Situació
Capçalera de la capella, que es manté amb culte i ben conservada.
J. M. Masagué
L’ermita de Sant Fruitós es troba en una plana envoltada de conreus, al nord-oest del terme de Sentmenat, a la riba esquerra del torrent del mateix nom i una mica més amunt del castell. Dista del nucli antic de la població 1,9 km. Part de les parets i l’absis formen el clos de la masia de Can Fritós (Fruitós). És de propietat particular i es conserva admirablement. Fins l’any 1868 va dependre de la parròquia de Caldes de Montbui.
Mapa: 36-15(392). Situació: 31TDG276083.
L’itinerari més fàcil per arribar-hi és el que comença al capdamunt del poble de Sentmenat, a la Serra de Dalt, al carrer de Climent Humet. La continuació d’aquest carrer, en direcció nord, ens portarà de dret a la capella, després d’haver passat pel castell. (LIFL)
Història
Tenim constància de l’existència d’aquesta església l’any 1065 gràcies a un document de delimitació d’un predi situat a Aiguacenosa, “prope sancti Fructuosi”.
L’any 1113 el senescal Guillem i els seus fills feren donació de l’església i del cementiri de Sant Fruitós, i també del mas que hi ha en aquesta església, a Santa Maria de Solsona.
Precisament aquest mas, amb el temps, ha pres el nom del titular de la capella, mudant-lo pel de Fritós —mas Fritós—, nom deformat amb el qual també actualment es coneix l’ermita. (RVR)
Església
Planta de l’església.
J. M. Masagué
La capella de Sant Fruitós és un edifici senzill d’una sola nau amb absis. La nau és de planta rectangular i és oberta pel costat de llevant on, mitjançant un simple reclau en degradació, s’uneix a l’absis. Aquest és un cos de planta semicircular, amb l’eix força desviat respecte de la nau, cobert per una volta de quart d’esfera. La nau es cobreix amb una volta de canó seguit que és engendrada per un arc apuntat.
El tros final del mur esquerre de la nau, a tocar de l’absis, presenta, en una llargada d’uns 80 cm, una forta desviació que redueix l’amplada de la nau. Aquesta desviació coincideix amb una reconstrucció que afecta, interiorment, els dos costats de la nau i la volta.
La poca llum que rep aquest edifici és a través de tres finestres. Una d’elles, molt petita, de doble esqueixada i arc de mig punt és situada al centre de l’absis. Hom va fer la part de dins de l’arc d’aquesta finestra amb pedres rodades més o menys planes i col·locades en forma de llibret; per la part de fora es va utilitzar un sol bloc de pedra tosca en el qual hom va rebaixar l’arc i hi va fer l’esbiaixada cap al centre del mur. Les altres dues són més modernes i tenen forma circular; són situades l’una al mur de migdia i l’altra al de ponent.
La porta d’accés de la capella, malgrat haver estat totalment modificada, manté el seu emplaçament original al mur de migdia.
L’aparell dels murs d’aquest edifici és fet amb pedres de mida petita que hom disposà en filades horitzontals no gaire regulars. Les pedres presenten molt poc treball, just el necessari per deixar més o menys llisa la cara que ha d’anar vista.
Aquest és un edifici que, per les seves característiques, podem incloure dins el grup de capelles rurals, sense cap mena d’ornamentació, que es van construir durant el segle XII a la comarca. La capella va ser modificada al final d’aquest segle o al principi del següent per refer-ne la coberta i part dels murs, a més de la part alta del parament exterior del mur de l’absis, per sobre de la finestra. (JMaM)
Bibliografia
- Vall-Masvidal, 1983, pàg. 180
- Moreu-Rey, 1967, pàg. 4
- Moreu-Rey, 1962, ap. 8 i 16
- Bach, 1987, pàg. 77, doc. 37