josquin des Près Sembla que vers el 1470 visità la península Ibèrica
Luigi Mancinelli
Música
Compositor i director d’orquestra italià.
Debutà a Roma com a director, i passà a Londres, on dirigí òperes al Convent Garden 1888-1905 També actuà al Teatro Real de Madrid 1888-95 i al Metropolitan de Nova York El 1910 es presentà al Liceu de Barcelona com a director de l’òpera La vestale Spontini i altres òperes Com a compositor escriví les òperes Paolo e Francesca 1907 i Ero e Leandro 1896 —que presentà al Liceu el 1911 i el 1913, respectivament—, obertures per a orquestra i música d’escena
Mario Moreno
Cinematografia
Actor cinematogràfic mexicà.
Actor de varietats teatrals, creà el personatge de Cantinflas , representació del peladito mexicà, tipus astut, optimista, amb unes necessitats vitals mínimes, satisfetes amb el producte de l’exercici dels oficis més variats, de vegades ingenu, connectat amb alguns personatges de la Commedia dell’Arte i de la picaresca castellana En cinema esdevingué famós amb Ahí está el detalle 1940 Actuà en Los tres mosqueteros 1942, El circo 1942, El bolero de Raquel 1956, Around the World in 80 Days 1957, Pepe 1960 i El padrecito 1963, etc
Jesús Monasterio y Agüeroz

Jesús Monasterio y Agüeroz
© Fototeca.cat
Música
Violinista i compositor castellà.
Estudià a Madrid, a París i a Brusselles i actuà com a solista per tot Europa Dirigí la Capilla Real, de Madrid, ciutat on fundà una Sociedad de Cuartetos 1863 que donà a conèixer les obres dels autors alemanys Dirigí molt de temps la Sociedad de Conciertos de Madrid, i el 1880, amb membres de l’orquestra del Liceu, en fundà una a Barcelona que donà a conèixer obres simfòniques alemanyes Com a compositor escriví obres per a violí, com Adiós a la Alhambra
cotilèdon

Cotilèdons: 1, en un embrió jove; 2, en un de madur; 3, en una plàntula; 4, en una planta jove
© fototeca.cat
Botànica
La primera fulla, o fulles, de l’embrió de les fanerògames.
En alguns casos funciona com a òrgan de digestió de les substàncies nutritives emmagatzemades en el teixit nutrici de la llavor, puix que esdevé fotosintetitzador un cop la planta ha germinat En altres casos, com en les lleguminoses, actua com a òrgan de reserva i és ple i atapeït de materials nutritius que ha absorbit abans de la maduració de la llavor El nombre de cotilèdons caracteritza alguns grups de plantes les monocotiledònies en tenen un, les dicotiledònies, dos, i les gimnospermes, un nombre variable
Quett Masire
Política
Polític de Botswana.
Mestre d’escola 1949-55, el 1962 fou cofundador del Botswana Democratic Party BDP Estret collaborador de Seretse Khama, líder del partit, quan aquest esdevingué primer president de la Botswana independent 1966, Masire fou nomenat vicepresident i, a la seva mort 1980, el succeí a la presidència Continuà la política favorable a l’estabilitat i afavorí una certa prosperitat El 1998 cessà en el càrrec, i fou substituït per Festus Mogae Els anys noranta actuà com a mediador en el conflicte dels Grans Llacs
galvanització
Tecnologia
Recobriment de l’acer per una pel·lícula de zinc per tal de protegir-lo de la corrosió.
Hom aplica la pellícula protectora per immersió de l’acer en zinc fos Entre ambdós metalls es forma una zona de tansició, constituïda per un aliatge de ferro i de zinc de composició variable, que n'assegura la unió La protecció de l’acer és produïda per la major electronegativitat del zinc, qua actua d’ànode en el conjunt acer-zinc La protecció del zinc és assegurada per la formació d’una pellícula superficial de carbonat de zinc hidratat, que és insoluble en aigua
tiobacil
Biologia
Gènere de bacteris de l’ordre dels pseudomonadals, de la família de les tiobacteriàcies, que comprèn diverses espècies d’acció bioquímica específica en pH àcid o neutre.
En pH neutre cal esmentar Tthiocyanoxidans , que pot oxidar tiosulfats i tiocianurs potàssics, Tdenitrificans , que en condicions anaeròbiques utilitza el nitrat com a font de nitrogen, i és perjudicial, doncs, per al sòl, i Tthioparus , que oxida el sofre i els tiosulfats En pH àcid cal esmentar Tthio-oxidans , que utilitza tiosulfats S i SH 2 com a font d’energia, Tferro-oxidans , que oxida sulfurs, tiosulfats i composts ferrosos, i Tnovellus , que actua com a oxidant de composts inorgànics de sofre, o bé com a heteròtrof
citocrom
Bioquímica
Heteroproteid present en tots els organismes aerobis, que posseeix un grup prostètic porfirínic amb ferro i que és susceptible d’intervenir en sistemes redox
mitjançant les variacions reversibles de l’estat d’oxidació d’aquest ió metàl·lic.
Actua fisiològicament en aquells processos d’oxidoreducció que tenen lloc a l’interior de la cèllula Es donen citocroms, materials difícils d’extreure i de purificar, molt termolàbils, en tots els animals, les plantes i els bacteris aerobis llur concentració en les cèllules, on s’acumulen fonamentalment als mitocondris, té una relació amb l’activitat respiratòria d’aquests Serveixen per al transport d’electrons en les cadenes respiratòries i llur energia és utilitzada per a la síntesi de composts d’elevada energia d’enllaç, com l’ATP
funció del llenguatge
Lingüística i sociolingüística
Cadascuna de les finalitats susceptibles d’ésser complertes pel llenguatge.
Segons Bühler, són la funció expressiva Kundgabe , que informa sobre l’estat anímic del parlant, la funció apellativa Apell , que actua sobre l’atenció de l’oient, i la funció representativa Darstellung , mitjançant la qual hom dóna alguna explicació Jakobson distingeix, a més, la funció fàctica , indicadora d’un manteniment de la comunicació, la funció metalingüística , mitjançant la qual hom parla sobre el codi lingüístic, i, finalment, la funció poètica , en relació amb el missatge comunicat i d’on deriven la interpretació i l’anàlisi literàries