Resultats de la cerca
Es mostren 1305 resultats
Carme Elias i Boada
Teatre
Actriu de cinema, teatre i televisió.
Estudià a l’Institut del Teatre de Barcelona i en diverses escoles d’interpretació, entre les quals la de Lee Strasberg de Nova York Actuà al costat de Joan Capri i el 1981 protagonitzà amb Enric Majó Terra baixa , d’Àngel Guimerà, sota la direcció de Josep Maria Benet i Jornet, un èxit que la feu entrar a la companyia de Josep Maria Flotats, amb la qual representà El misantrop El dret d’escollir , premi Memorial Margarida Xirgu 1987-88, i Lorenzaccio , premi Penya Teatral Carlos Lemos 1987-88 També intervingué, entre d’altres, a Absalón 1983, José Luis Gómez, La gata sobre el tejado de zinc…
,
Sílvia Munt i Quevedo

Sílvia Munt i Quevedo
© Fototeca.cat
Cinematografia
Actriu i directora teatral i cinematogràfica.
Inicialment ballarina i coreògrafa, posteriorment abordà el teatre amb una interpretació d’ El somni d’una nit d’estiu i també amb diversos dramàtics televisius El paper de Colometa a la versió de La plaça del Diamant 1982, de Francesc Betriu, li obrí les portes del cinema i li atorgà el Premi de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya a la millor actriu Sense abandonar el teatre, amb diverses produccions del Centre Dramàtic de la Generalitat, intervingué als films Pares y nones 1982, de José Luis Cuerda Soldados de plomo 1983, de José Sacristán Sal gorda 1983, de Fernando Trueba …
,
Josep Lluís Guerín
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic.
Vida A quinze anys ja realitzà un primer curt força sorprenent, La agonía de Agustín 1975 Amb manifestacions cinematogràfiques de petit format, o de manera més privada i entre amics, continuà el procés d’autoaprenentatge i de recerca d’una manera pròpia d’expressar-se amb films de totes les mides i formats curts i llargs en 8, 16 i 35 mm En 8 mm realitzà El orificio de la luz 1977 Apuntes de un rodaje 1982, que és una mena de making off personal de Dulces horas de Carlos Saura Elogio a las musas 1977 i La dramática pubertad de Alicia 1978 Afrontà el pas dels 16 als 35 mm amb Memorias de un…
,
cadmi
Química
Element metàl·lic situat entre el zinc i el mercuri en el grup II B de la taula periòdica, d’un color blavós que recorda l’argent, tou, molt dúctil i mal·leable.
Propietats del cadmi Fou descobert el 1817 per Friedrich Strohmeyer L’element natural és constituït per 10 núclids, amb nombre de massa entre 104 i 118 A causa de la seva reactivitat, no es troba natiu a l’escorça terrestre, on, amb un 0,000015%, ocupa el lloc 66 en ordre d’abundància Hom li coneix dues espècies mineralògiques pures, la greenockita sulfur, i l’otavita carbonat, ambdues sense importància comercial Hom troba tot el cadmi de què pot disposar la indústria impurificant les menes de zinc i algunes de plom zíncic o de coure La separació del cadmi durant el tractament d’aquests…
Jordi Cadena i Casanovas
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic.
Cursà estudis de dret i periodisme i participà en grups de teatre universitari i independent abans d’introduir-se en el cinema sota el mestratge de Krzysztof Zanussi, gràcies a una beca d’estudis a Varsòvia, i de Pere Portabella, en els cursos que aquest impartí a l’Escola de Cinematografia Aixelà i a l’Institut del Teatre de Barcelona D’aquesta època daten els seus primers curts, Sunya i Impasse 1970, en l’òrbita d’influència del final de l’Escola de Barcelona Des del 1972 desenvolupà una contínua i abundant producció de documentals sobre exposicions, artistes i àmbits creatius diversos arts…
,
Leonard Bernstein
Música
Compositor, pianista i director d’orquestra nord-americà.
Vida Estudià piano a la Universitat de Harvard i cap al 1940 reorientà la seva carrera cap a la direcció sota el mestratge de S Koussevitzky a Tanglewood Massachusetts Aquest darrer, impressionat pel seu talent, el nomenà assistent musical Aquest nomenament fou el punt de partida de la seva carrera com a director al capdavant de formacions d’arreu del món fins a convertir-se en una de les grans batutes del segle XX Fou director de la New York Philharmonic Orchestra 1958-69 i dirigí les principals orquestres d’Europa i Amèrica Des dels primers anys com a pianista, Bernstein es…
,
Xerostomia
Patologia humana
És anomenat xerostomia o sequedat bucal un trastorn que es caracteritza per una sequedat persistent de les mucoses que cobreixen els diversos sectors de la cavitat bucal, és a dir, la superfície interna de les galtes, les genives, la llengua, el paladar i la base de la boca en general, s’acompanya igualment de sequedat de la mucosa faríngia Aquest trastorn és originat per un defecte en l’elaboració de la saliva per part de les diverses glàndules salivals submaxillars, sublinguals i paròtides La funció d’aquestes glàndules és regulada pel sistema nerviós autònom és estimulada…
Pitiriasi versicolor
Patologia humana
Definició i causes La pitiriasi versicolor és una infecció de la pell causada pel fong Pityrosporum orbiculare que dóna lloc a la formació de màcules de color variable, de blanquinós a marró, localitzades generalment en la part alta del tronc El Pityrosporum orbiculare és un fong microscòpic molt estès, que es troba sovint en la pell sense que provoqui alteracions Això no obstant, hi ha persones que tenen predisposició a ésser-ne afectades Aleshores, el microorganisme prolifera i envaeix l’epidermis, hi produeix descamació i n’altera l’elaboració dels pigments que donen color a…
Antoni Llorens i Olivé
Cinematografia
Distribuïdor, exhibidor i productor cinematogràfic.
Llicenciat en història i estètica cinematogràfica per la Universitat de Valladolid i diplomat pel Centre d’Ensenyament de la Imatge de Barcelona, s’inicià en el cinema el 1958, quan la distribuïdora Ízaro Films obrí sucursal a Barcelona Després treballà successivament i amb diverses responsabilitats a Exclusivas Sánchez Ramade, Delta Films, Discentro, Bengala Films, Filmax, As Films, CB Films, UIP i José Frade Després d’aquest període d’aprenentatge sobre el funcionament de les empreses del sector, el 1980 decidí crear la seva pròpia companyia, Lauren Films Técnicas Audiovisuales, amb seu a…
,
Joaquim Puigvert i Pastells
Cinematografia
Fotògraf i cineasta amateur.
Vida A setze anys s’inicià en la fotografia amb temes rurals locals Apotecari de professió, a partir del 1953 rodà una sèrie de curts documentals sobre oficis artesanals, com Esclops d’artesania Un ofici que desapareix 1954 Un rajoler 1956, millor guió en 9,5 mm en el Festival de Sant Sebastià 1958 –el més elaborat– i Càntirs negres 1977 Formà part del Grup de Cinema Amateur de l’AFC des del 1954 i del collectiu Amics del Cinema 1954-55 Sense deixar mai la fotografia, continuà rodant documentals, com ara El Pelegrí de Tossa 1957 i La processó de Santa Cristina 1957, aquest amb Joan Capdevila…