Situació
Vista d’aquesta fortalesa, bastida sobre una roca a la part alta del poble de Castellar.
ECSA - A. Villaró
Aquesta fortalesa és al vessant sud de la vall de Tost, en una roca penjada sobre el torrent, a la part alta del poble de Castellar.
Mapa: 34-11(253). Situació: 31TCG665813.
Si per a anar a Tost calia prendre des de la C-1313, a l’altura dels Hostalets de Tost, la pista nord, la que mena a Castellar surt del mateix indret, però en direcció sud, passat el pont. Les restes del castell es troben al cap del poble, voltant la roca.
Història
Tot i que pertany al mateix sistema defensiu que els castells de Tost, Selvanyà i la Bastida de Tost, la fortificació de Castellar no apareix d’una manera clara en la documentació contemporània a Arnau Mir de Tost. Dues mencions, la primera del 1024 i la segona del 1028 del topònim Castelare no permeten afirmar amb seguretat que es tracti del mateix Castellar. Sorprèn el fet que no hi hagi cap menció explícita de Castellar en l’acta de consagració de sant Martí de Tost, un document extremament meticulós en la descripció de la vall. Tot fa pensar que l’establiment d’un castell en aquell indret estratègic no trigà gaire a realitzar-se. L’any 1086 ja consta que Guidenel i els seus fills donaren a Santa Maria de la Seu un alou que tenien “in apendicio Sancti Martini in prenominatum locum Kastellari, in terminurn kastri Tostensi”. Juntament amb d’altres fortaleses de la zona, el castell de Castellar fou empenyorat l’any 1150 per Arnau Mir de Pallars Jussà al bisbe de la Seu i als seus canonges.
Castell
De les restes del castell destaquen en especial els fragments de mur —en força casos plens de vegetació—, que complementen la protecció natural que ofereix la roca, especialment a la paret nord, davant mateix del castell, el qual devia tenir una estructura molt similar al de Tost. Cal esmentar també una estructura al sud-est del poble que potser és la base d’una torre de planta poligonal, tot i que construccions posteriors l’han desfigurada considerablement.
A la part superior de la roca hi ha també força restes de construccions, idèntiques en aparença als altres murs.
Els carreus de totes aquestes estructures són molt semblants: pedra calcària, petita, però ben treballada amb maceta i de dimensions notablement homogènies (15-25 cm d’alt × 25-45 de llarg), disposades en filades força regulars. El morter és de calç. Totes aquestes característiques permeten afirmar que molts d’aquests murs foren bastits en època romànica. De fet, l’aparell és molt similar al del castell de Tost.
Bibliografia
- Baraut, 1981, vol. IV, doc. 393, pàg. 101 i doc. 422, pàgs. 125-127; Baraut, 1984-1985, vol. VII, doc. 1023, pàgs. 140-141; Baraut, 1988-89, vol IX, doc. 1 507, pàgs. 310-311.