Resultats de la cerca
Es mostren 22403 resultats
Califòrnia. 1769-1790
La primera llengua europea parlada en aquesta potència econòmica i cultural mundial que és Califòrnia fou la llengua catalana, perquè els primers europeus installats de forma permanent en aquells paratges foren, d’una banda, els soldats professionals i els oficials de l’exèrcit Voluntaris de Catalunya creat el 1762 i, de l’altra, els frares de la província franciscana de Mallorca Descobriments i missions El 1769, uns i altres partiren nord enllà, en dos navilis i per terra, des de diversos punts del nord de Mèxic Tepic, Guayamas, Guadalajara, San Blas La navegació era molt difícil per la…
Port-Royal
Abadia
Abadia femenina, fundada l’any 1204 i atorgada a l’orde del Cister el 1225.
Situada al SW de París, en el castell de Sainte-Madeleine, erigit i ampliat, dominant la vila de Chevreuse, als segles X i XII, respectivament, pels reis Robert i Felip II de França del qual fet pren el nom originàriament Porroi i llatinitzat després com a Portus regius Conegut també amb el nom de Port-Royal des Champs , el monestir no assolí cap significació històrica fins a l’inici del segle XVII El 1602 Jacqueline-Marie Arnauld esdevingué, a onze anys, abadessa de Port-Royal, amb el nom d’Angélique-Marie, la qual decidí, el 1609 —i a impulsos de Francesc de Sales mateix—, d’emprendre la…
serra de l’Albera
La serra de l’Albera, massís muntanyós del Pirineu Oriental, des del coll dels Frares
© Arxiu Fototeca.cat
Serra
Massís muntanyós del Pirineu oriental que forma part de la serralada que separa el Vallespir i el Rosselló de l’Alt Empordà, entre el coll del Pertús i el puig Neulós (o bé fins al coll de l’Estaca, al camí d’Espolla a Sureda).
Arriba cap al N fins al pic de Sant Cristau, on hi ha l’antic castell d’Albera pic anomenat mons Albera a l’edat mitjana, el qual ha donat nom a tot el massís, als dos pobles de Sant Joan i de Sant Martí d’Albera que formen el municipi de l’Albera i als de Vilanova d’Albera actualment anomenat Montesquiu i de la Roca d’Albera Els geògrafs i historiadors catalans, ja des del s XV, han aplicat aquest nom per a designar tota la serralada entre el coll de Lli al camí de la Vajol a les Illes i el mar a l’altura de Cervera de la Marenda, anomenada també Pirineu d’Empordà,…
herència

En una parella de cromosomes homòlegs, cada gen té dos al·lels, cadascun dels quals pot ser dominant o recessiu (els primer s'indiquen amb lletra majúscula i els segons, amb minúscules)
© fototeca.cat
Biologia
Fenomen de transmissió d’un conjunt de caràcters congènits que té en potència o en realitat un individu d’una determinada espècie.
Cada grup d’éssers vius presenta unes característiques molt estables, que són les definidores del grup i que transmet indefectiblement als seus descendents Dins una espècie determinada hi ha una variabilitat en els caràcters no específics susceptible de perpetuar-se en els descendents a través d’uns mecanismes de transmissió anomenats gens gen, genotip, fenotip Cal fer una distinció entre l’herència dels caràcters qualitatius color dels ulls, albinisme, tipus de cabell, etc i l’herència dels caràcters de variabilitat contínua, és a dir, aquells en què les diferents manifestacions d’un…
Neró
Història
Emperador de Roma (54-68 dC).
Fill de Cneu Domici Ahenobarb i d’ Agripina , el seu nom originari fou Lucius Domitius Ahenobarbus, fins que fou adoptat per l’emperador Claudi que s’havia casat amb Agripina i prengué el nom de Neró Claudi Cèsar Casat amb Octàvia , filla de Claudi, en morir aquest fou proclamat emperador 54 pels pretorians, comandats per Burre, home afecte a Agripina Aconsellat pels seus educadors Sèneca, el mateix Burre, la seva política semblà, d’antuvi, que es decantava cap a la restauració del poder del senat, molt malmès en el regnat dels emperadors anteriors Aviat, però, es…
urocordats

Urocordat (tunicat colonial lila)
© Fototeca.cat-Corel
Zoologia
Embrancament d’animals del superembrancament dels cordats, caracteritzats perquè en estat larval presenten un cordó nerviós dorsal, un notocordi i fenedures branquials, mentre que en els adults desapareix el cordó nerviós i el notocordi i resten modificades les fenedures branquials, excepte en els de la classe de les apendiculàries, en què es manté tota la vida el notocordi.
El cos dels adults presenta també una coberta o túnica, formada per un polisacàrid, la tunicina, de constitució semblant a la de la cellulosa La corda dorsal o notocordi es forma a la part caudal de les larves, i a aquesta particularitat fa allusió el nom Tenen el cos no segmentat i amb un celoma secundari reduït a la cavitat pericàrdica Bé que són molt diferents d’aspecte els uns dels altres, tots tenen la mateixa organització hi ha formes sèssils a un substrat, amb aspecte d’odre i dues obertures, l’una superior o bucal i l’altra lateral i dorsal cloacal i formes pelàgiques,…
Manual de novells ardits
Historiografia catalana
Dietari del racional de la ciutat de Barcelona, on eren registrats quotidianament els nomenaments d’oficials, les trameses de missatgers i correus, les eixides de consellers o de la host i, en general, totes aquelles notícies (ardits) que podien ésser explicació d’una despesa.
El manual Conegut també amb el nom de Dietari de l’antic consell barceloní , el document original es conserva a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, consta de 49 volums en foli i comprèn anotacions des del 12 de setembre de 1390 fins al 1839 S’ha editat en dues fases el període que correspon a 1390-1714 28 volums del 1892 al 1922 es publicaren 17 volums 1390-1667 dins la Collecció de Documents Històrics Inèdits de l’Arxiu Municipal de la Ciutat de Barcelona i, interrompuda la publicació per la dictadura de Primo de Rivera, per tal com es tractava d’un text català, la…
,
Club Esportiu Europa

Jugador del Club Esportiu Europa durant un partit del 1928 quan competia a primera divisió
© Club Esportiu Europa
Futbol
Club de futbol del barri de Gràcia de Barcelona, considerat un dels històrics del futbol català.
El nou equip esdevingué aviat molt popular El 1923 guanyà el campionat de Catalunya i fou finalista del d’Espanya En fundar-se la lliga de futbol 1928, jugà les tres primeres temporades en la primera divisió el 1931 baixà a segona i canvià temporalment el nom pel de Catalunya FC El 1932 descendí a tercera divisió, on ha militat habitualment, llevat dels anys 1963-68, que passà a segona L’equip posseeix un camp al carrer de Sardenya, inaugurat el 1920, i vesteix samarreta blanca, amb coll, punys i franja al cos blaus, i pantalons blaus El 2007 rebé la Creu de Sant Jordi Fundat al…
,
Construcció dels Hortells (Roses)
Art romànic
Situació Aquestes ruïnes, també conegudes com Mas del Renego, són emplaçades al fons o a la capçalera de la vall de l’Alzeda Aquesta vall, drenada per la riera dels Ginjolers, que desemboca al bell mig de la població de Roses, és arrecerada del mar, però molt propera, al nord-est de l’esmentada vila La construcció té una posició una mica enlairada, al cim d’un serrat, sobre les terres planeres del centre de la petita vall El nom de mas del Renego, probablement és originat en un malnom d’implantació moderna Mapa 259M781 Situació 31TEG172802 Per arribar-hi cal agafar el camí que…
Sant Fruitós (Sentmenat)
Art romànic
Situació Capçalera de la capella, que es manté amb culte i ben conservada J M Masagué L’ermita de Sant Fruitós es troba en una plana envoltada de conreus, al nord-oest del terme de Sentmenat, a la riba esquerra del torrent del mateix nom i una mica més amunt del castell Dista del nucli antic de la població 1,9 km Part de les parets i l’absis formen el clos de la masia de Can Fritós Fruitós És de propietat particular i es conserva admirablement Fins l’any 1868 va dependre de la parròquia de Caldes de Montbui Mapa 36-15392 Situació 31TDG276083 L’itinerari més fàcil per arribar-hi…