Resultats de la cerca
Es mostren 2923 resultats
substància
Filosofia
Concepte que designa allò que resta sota, que és suport, dels accidents i que, com a contraposat a aquests, subsisteix en si mateix.
És un concepte fonamental de la filosofia aristotelicoescolàstica i àdhuc d’una bona part de les filosofies modernes i contemporànies Traducció del terme grec ousía , el mot substància té una certa relació no sols amb el d’essència, sinó també, i sobretot, amb els de subsistència, substrat i supòsit, i àdhuc amb els de subjecte i persona Si l’oposició substància-accidents permet d’explicar el moviment i el canvi accidental, el problema del canvi substancial fou explicat a partir de l’afirmació que la substància és composta de matèria i forma —com a “coprincipis” metafísics i àdhuc físics…
regla
Allò que serveix per a dirigir la conducta en l’estudi, en la creença, en la moral, en l’execució d’una cosa.
guia
Allò que indica, que ajuda a trobar o a discernir, el camí que cal seguir per anar en un lloc, per un lloc.
trafica
Maneig, afaiçonament, etc, amb què hom vol fer passar per bo allò que no ho és, amb què hom tracta d’enganyar algú.
estendre
Distribuir (allò que forma una massa o un conjunt) per una superfície, posar (una cosa) damunt una altra de manera que la cobreixi.
extrem -a
Que ateny el grau més alt o un grau molt alt, que excedeix al màxim o fortament allò que és mesurat, ordinari, etc.
El modernisme literari espanyol i hispanoamericà
El Modernisme espanyol L’etiqueta de «generació del 98» amb què es va voler caracteritzar una «facció» del Modernisme hispànic ha perjudicat considerablement la comprensió d’aquest moviment L’espanyolisme que porta implícita la referència al «desastre» ha impedit contemplar-lo en el marc de la literatura occidental, en el qual sorgí i es desenvolupà Així, la natural inserció en el context europeu es va tenyir de notes negatives i fou qualificat de cosmopolitisme, gallicisme o, fins i tot, escapisme Portada de Renacimiento Madrid, 1907, dirigida per Gregorio Martínez Sierra, revista en què…
zona de desenvolupament pròxim
Pedagogia
Psicologia
Espai o distància conceptual existent entre el nivell de desenvolupament cognoscitiu real, és a dir, allò que un alumne pot resoldre tot sol, i el nivell de desenvolupament cognoscitiu potencial, o allò que un alumne pot resoldre amb l’ajuda d’un adult o d’un altre company més capaç.
La zona de desenvolupament pròxim defineix aquelles funcions que estan en procés de maduració, en un estat embrionari Es tracta d’un concepte clau que és part integrant de la teoria de l’aprenentatge de Lev Sem'onovič Vygotskij Aquests plantejaments de Vygotskij constitueixen una de les fonts psicopedagògiques que inspiraren la fonamentació teòrica de la reforma educativa del 1990 a l’Estat espanyol
La casa
La necessitat de refugi no és res exclusiu dels homes Tot ésser viu ha de menester protecció davant les condicions exteriors quan aquestes no li són propícies El mite de l’origen de l’arquitectura situa l’home primitiu davant un món exterior que el sobrepassa i al qual interroga contínuament En les diferents situacions climàtiques, des del fred extrem dels cercles polars a les temperatures tòrrides de la franja de l’equador, les persones han mirat sempre d’aconseguir una segona pell que els permetés d’equilibrar i ajustar el clima a la seva temperatura corporal Aquesta necessitat de confort i…
Secularització i creences
Els antecedents immediats Des del punt de vista de les creences i dels comportaments religiosos, la societat catalana de les acaballes del segle XX ha esdevingut una societat secularitzada i plural Però les dues darreres dècades d’aquest segle no han estat de grans canvis radicals, ans més aviat de consolidació i, fins a cert punt, de normalització, arran d’unes transformacions que en molt bona part s’havien produït ja en els decennis immediatament anteriors En l’àmbit religiós, en efecte, el gran punt d’inflexió que marcà un tombant decisiu, de conseqüències incalculables i relativament…