Resultats de la cerca
Es mostren 2498 resultats
Les geraniàcies
Geraniàcies 1 Erodium malacoides a aspecte general, en el qual es poden apreciar les umbelles de flors i de fruits x0,5 b detall d’una flor seccionada, que mostra cinc estams fèrtils i cinc estaminodis rudimentaris x 4 c fruit, ja fragmentat en els cinc mericarpis de què consta x 1 d mericarpi, de llarga aresta recargolada i cobert de pèls curts i rígids, dirigits cap amunt x 4 2 Fulla d’Erodium cicutarium, pinnada x 0,5 3 Geranium rotundifolium a aspecte general d’aquest teròfit de fulles orbiculars i blanes i de floretes rosades x 0,5 b fruit en el moment de llançar bruscament algunes de…
Les violàcies
Violàcies 1 Pensament de camp Viola arvensis a aspecte general de la planta en flor x 0,5 b flor vista de cara amb els dos pètals laterals aproximats al superior x 1 2 Viola sylvestris aspecte de la planta en flor i fruit noteu que les fulles tenen dues estípules de marges laciniats x 0,5 3 Violeta Viola alba a aspecte de la planta x 0,5 b flor vista de cara, amb els dos pètals laterals aproximats al pètal inferior x 1 Eugeni Sierra Aquest grup comprèn unes 900 espècies repartides per bona part del món, algunes de les quals s’utilitzen abundantment en jardineria com a plantes ornamentals…
L’estrany cas dels herbívors absents
A les sabanes americanes no hi ha elefants Ni girafes, ni antílops, ni búfals, ni zebres Sorprenentment, a les sabanes americanes no hi ha cap gran herbívor, de fet Però n’hi havia hagut per tot el continent americà, del segle XIX ençà, s’han anat descobrint cada cop més restes òssies d’una megafauna sabanícola comparable a l’africana La interpretaciód’aquests ossos fou taxonòmicament correcta des que hom disposà dels principis de l’anatomia comparada,però es trigà bastant a copsar-ne el significat ecològic Primer calgué desenvolupar la noció d’extinció, una idea relativament recent que…
Com vivien els primers humans?
La reconstrucció de l’evolució humana és cada vegada més una tasca d’equip, complexa, on conflueixen nombroses disciplines Ja són lluny els temps en què les restes fòssils es recollien a l’atzar o es compraven en farmàcies xineses com és el cas de diverses peces dentals dels voltants de Pequín Actualment és una de les tasques més interdisciplinàries de la ciència moderna, en la qual intervenen des de la física o la química fins a diverses ciències biològiques, geològiques o socials La paleoantropolgia, o ciència que estudia els humans antics, ha deixat d’interessar-se només en l’aspecte físic…
Necròpolis medievals anteriors al 1300 del Priorat
Art romànic
A les comarques d’influència tarragonina s’han localitzat al llarg del segle XX un nombrós grup de necròpolis, en llur major part amb enterraments de cista o caixa de pedra o lloses Aquestes necròpolis * , però, no es reparteixen de manera homogènia pel territori estudiat, ja que mentre a la Conca de Barberà en trobem dinou, al Tarragonès només se n’ha localitzat una Molts d’aquests enterraments, descoberts per gent del lloc o per erudits locals o historiadors, ara han desaparegut o se n’ha perdut la traça o la situació dels que encara existeixen i tenen certa envergadura, se’n fa l’estudi…
Els àgnats cefalaspidomorfs: llamprees
Els àgnats que colonitzen les aigües dels Països Catalans a penes estan representats per la classe dels cefalaspidomorfs No hi ha cap evidència que a la nostra mar s’hagin capturat mixínids Myxine glutinosa , i els únics registres que n’hi ha de la Mediterrània es refereixen a algunes captures esporàdiques del nord d’Àfrica Els cefalaspidomorfs actuals es caracteritzen pel seu esquelet cartilaginós i per la manca tant d’aletes parelles com d’escates i de plaques que revesteixin el cos La boca és formada per un disc oval sostingut per un anell cartilaginós El cos ofereix un…
La destrucció de Poblet
Monestir de Poblet profanat, “Las delicias del claustro”, Lluís Rigalt 1859 BC La destrucció de Poblet té alguna cosa d’emblemàtica d’allò que fou tot el segle XIX català un impressionant esforç per aniquilar la societat d’antic règim i alliberar la nova, i un similar esforç d’edificació d’un ordre diferent sobre altres bases Com que la societat liberal que nasqué d’aquell procés d’alliberament necessitava també fonaments estables, i val a dir que la religió n’era un dels més eficaços, el cas dels ordes religiosos mostra molt bé els contorns del procés històric mateix I el monestir de Poblet…
Emili Gómez i Nadal
Literatura
Escriptor i historiador.
Vida i obra Estudià filosofia i lletres a la Universitat de València entre el 1924 i el 1928 i feu el doctorat a Madrid El 1930 fou nomenat professor auxiliar de la Universitat de València, on exercí d’ajudant del catedràtic Lluís Pericot , amb el qual havia collaborat en algunes excavacions en el marc del Servei de Prehistòria de la Diputació de València Pertanyent a la generació d’universitaris valencianistes dels anys trenta, exiliat el 1939, desenvolupà una important tasca divulgativa sobre qüestions culturals i nacionals relacionades amb el País Valencià Com a historiador, inicià una…
, ,
Joan Bonet i Baltà
Historiografia
Cristianisme
Literatura catalana
Eclesiàstic, historiador, escriptor i traductor.
Vida i obra Nascut en el si d’una família molt religiosa, el seu oncle era Albert Bonet i Marrugat, creador de la Federació de Joves Cristians de Catalunya i de la seva revista, Flama Ell collaborà en la revista i, juntament amb Vicenç Salvà, coordinà La paraula Butlletí dels Dirigents Utilitzà els pseudònims d’ Anton Blajó , en un text emotiu de remembrança materna aparegut en el Calendari d’en Patufet 1925 Joan de Puigdalba , en uns escrits a la revista Acció de Vilafranca, on mostrà inquietuds literàries, amb traduccions de Francis Jammes, Paul Claudel o Georges Bernanos, entre d’altres…
, ,
Castell de Cervera
Art romànic
Situació Un aspecte dels murs encara visibles de la fortalesa en el petit puig on hi hagué el castell ECSA-J Bolòs Les restes del castell de Cervera són situades a l’extrem sud-oest de la ciutat, damunt un tossal anomenat Montserè que domina la vall del riu d’Ondara Mapa 34-15 390 Situació 31TCG559143 MPLS Història El castell de Cervera és documentat per primera vegada el 1026, any en què la comtessa Ermessenda de Barcelona, juntament amb el seu fill el comte Berenguer Ramon I i la seva muller Sança, feren donació a tres famílies Guinedella i els seus fills Miró, Guislabert i Amat Bernat…