Resultats de la cerca
Es mostren 1549 resultats
Arthur Rubinstein
Arthur Rubinstein al Palau de la Música Catalana, Barcelona (1976)
© Fototeca.cat
Música
Pianista polonès naturalitzat nord-americà, considerat un dels millors intèrprets de Chopin.
Nen prodigi del piano, al desembre del 1894 debutà a la seva ciutat natal amb peces de Mozart, Schubert i Mendelssohn Estudià a Varsòvia amb A Rózycki i IJ Paderewski El violinista i director d'orquestra Joseph Joachim el sentí tocar el piano i es convertí en el seu mentor El 1898, amb 10 anys, per indicacions de Joachim, es traslladà a Berlín per a ampliar estudis de piano amb Karl Heinrich Barth —continuador de l'escola de Liszt—, i de composició amb Robert Kahn i Max Bruch El 1899 interpretà el Concert per a piano , KV 488, de WA Mozart amb J Joachim com a director i, el 1900, feu el seu…
Les vitamines
Les vitamines són substàncies d’estructura química molt variable que l’organisme necessita incorporar en quantitats molt petites per a poder mantenir el seu metabolisme i que a l’igual dels altres nutrients estan contingudes en els aliments Les vitamines no tenen una funció plàstica o energètica, perquè no passen a formar part de les estructures de l’organisme ni sofreixen combustió Tanmateix, són considerades nutrients per llur paper regulador en gran quantitat de processos metabòlics per mitjà dels quals l’organisme pot transformar i aprofitar els altres nutrients que hi són incorporats amb…
consonàncies paral·leles
Música
Denominació emprada per a designar la successió de dues o més consonàncies de la mateixa magnitud entre dues parts (ex.1).
Exemple 1 Exemple 2 / La pastoreta © Fototecacat/ Jesús Alises En el context de la tonalitat clàssica es distingeix entre el parallelisme de consonàncies perfectes 5es i 8es i el de consonàncies imperfectes 6es i 3es Les 5es i les 8es paralleles es prohibeixen entre parts reals aquesta prohibició no afecta el doblatge d’una de les parts reals per més d’un instrument La interdicció d’aquest tipus d’enllaç s’ha justificat, en el cas de la 8a, per la desaparició a efectes melòdics d’una de les parts, mentre que, en el cas de la 5a, s’ha adduït la buidor que produeix i el perill de crear una…
Els heterocontòfits o crisòfits "sensu lato"
D'esquerra a dreta i de dalt a baix organització cellular de les rafidofícies a flagels b invaginació flagellar c reservori d dictiosomes e vacúols contràctils f nucli g tricocists h plasts i cutícula crisofícies a flagels b plast c vacúol contràctil d nucli e cos mucífer f grànul de crisolaminarina g teca bacillariofícies Navicula i Melosira a nucli b nuclèol c cromatòfor o plast d pirenoide e gota de greix f rafe g membrana nuclear h reticle endoplasmàtic i dictiosomes j ribosomes citoplasmàtics k mitocondri amb ribosomes mitocondrials l vacúol m membrana cellular n epivalva o hipovalva…
Les pirenulals
Caràcters microscòpics principals de les pirenulals i les xilarials o esferials Els dibuixos s’han basat en material tractat primer amb KOH i després amb lugol A Pyrenula nitida pirenulals asc jove, asc madur i dues ascòspores B Porina aenea tricoteliàcies, xilarials dos ascs, amb el típic engruiximent apical no amiloide i tres ascòspores transseptades Biopunt, original de Mireia Giralt Aquest ordre comprèn líquens principalment tropicals o més o menys marcadament termòfils, de tallus crustaci, típicament amb algues Trentepohlia donen ratlla groga en escarificar-los Les fructificacions són…
Trombosi i tractament anticoagulant
Patologia humana
Definició És anomenada trombosi la formació anormal de coàguls de sang o trombes a l’interior de l’aparell càrdio-circulatori, que són capaços de provocar diverses alteracions com ara l’obstrucció del vas sanguini on s’han format o bé el despreniment d’un fragment de material sòlid que sigui empès per la circulació i s’insereixi a l’interior d’un vas allunyat del lloc d’origen Les possibles repercussions d’aquesta alteració són extremament variades, perquè la trombosi és el mecanisme de base de trastorns molt diferents com l’embòlia pulmonar, els accidents vasculars cerebrals o l’obstrucció…
calcoalcalí | calcoalcalina
Mineralogia i petrografia
Dit de les roques ígnies amb un percentatge de SiO2 entre el 55 i el 61% en pes, i amb un percentatge de Na2O + K2O que supera el de CaO.
El grup de les roques calcoalcalines inclou un ampli espectre de composicions, des de basalts màfics, andesites intermèdies, fins a dacites i riolites fèlsiques sèrie calcoalcalina La majoria de les roques de la sèrie calcoalcalina contenen poca sílice lliure quars, i en són minerals característics els feldespats, l’hornblenda i l’augita Es donen en contexts geològics d’arc d’illes i cinturons orogènics és a dir, en vores de placa destructives
dens | densa
Fonètica i fonologia
Dit dels fonemes consonàntics palatals (tʃ, dʒ) i velars (k,g) i de les vocals obertes (ɛ, a, ɔ), que presenten la característica acústica d’agrupar els formants fonamentals a unes freqüències específiques, generalment baixes.
S’oposa a difús
bufador de plasma
Tecnologia
Aparell que pot projectar un doll de gasos (O 2
, Ar, CO 2
, N 2
, aire) parcialment ionitzats —i que per tant no són estrictament parlant plasmes— a temperatures de fins a 20 000 K.
Per escalfar els gasos a aquestes temperatures hom els fa passar a pressió a través d’un arc elèctric, d’una bobina d’inducció o d’un ressonador d’alta freqüència Les molècules del gas es desintegren en àtoms absorbint calor, i aquests, en topar amb l’objecte que hom escalfa, es combinen novament reconstruint la molècula i cedint la calor absorbida en la desintegració i produint un augment considerable de temperatura Polvoritzant certs metalls i injectant-los junt amb el gas d’entrada, hom pot projectar-los en estat de fusió per tal de recobrir una peça metallització Les altes temperatures…
Wiener Sezession
Història
Moviment, el més important de la Sezession, creat a Viena l’any 1897 pels arquitectes O. Wagner, J. Hoffmann i J. Olbrich i els pintors G. Klimt, K. Moll i L.F. Graf, entre d’altres.
En arquitectura significa el pas del Modernisme al funcionalisme, tot superant les tendències eclecticistes i establint els nivells teòrics de la nova arquitectura En pintura els artistes es mogueren entorn d’una sèrie d’influències que van de l’impressionisme a l’art japonès