Resultats de la cerca

Es formà i treballà en estreta collaboració amb els seus germans Francesc, fotògraf, i Ricard, realitzador i operador en cap El 1905, s’inicià com a ajudant de fotografia i de laboratori a la Hispano Films El 1908, filmà la visita del rei Alfons XII a Saragossa i, l’any següent, l’homenatge a Àngel Guimerà a Barcelona L’exhibidor Joaquim Llopis el contractà, el 1911, per anar al Brasil, a Belém do Gran Pará, on fundà la Pará Films i rodà nombrosos reportatges i documentals El 1912, creà el noticiari d’actualitats Pará Films Journal i la Raymond de Baños y Cía A l’Amazònia, féu reportatges per…

Situada dins l’antic terme del castell de Clarà, al lloc de Moià, entorn seu sorgí la vila de Moià Des del moment de la seva consagració tingué la categoria de parròquia, que conserva en l’actualitat, i durant uns anys depengué de la canònica de Santa Maria de l’Estany El lloc de Moià és documentat des del 912, el castell de Clarà des del 916 i l’església és dedicada a Santa Maria i fou consagrada el 939, però ja existia en temps del comte Guifré, ja que aquest li feu una donació d’unes terres que al moment de la consagració es confirmaren Aquesta església era de fundació comtal, iniciada pel…

Aquesta capella o oratori es trobava dins de l’antic terme del castell de Castellfollit de Riubregós, al lloc de Magrà No degué passar de capella rural Depengué del monestir de Sant Benet de Bages a través del priorat de Santa Maria de Castellfollit, al qual fou donada pels senyors del terme i fundadors del priorat El lloc de Magrà es documenta l’any 1092 en el moment de la consagració i la dotació de l’església de Santa Maria de Castellfollit, ja que entre les terres donades com a dotació de l’església n’hi havia de situades a la font de Magra o a la ribera de Magra L’advocació…

Es llicencià en medicina a la Universitat de Barcelona el 1951 i el 1967 es doctorà, a la mateixa Universitat, amb una tesi sobre l’hospital de la Santa Creu Entre el 1979 i el 1997 exercí la docència a la Universitat Autònoma de Barcelona amb l’assignatura d’història de la medicina Als anys seixanta inicià una exhaustiva recopilació de la bibliografia historicomèdica, i l’any 1969 impulsà la creació del Centre de Documentació d’Història de la Medicina sota el patrocini dels Laboratoris Uriach Així doncs, es creà un important fons de temes historicomèdics, inexistent fins aleshores a…

Estudià humanitats 1975-81 i medicina 1977-81 a la Universitat d’Uppsala, per la qual es doctorà en biologia cellular el 1986 Dugué a terme recerca postdoctoral a l’Institut de Recerca Molecular de Zuric, al Cancer Research Fund de Londres i al departament de bioquímica de la Universitat de Califòrnia Berkeley Entre el 1990 i el 1998 fou professor de biologia i evolució de la Universitat de Munic, i des del 1999, professor honorari de biologia evolutiva molecular de la Universitat de Leipzig Ha estat també professor convidat de genòmica comparativa de la Universitat d’Uppsala 2003-15 Des del…

Vida Participà en diverses companyies de teatre d’aficionats, fins que el 1974 debutà com a professional a Otelo , dirigit per Àngel Carmona Dos anys més tard, mentre estudiava dret a la Universitat Autònoma de Barcelona, fou un dels fundadors de la Societat Cooperativa Teatre Lliure, on treballà ininterrompudament amb muntatges com ara Les tres germanes , El balcó i Terra baixa d’Àngel Guimerà, en què encarnà Manelic Quan morí Fabià Puigserver el 1992 dirigí el Teatre Lliure fins el 1998 Entrà al món del cinema per la porta gran en protagonitzar La plaça del Diamant 1981-82,…

Vida S’inicià el 1956 a Radio Juventud de Barcelona, i el 1958 marxà a Radio Nacional RNE per fer de locutor, però Juan Manuel Soriano el feu entrar a la secció d’actors i actuà a Teatro invisible el 1960 l’introduí a Voz de España Els Estudis Metro-Goldwyn-Mayer li brindaren la seva gran oportunitat, en encomanar-li la veu de Richard Widmark a Desafiament a la ciutat morta The Law and Jake Wade , 1958, John Sturges Gràcies a l’èxit treballà també per a Orphea Film i Parlo Films i fou contractat a Voz de España com a actor fix Amb el mestratge de Felip Peña hi romangué uns divuit anys, i…

Està integrada pel Partit dels Comunistes de Catalunya PCC , el PSUC Viu , el Collectiu Roig-Verd-Violeta CRVV , el Collectiu per una Esquerra Alternativa IV Internacional , el Partit Obrer Revolucionari , el Partit Acció Socialista de Catalunya , Socialismo Internacional i els Collectius Llibertaris representats per Pere Serrad Els partidaris de la creació d’un referent català d’Izquierda Unida IU constituïren EUiA arran del trencament d’ Iniciativa per Catalunya amb IU Inicialment crearen la plataforma Unitat d’Esquerres, que incloïa, a més de les entitats esmentades, Izquierda Republicana-…

Entre els fundadors figuren els escriptors Saunders Lewis i Kate Roberts Té dos òrgans oficials, Y Ddraig Goch ‘El Dragó Roig’, que és la bandera de Galles, en gallès, i The Welsh Nation , en anglès, posteriorment unificats Nacionalista moderat i socialista comunitari, restà un grupuscle fins després de la Segona Guerra Mundial Entrà per primer cop al Parlament britànic el 1974 amb 2 diputats, i fins el 1987 obtingué entre 2 i 3 escons A partir del 1992 la representació a la Cambra dels Comuns ha oscillat entre 3 i 4 passà de 4 escons el 2001 a 3 el 2005, el 2010 i el 2015 Al…

Vida i obra Feu cursos de medicina i de lletres Inicialment formà part del grup del pare Francesc de Paula Vallet El 1921 fou un dels fundadors de La Veu Gracienca després formà part de l’equip que el 1929 endegà el diari El Matí , i finalment fou redactor de La Veu de Catalunya Fou una persona molt propera als cercles d’influència de Francesc Cambó, cosa que li permeté treballar com a assessor de l’editorial Alpha i de la Fundació Bernat Metge, des d’on esmenà a fons algunes obres en vers fonamentals El 1936, quan esclatà la guerra civil, es refugià a Itàlia, des d’on contribuí, dins un…