Resultats de la cerca
Es mostren 4211 resultats
fabliau
Literatura
Tipus de narració en vers conreada a França sobretot als s. XII-XIV.
Destinat a un públic burgès, no solia tenir cap objectiu moralitzador ni crític Alguns fabliaux són discretament satírics, i altres són més grollers, i gairebé sempre llur única finalitat sol ésser la diversió del públic Generalment no tenen una unitat formal ni temàtica Dels cent cinquanta que es conserven són interessants Les trois aveugles de Compiègne , de Cortebarbe, Le lai d’Aristote , d’Henri d’Andeli, Jouglet , de Colin Muset, i Le vilain mire Els fabliaux francesos tingueren des de molt aviat una gran acceptació al Principat de Catalunya eren ja coneguts al s XII per…
Llorenç
Història
Diaca romà, potser d’ascendència hispànica.
Fou martiritzat sota Valerià, probablement decapitat, com el papa Sixt II, de qui era diaca Però, segons una tradició llegendària, ja coneguda per sant Ambròs, Prudenci i d’altres, morí cremat en unes graelles Molt popular a Roma, Constantí li bastí un oratori al Campo Verano, a la via Tiburtina, convertit en basílica al segle VI L’actual San Lorenzo fuori le Mura, una de les set principals basíliques de Roma, és la unió segle XIII de l’antiga església amb una de dedicada a la Mare de Déu Transformada als segles XV i XVII, fou restaurada els anys 1864-70 Als Països Catalans, les…
Ignasi d’Arquer i de Grau
Història
Noble i financer.
Mecenes i erudit, reconegut per la qualitat de les peces del seu gabinet de curiositats i per les tertúlies de caràcter científic que patrocinava Destacà pels estudis d’astronomia i les recerques en el camp de l’arqueologia, centrades principalment en la comarca del Maresme, on descobrí restes d’un tram de la via Laietana, d’un forn d’àmfores i de diverses vil•les romanes A la villa de Goscons, molt malmesa per les construccions romàniques i gòtiques posteriors, trobà un petit cap de dona de mabre de fina factura, anomenada Dama de Goscons segle II aC, una interessant peça del…
Companyia dels Ferrocarrils de Mallorca
Societat creada el 1876, en fusionar-se les empreses britàniques The Majorca Railway Co Ltd (1872) i Majorca Central & South Eastern Railway Co Ltd, per tal de construir i explotar una xarxa ferroviària de 216,5 km.
Formada per la línia d’Artà 1875-1921, la branca a sa Pobla 1878, la branca a Alaró 1881, clausurada el 1935, la branca a Felanitx 1897, la línia de Santanyí 1916-17 i la branca al port de Palma 1931 El 1951 la companyia dels Ferrocarrils de Via Estreta passà a explotar aquestes línies, i més tard clausurà les línies de Palma a Santanyí 1964 i de sa Pobla a Felanitx 1968 El 1993 foren transferides a les Illes Balears les competències en matèria de transports per ferrocarril, que foren assumides des del gener del 1994 L’antiga Companyia dels Ferrocarrils de Mallorca passà a ésser…
contrafur
Història
Infracció d’un fur o privilegi per part del poder públic ( greuge
).
El justícia major d’Aragó, que des de mitjan s XIV tenia atribucions per a interpretar els furs, el usos i els privilegis del regne, es convertí en un jutge de contrafur i tenia el poder d’inhibir les actuacions de les diverses autoritats judicials seguint un procediment anomenat per via de contrafur Al Regne de València fou instituïda una junta de contrafurs composta per electes dels tres estaments eclesiàstic, militar i reial que no vacillava a denunciar als lloctinents llurs mateixes infraccions i els donava deu dies per a contestar, passats els quals enviaven ambaixada al…
Jordi Garcia-Soler

Jordi Garcia-Soler
Josep Renalias (CC BY-SA 3.0)
Ràdio i televisió
Periodista.
Collaborador als mitjans de comunicació des del 1964, bé que tractà l’actualitat política i cultural, s’especialitzà com a comentarista musical, camp en el qual destacà per la seva difusió de la Nova Cançó , sobre la qual publicà els llibres La Nova Cançó 1976 i Crònica apassionada de la Nova Cançó 1996 Autor d’articles en un gran nombre de diaris i revistes de Catalunya El Correo Catalán , Destino , Tele-estel , Tele-exprés , Serra d’Or , La Vanguardia , Avui , El Periódico , Dossier Econòmic , L’Hora , El Noticiero Universal , entre d’altres, des del 1976 participà també en programes de…
Robert Wilhelm Bunsen
Química
Químic alemany.
Professor, successivament, de l’Escola Politècnica de Kassel i de les universitats de Marburg, Breslau i Heidelberg, destacà pels seus treballs sobre els composts de cacodil —que permeteren d’aprofundir el concepte de radical—, per la introducció de la pila de Bunsen pila i per un mètode d’isolament de metalls magnesi, alumini, sodi, bari, calci i liti per via electroquímica a partir dels clorurs fosos Posteriorment treballà amb Henry Enfield Roscoe en importants recerques en el camp de la fotometria desenvolupà el fotòmetre de taca de greix, i en collaboració amb Gustav Robert…
Dionís Baixeras i Verdaguer
Dionís Baixeras Pescador (1885)
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Deixeble de l’escola de Llotja, on fou influït, més en l’actitud que no pas en la forma, pel mestratge de Martí i Alsina i, sobretot, d’Antoni Caba, a vint-i-quatre anys anà a París, on s’entusiasmà pel realisme camperol de Jean-François Millet i de Jules Bastien-Lepage Novament a Barcelona, féu grans composicions de caire històric i allegòric, com les del paranimf de la universitat 1888, les del seminari 1904 —destruïdes el 1936— i les de la cúpula del saló de Sant Jordi de la Generalitat 1928 Es dedicà amb preferència a una pintura plàcidament naturalista, de tema mariner o rural, on es…
Ferdinand Lassalle
Història
Política
Polític prussià.
Principal portaveu del socialisme alemany després del 1848 Tot i tenir força punts de contacte amb Marx, creia en una tàctica legalista i evolucionista Arribà a considerar la possibilitat d’una monarquia social basada en el sufragi universal, del qual esperava una transformació del caràcter de l’estat Després d’una crisi ideològica deguda a la manca de ressò de l’alçament de Garibaldi, enfocà la seva activitat propagandística exclusivament cap als treballadors, la integració política dels quals anhelava Fou president de l’Associació General de Treballadors Alemanys, fundada a Leipzig el 1863…
Edino Krieger
Música
Compositor i director d’orquestra brasiler.
S’inicià amb el seu pare en els estudis de violí Gràcies a una beca pogué estudiar composició a Rio de Janeiro amb HJ Koellreutter, i es convertí en membre actiu del grup Música Viva, fundat el 1939 pel professor alemany Novament becat, el 1948 viatjà als EUA, on fou alumne d’A Copland i DP Menin En tornar al Brasil en un moment en què el grup Música Viva, que pregonava el dodecatonisme, s’enfrontava al grup nacionalista liderat per M Camargo 1952, Krieger es decantà cap a una tercera via —dodecatònica, però amb reminiscències brasileres—, materialitzada en Sururu dos 12 sons…