Resultats de la cerca
Es mostren 16664 resultats
Santa Maria de Vilanant
Art romànic
Situació Una vista exterior de l’església, des del costat de ponent F Tur L’església de Santa Maria és la parroquial de Vilanant i es troba dins el nucli de la població, a la plaça Mapa 258M781 Situació 31TDG909783 Vilanant és a 8 km de Figueres S’hi arriba per la carretera d’Avinyonet de Puigventós a Terrades que enllaça la C-260 de Roses a Besalú i Olot per Figueres amb la carretera local de Figueres a Albanyà Si l’església és tancada cal acudir a la rectoria JBH Història La referència documental més antiga que es coneix actualment sobre el lloc de Vilanant es troba en el testament del…
Santa Llucia de Manacor
Ermita
Antiga ermita del municipi de Manacor (Mallorca), al S de la ciutat, al cim del puig de Santa Llucia, anomenat així d’antic.
El 1652 ja hi havia una casa on els jurats volien establir una escola de gramàtica del 1750 al 1773 s’hi establiren els ermitans de Sant Pau que li donaren el nom d' ermita de la Concepció
coll de Santa Anna
Collada
Coll (1 722 m) de la serra de Santa Anna
, que separa la vall de la Llosa de la de Prullans (Baixa Cerdanya).
marquesat de Santa Rita
Història
Títol concedit el 1875 a Josep Baró i Blanxart, vescomte de Canet de Mar, sobre el seu ingeni sucrer Santa Rita, a Cuba.
Continua en la mateixa família
Santa Eulàlia de Millars
Art romànic
Situació Façana sud de l’església, en la qual destaca l’esplèndid campanar decorat amb arcuacions llombardes i restaurat recentment ECSA - JA Adell L’església parroquial de Santa Eulàlia és al centre del poble de Millars, a 17 km de Perpinyà per la N-116 Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 41’ 35,4” N - Long 2° 41’ 49,8” E Història Tot i que les referències al lloc i el topònim Millars es remunten al final del segle IX, no hi ha notícies sobre l’església de Santa Eulàlia de Millars i els clergues que la regien fins ben avançat el segle XII L’any 1137 Ermengol de So llegà…
Santa Anna d’Argelaguer
Art romànic
Situació La petita església de Santa Anna és al centre del poble, en una planta propera a l’església parroquial de Santa Maria Mapa 257M781 Situació 31TGD709739 Història És un edifici d’origen romànic del qual no tenim referències documentals al llarg de l’edat mitjana Tanmateix sabem que al segle XVIII depenia de la parròquia de la vila, dedicada a santa Maria Pel que fa a èpoques més recents, tampoc no disposem d’informació, i tan sols la data de 1848 a la fusta de la porta d’accés ens notifica que ha sofert algunes reformes L’any 1975 fou restaurada pels veïns de la població MLIR Església…
riu de Santa Eulària
Riu
Curs d’aigua de l’illa d’Eivissa, l’únic permanent de les Balears, que neix al N de l’illa, entre Sant Miquel de Balansat i Santa Gertrudis de Fruitera, i desemboca a la costa oriental, dins el terme de Santa Eulària del Riu, sota el puig de Missa.
Santa Magdalena de Montpeller
Monestir
Antic monestir de donades i després de cistercenques, construït sobre l’antiga aljama jueva de Xàtiva (Costera) el 1320.
El monestir fou fundat inicialment a Alzira Ribera Alta el 1273, amb la protecció de Jaume I, amb monges vingudes del Montsant, sota el nom de Santa Magdalena de Montpeller Les monges, inicialment donades, es transformaren aviat en cistercenques sota la protecció de l’abat de Valldigna El 1320, ja cistercenques, es traslladaren a l’antiga aljama de Xàtiva, on continuaren amb el mateix nom sota el règim d’una abadessa La comunitat era formada per 13 monges A la fi del segle XVI hi hagué oposicions i tibantors perquè les monges es negaven a acceptar la clausura disposada pel…
Misteri de Santa Àgata
Obra dramàtica hagiogràfica del s. XVI, de procedència desconeguda, descoberta i publicada per Nolasc del Molar.
En un llenguatge força pur, descriu el martiri de la “gloriosa santa Àgata” seguint amb força fidelitat el relat de la seva passió llegendària, a través de la Legenda aurea o d’un text semblant Només se'n conserven quatre-cents vuitanta-sis versos i no se sap com era resolt el final de l’obra Més que no pas la seva tècnica, essencialment medieval —ben remarcable—, i el seu valor literari, no gaire gran, interessa el tractament realista d’alguns dels seus personatges —sobretot una alcavota, Afrodísia, dotada de “lo saber de Celestina”, les seves filles, prostitutes, i un jove…
Santa Maria de Campo
Art romànic
Aquesta església, consagrada l’any 960, fou en un primer moment cap de l’ardiaconat de Benasc, encara que després el centre de l’ardiaconat passà a Benasc Cap al 1126 Ramon Martí, més endavant ardiaca de Ribagorça, figura com a arxipreste de Campo El 1295 Sant Vicenç de Roda traspassà l’església de Campo, juntament amb Torrueco, Castellar i Alsamora, al monestir de Sant Victorià d’Assan en canvi del priorat de Santa Maria de Nocelles Tingué consideració de priorat, del qual acabà depenent l’antic monestir de Sant Pere de Taverna L’actual església de Campo és un edifici refet en…