Resultats de la cerca
Es mostren 2406 resultats
Sant Fruitós de Bages
Art romànic
Situació Vista general del nucli antic, el qual, segurament amb ben poques variants, segueix el mateix esquema de població de l’antiga sagrera J Pagans-TAVISA L’església parroquial de Sant Fruitós s’aixeca a la banda ponentina del poble, a l’indret on es desplaça l’antic nucli de la població Long 1°51’14” - Lat 41°45’08” Hom arriba a Sant Fruitós per la carretera de Manresa a Vic El recorregut és només d’uns cinc quilòmetres aproximadament FJM-AMB Història L’església es trobava dins l’antic terme de la ciutat de Manresa, a la zona del Camp de Bages, al lloc de Sant Fruitós Des de molt aviat…
Santa Maria del puig de la Creu (Castellar del Vallès)
Art romànic
Situació Vista exterior de la capçalera J M Masagué L’església de Santa Maria corona el puig de la Creu, que ateny 664 m d’altitud Aquesta muntanya fa de divisòria entre els termes de Castellar del Vallès i Sentmenat La línia fronterera passa justament pel bell mig de l’església El temple, de propietat particular, està molt reformat, i té adossades diverses edificacions, en una de les quals resideixen intermitentment els masovers, gràcies a la presència dels quals l’edifici es conserva en bon estat Mapa L36-15392 Situació 31TDG252092 Hom pot arribar-hi a peu, amb mitja hora escassa, per la…
Santa Maria de La Llacuna
Art romànic
Situació Antic priorat benedictí, situat a la vila de la Llacuna, a tocar de la plaça dita de Fort Micó Mapa 35-16419 Situació 31TCF777926 Les seves restes, avui dia invisibles, es troben encastades dintre d’una casa moderna de la part SE de la plaça APF Història La seva existència és documentada d’abans del 1020, puix que consta que l’any 25 del rei Robert que se situa entre el 1020 i el 1021 era regida pel sacerdot Selva En aquell any els comtes de Barcelona Ermessenda i el seu fill Berenguer Ramon I van donar l’església de Santa Maria de la Llacuna al monestir de Sant Llorenç del Munt, a…
Necròpolis medievals anteriors al 1300 del Camp de Tarragona
Art romànic
A les comarques d’influència tarragonina s’han localitzat al llarg del segle XX un nombrós grup de necròpolis * , en llur major part amb enterraments de cista o caixa de pedra o lloses Aquestes necròpolis, però, no es reparteixen de manera homogènia pel territori estudiat, ja que mentre a la Conca de Barberà en trobem dinou, al Tarragonès només se n’ha localitzat una Molts d’aquests enterraments, descoberts per gent del lloc o per erudits locals o historiadors, ara han desaparegut o se n’ha perdut la traça o la situació dels que encara existeixen i tenen certa envergadura, se’n…
Castell de Glorieta (Passanant)
Art romànic
Situació Torre de planta rectangular, situada a la part alta de la població, l’únic element conservat d’aquest castell que sembla que era envoltat d’un clos murat, avui dia desaparegut A Carreras El castell és situat a la part alta del poble de Glorieta Aquest poble fou construït damunt de la fondalada del torrent de Glorieta, a l’extrem nord del Pla d’en Candela Mapa 34-15390 Situació 31TCF503982 Per a anar a Glorieta cal agafar la carretera local T-222, que va de Sarral cap a Passanant, i aproximadament 1 km abans d’arribar-hi, surt a mà esquerra una pista asfaltada que mena directament a…
Vilatge de Tamarit (Tarragona)
Art romànic
Situació Un dels habitatges buidats a la roca que formaven aquest desaparegut vilatge ECSA - J Bolòs Al voltant del castell de Tamarit, especialment entre el cim del turó que hi ha a l’W del castell i la costa, hi ha nombroses restes dels habitatges del poble medieval de Tamarit Mapa 34-18473 Situació 31TCF623547 Des de l’entrada actual del recinte del castell de Tamarit es poden trobar restes d’habitatges a tot el voltant de la fortificació, especialment si se segueix el camí de terra que porta cap a la part alta del càmping que hi ha més cap al N o bé els diversos corriols que hi ha, al S-W…
La transició democràtica. 1971-1979
La transició de la dictadura a la democràcia a l’estat espanyol va ser un procés molt obert que va tenir nombrosos protagonistes i va ser desenvolupat per gent molt diferent, amb connexions de naturalesa també diversa amb institucions, o esdeveniments, de mig món El nexe d’unió de tot el procés era la voluntat de gaudir d’un règim de llibertats Una visió internacional de la transició catalana La Universitat Catalana d’Estiu La Universitat Catalana d’Estiu La presentació pública o semipública de propostes polítiques i d’organitzacions polítiques, la creació de taules, enllaços,…
Les multinacionals de les begudes. 1872-2007
Tenir a l’abast l’aigua per a beure és bàsic per a viure L’accés a l’aigua de pou, de cisterna, de bota i a les canalitzacions dels dolls d’aigua de les fonts és un dels eixos de les històries dels pobles A Barcelona, per exemple, hi ha tres fonts públiques gòtiques que ragen des de fa més de 600 anys Són la font d’en Fivaller a la plaça de Sant Just 1367, la de Santa Anna al Portal de l’Àngel 1375 i la de Santa Maria del Mar 1402 Però l’aigua dolça i potable és, històricament, un bé escàs Sortosament, hi ha el vi, la cervesa, els sucs de fruita, l’orxata, l’aigua mineral, la pasteurització i…
La descoberta turística dels Pirineus
Tot i que la visitaren alguns romàntics com Thiers, Mérimée, Taine o Stendhal, a mitjan segle XIX el Rosselló apareixia com una província molt excèntrica Els viatgers tenien dificultats per copsar-ne tota l’originalitat geogràfica i ètnica Balneari Pujade, els Banys d’Arles, 1851 CEDACC / JLV Amb tot, no sembla que els catalans mateixos coneguessin millor les seves muntanyes Per als habitants de la plana, la Cerdanya i el Capcir eren contrades fredes i llunyanes que, a vegades, hom estava obligat a recórrer per raó de negocis, però mai per plaer Pel que fa al Canigó, creien conèixer-lo…
Federació Catalana de Futbol

Cartell anunciant el partit entre les seleccions de Catalunya i Tunísia, organitzat per la Federació Catalana de Futbol el 2011
Federació Catalana de Futbol
Futbol
Organisme rector del futbol a Catalunya.
La seva fundació data del 12 de novembre del 1902, època en què s’anomenava Associació Catalana de Clubs de Football , però té un precedent en l’ Associació de Clubs de Foot-ball de Barcelona , creada el 1900 El mateix any, aquesta creà un comitè organitzador de la Copa Macaya, impulsada per Alfons Macaya, president de l’Hispània CF Aquest fou el primer títol a disputar-se a l’Estat espanyol i és considerat com el primer campionat català de futbol Els principals impulsors de l’associació creada el 1902 foren el Barcelona i l’Hispània, i els altres clubs que s’hi adheriren foren el Català, l’…