Resultats de la cerca
Es mostren 4088 resultats
Santa Margarida de Roses
Art romànic
El monestir de Santa Margarida de Roses, anomenat també de Santa Margarida del Prat de Roses , existia ja al segle XIII i havia estat fundat en una església dedicada a Santa Margarida, la qual és esmentada al segle X, com un dels límits de l’estany de Castelló, en el precepte de Lluís el d’Ultramar, de l’any 953, i en altres documents dels anys 959 i 982 El precepte fa consignar que a llevant l’esmentat estany limita amb “ Sancta Margarida vel in ipsa arena” En les Rationes decimarum de l’any 1279 apareix ja com a “ monasterio dominarum Sancte Margarite ” i l’any 1280 com a “ ecclesie Sancte…
Castell de Castellar de Tost (Ribera d’Urgellet)
Art romànic
Situació Vista d’aquesta fortalesa, bastida sobre una roca a la part alta del poble de Castellar ECSA - A Villaró Aquesta fortalesa és al vessant sud de la vall de Tost, en una roca penjada sobre el torrent, a la part alta del poble de Castellar Mapa 34-11253 Situació 31TCG665813 Si per a anar a Tost calia prendre des de la C-1313, a l’altura dels Hostalets de Tost, la pista nord, la que mena a Castellar surt del mateix indret, però en direcció sud, passat el pont Les restes del castell es troben al cap del poble, voltant la roca Història Tot i que pertany al mateix sistema defensiu que els…
Sant Martí de Campmajor (Sant Miquel de Campmajor)
Art romànic
Situació L’església de Sant Martí de Campmajor, com tantes altres de la comarca, té només alguns elements característics, com l’absis i la base del campanar d’època romànica F Tur L’església de Sant Martí, que recull també el culte de Santa Quitèria, es troba a la vall de Campmajor, en un petit promontori situat al marge dret del Tort Mapa L38-12295 Situació 31TDG6741640 Per accedir-hi cal prendre la carretera de Banyoles a Olot per Mieres i Santa Pau Un cop recorreguts 9 km, a mà dreta hi ha un desviament senyalitzat que porta a Sant Miquel i al Collell a 0,5 km surt també una petita…
Castell de la Secuita
Art romànic
En el seu origen medieval, la Secuita no constituí una unitat individualitzada, sinó que formava part del territori del Codony-Montoliu Durant la repoblació del Camp de Tarragona al segle XII, bona part de les terres del terme de la Secuita foren encomanades a Guillem de Claramunt perquè, per mitjà d’establiments agraris, les repoblés i hi erigís un castell En aquest sentit, cal mencionar la cessió en vassallatge que el susdit Guillem de Claramunt feu l’any 1182 a Berenguer de Tallada d’una peça de terra que tenia “ in territorio Terrachone, in terminio castri de Monte Olivo, in loco que…
Santa Maria d’Espot
Art romànic
Situació Façana de migdia de Santa Maria d’Espot, l’element més notable d’aquesta derruïda església J Tous Les ruïnes de l’antiga església de Santa Maria d’Espot es troben al costat del camí vell d’Espot, al marge dret del Riu Escrita, a 1, 5 km d’Espot, aigües avall JAA Mapa 33-9181 Situació 31TCH444150 Història Dins l’antic domini comtal de la vall d’Espot, documentat el 1066, en una convinença entre els dos comtes —el de Pallars Sobirà i el de Pallars Jussà— que es repartiren el territori del Pallars, s’hi formà el poble i la parròquia de Santa Maria d’Espot, dividida en dos nuclis, els de…
Sant Adrià de Besòs
Art romànic
La informació més antiga sobre l’església és del 1012, quan el bisbe Deudat cedí unes finques veïnes al capítol de la Catedral, les quals van ser augmentades l’any següent “ Addidi namque ego Deusdedit, episcopus Barchinone, ad prefatos Kannonicos terras et vineas cum casas et curtes et columbarios, cum ecclesia Sancti Adriani martir, et cum ortos et columbario qui est hec omnia ultra alveo Bissocio ” Però aquesta donació no fou total i els canonges només arribaren a fer efectiu el cobrament dels delmes, mentre que el bisbe en seguí detenint la propietat Sabem que el 1078 Sant Adrià era de la…
Necròpoli de Ca la Madrona (Mataró)
Art romànic
Situació Sepultura núm 2 localitzada en la campanya del 1988 J Garcia Aquesta necròpoli es troba dins el veïnat de Mata, a llevant del terme, en l’antic paratge dit el Xiprerer és situada entre els carrers de la Foneria, Vapor Gordils i el camí de Ca la Madrona, nom que prové d’una antiga casa de pagès actualment desapareguda Mapa 37-15393 Situació 31TDG545005 Necròpoli EI conjunt d’enterraments és situat a l’indret anomenat el Xiprerer, nom que suggereix la presència, en altres temps, de xiprers, normalment indicatius de l’existència d’un cementiri Prop seu passava l’antic camí de Santa…
Sant Pere del Bac o de l’Obac (Vilanova de Meià)
Art romànic
Situació Restes d’aquesta església, amb un parament fet de carreus allargats i ben escairats J A Adell Les ruïnes de l’església de Sant Pere del Bac o de l’Obac són prop del barranc de Sant Pere, al sud de Vilanova de Meià Mapa 33-13328 Situació 31TCG362501 Cal anar-hi des de Vilanova, per un camí en direcció a migdia És difícil de trobar AMV Història Aquesta església tingué inicialment una comunitat de monges o donades que devien seguir la regla benedictina Després de quedar sense comunitat, l’església fou unida al cenobi de Santa Maria de Meià i els seus béns foren units a la mensa prioral…
Castell de Pierola (els Hostalets de Pierola)
Art romànic
Les primeres notícies del terme de Pierola són de l’any 963, que s’esmenta la distinció del terme de Apierola minoris respecte de Piera El terme es devia basar en l’existència del castell, que consta documentalment des del 998 El 1057 Ermessenda ven aquesta fortificació als comtes de Barcelona Ermessenda era la vídua del comte Ramon Borrell, la mateixa que poc temps després jurà fidelitat al seu net, el comte Ramon Berenguer I per diversos castells, entre els quals hi ha el de Pierola Els comtes de Barcelona, Ramon Berenguer I i Almodis el 1063 permuten el castell amb els vescomtes de…
Castell de la Cirera (Llorac)
Art romànic
El petit poble de la Cirera és situat al centre del terme de Llorac, a la riba dreta del Riu Corb Aquest indret es formà a redós del seu castell, tot i que la primera notícia de què hom disposa correspon a la seva església, la qual és documentada amb la grafia Cireza en una escriptura de l’any 1140 o 1141, per la qual un cert Guillem de Cirera la cedí a l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem La primera referència a la fortalesa de la Cirera data de l’any 1174, quan Pere de Colomers va fer definició de totes les terres que tenia a Albió, sota el domini de Berenguer de Montargull,…