Vilatge de Tamarit (Tarragona)

Situació

Un dels habitatges buidats a la roca que formaven aquest desaparegut vilatge.

ECSA - J. Bolòs

Al voltant del castell de Tamarit, especialment entre el cim del turó que hi ha a l’W del castell i la costa, hi ha nombroses restes dels habitatges del poble medieval de Tamarit.

Mapa: 34-18(473). Situació: 31TCF623547.

Des de l’entrada actual del recinte del castell de Tamarit es poden trobar restes d’habitatges a tot el voltant de la fortificació, especialment si se segueix el camí de terra que porta cap a la part alta del càmping que hi ha més cap al N o bé els diversos corriols que hi ha, al S-W, prop de la costa. (JBM)

Història

El castell de Tamarit donà origen al nucli de població que es formà al seu voltant durant l’edat mitjana, el qual presidí; per aquesta raó, la història de l’antic poble de Tamarit és indestriable de la història de la seva fortalesa, a la qual cal remetre’s. (MLIR)

Vilatge

El poble de Tamarit va decaure al final de l’edat mitjana i va desaparèixer en època moderna. Aquesta perduració fa, doncs, que les restes conservades puguin ésser de moments diversos. Tot i que les restes constructives s’han deteriorat molt a causa de la pressió humana que hi ha hagut els darrers anys, cal dir que els vestigis de murs i habitatges s’estenen per una superfície considerable. Ara, volem diferenciar tres zones on les restes de les cases tenen unes característiques diferents: la zona de ruïnes que hi ha al costat de la costa, l’indret on es cavà un habitatge troglodític i l’espai situat sota el castell.

El poble principal és entre l’indret on hi ha el portal del clos actual del castell, el cim del turó on hi ha una torre d’època medieval tardana o moderna i els petits penya-segats de la costa. En aquest espai s’endevina l’existència de carrers, d’unes dotzenes de cases i de dos dipòsits o cups, de planta circular. Les cases són separades les unes de les altres. Eren més aviat petites; segurament amb un parell de cambres, que tenien una profunditat d’uns 3 m. Pertot arreu, en aquest espai que hem delimitat més amunt, trobem alguns petits panys de murs fets amb pedres sense treballar o poc treballades, que poden correspondre a edificis medievals o més tardans. Per terra també es veuen restes de murs, dels quals es conserva solament poc més d’una filada. En algun lloc fins i tot s’endevina l’existència d’un paviment fet amb còdols col·locats verticalment. Prop dels dos extrems inferiors d’una tanca que clou el jardí d’una casa actual i que inclou una torre feta cap al segle XV, hi ha dos cups o dipòsits amb una planta circular, fets amb pedres sense treballar i molt de morter; segurament han estat, en algun estudi, confosos amb les bases de torres.

Una de les construccions més interessants i més ben conservades d’aquest antic poble rònec és un possible habitatge buidat en una roca i situat més al N de totes les restes que acabem de descriure, i, per tant, una mica allunyat de la costa. A l’interior, dins de la roca, té una planta gairebé rectangular, tot i que els angles són arrodonits. L’entrada, de 190 cm d’amplada, s’obre cap a l’E. A dins fa 310 cm de llarg (de N a S) per 260 cm d’ample i 170 cm d’alt. Al costat meridional de l’entrada es poden veure diversos encaixos. A cadascun dels angles septentrionals, a dins, hi ha un replà. Ara, en aquest costat nord, hi ha també un forat, potser fet posteriorment al moment en què s’abandonà.

Una altra construcció molt notable és una casa conservada a sota el castell, dins el jardí d’aquest edifici, prop de l’actual piscina. Tot i que segurament va sofrir algunes transformacions al llarg de l’edat mitjana o fins i tot en èpoques posteriors, es pot assenyalar que es tracta d’un habitatge força ben conservat i que molt possiblement té l’origen en l’època que estudiem en aquesta obra. L’habitatge era format, a peu pla, per dos espais. L’origen de la construcció segurament correspon a l’espai més oriental. Tot el fons, cap al N, és buidat a la roca i en un nivell una mica més baix. La paret sud, que dona a la platja, té una espitllera. En un moment potser posterior al de construcció, hom adossà una escala a aquesta paret. Així mateix, en aquesta cambra hi ha diversos arcs —possiblement afegits— fets en època gòtica.

La cambra del costat, on hi ha la porta d’entrada, acabada amb un arc de mig punt, té també a la banda nord un dipòsit, fet amb carreus, i al costat d’aquest dipòsit un possible forn de planta circular. Aquesta cambra és coberta per una volta feta amb una cintra de canyes i d’una espècie de vímet entreteixit. Actualment, es pot observar que damunt d’aquesta cambra d’entrada hi havia un pis superior.

Prop d’aquesta notable construcció, hi ha restes d’algun altre edifici semblant. La proximitat d’aquestes construccions al castell i a la platja pot fer pensar que tenien una funció especial, potser relacionada amb la pesca o el comerç.

Ens trobem, doncs, amb un conjunt molt important que mereixeria ésser estudiat acuradament. A l’hora d’analitzar-lo cal tenir presents dos aspectes bàsics: la seva continuïtat al llarg de molts segles i la importància que tenia, per a la gent que hi vivia, la pesca i el comerç que es feia a través del seu important port. Pel que fa a tot això, es pot suposar que la construcció cavada a la roca pot reflectir, en principi, un primer moment d’ocupació del lloc. D’altra banda, en algun moment, el poble va arribar a ésser molt gran: hi havia cases no solament al costat del castell (al voltant de la plaça), sinó també a sota, al darrere, al costat est i, sobretot, al costat oest, al vessant del turó. (JBM)

Bibliografia

  • Els castells catalans, 1973, vol. IV, pàgs. 62-75
  • Riu i Barrera, 1987
  • Virgili, 1991.