Resultats de la cerca
Es mostren 11899 resultats
L’expulsió dels conversos
En tres onades successives, les pressions exercides damunt dels jueus de les terres de parla catalana determinaren conversions massives al catolicisme oficial Per mitjà d’assalts violents als calls, a Catalunya i el País Valencià el 1391, i a Mallorca el 1435 i mitjançant coaccions i prèdiques religioses, el 1413 i el 1414 Així nasqué una capa social peculiar, la dels conversos Anomenats anussim o “malgrat ells” pels qui havien pogut o volgut continuar fidels a la religió d’Israel, veieren com se’ls obrien moltes oportunitats que fins llavors els eren vedades i una ascensió social que, en…
La riquesa monetària de l’Àndalus
La producció monetària a l’Àndalus a l’època musulmana fou considerable i, malgrat els importants treballs realitzats per historiadors i numismàtics, l’estudi de les monedes representa encara un dels camps potencialment més propicis a recerques que puguin acréixer o renovar els coneixements sobre la història i la civilització andalusines A partir d’aquest punt s’analitzaran les grans fases de la història monetària de l’Àndalus, introduint algunes indicacions sobre la numismàtica de les regions i les Illes Orientals L’emissió de moneda en temps dels omeies 756-1005 Les primeres…
Quan, com?
Per on començar una història de Catalunya Quines han de ser les fronteres espacials d’aquest subjecte històric Catalunya és un poble o un territori Aquests interrogants adquireixen sentit només si creiem que Catalunya és una comunitat, que s’ha anat formant i transformant històricament, i amb aquesta evolució ha anat creant i modelant l’espai de la seva convivència, fonent-se poble i territori Qüestionaments com aquests permeten que el viatge de l’historiador no sigui només unidireccional d’avui cap ahir, carregat de presentisme, sinó que emprengui les dues direccions també d’ahir cap avui,…
Creences populars i religió oficial. El culte a l'emperador
Retrat d'August procedent de Tàrraco, s I MFM / GS També pel que fa a l'àmbit religiós, com en tants d'altres aspectes capitals de la romanització, hi ha un abans i un després d'August Si hom s'atén a la documentació conservada, va ser a partir del regnat del primer emperador que es constatà la forta implantació de la religió romana a les ciutats, que, en la seva majoria, van estrenar status municipal en aquesta mateixa època Es tracta d'un fet coherent amb una política que tendia a convertir en dirigents municipals els aristòcrates locals que, ja amb noms llatins, practicaren des d'aquest…
La gènesi i l’evolució de la casa pagesa o mas
Art gòtic
Escultura d’un sant Miquel arcàngel que sosté una casa, potser un mas segle XV © MNAC/MAC, núm 24 081 – JCalveras, MMérida i JSagristà La casa pagesa isolada, masia o mas segons el terme al qual dona preferència la historiografia, va esdevenir la forma hegemònica de la tinença camperola al camp català, especialment a la Catalunya Vella, a partir de la feudalització plena dels segles XI i XII Des de llavors, aquestes regions es caracteritzaren per un intens poblament dispers fet d’establiments d’aquesta índole, alhora residència i centres de treball agrícola La dita configuració de l’espai…
Les muralles del Camp i la regió de Tarragona
Art gòtic
Les poblacions del Camp de Tarragona, la Conca de Barberà i el Priorat conserven encara nombroses restes de muralles i defenses del període del gòtic, que constitueixen una important font d’informació des del punt de vista poliorcètic, arquitectònic i urbanístic Moltes corresponen al regnat de Pere III, especialment de la dècada del 1360, però es pot parlar, almenys documentalment, de la construcció de muralles i defenses abans i després dels anys seixanta del segle XIV La documentació, la toponímia i els vestigis arquitectònics mostren com, almenys des del segle XIII, deixant a banda el cas…
Les ranunculàcies
Ranunculàcies 1 Ranunculus repens a aspecte general x 0,5 b flor un cop extretes algunes peces x 1,5 c fruit en aqueni x 3 2 Ranunculus aquatilis a brot florit i fruitat que duu dos tipus de fulles, palmatisectes i laciniades x 0,5 b fruit x 4 3 Vidiella Clematis flammula a brot en flor, amb les típiques fulles de raquis i peciols prènsils x 0,5 b fruits corresponents a una flor, cadascun dels quals és un aqueni terminat en una llarga aresta plumosa x 0,5 4 Aspecte general de la fetgera Hepatica nobilis x 0,5 5 Aspecte general del marxívol Helleborus foetidus , amb fulles típiques,…
Els escòmbrids: verats, tonyines i afins
Escòmbrids de la mar catalana 1 bis Scomber japonicus , 2 verat S scombrus , 3 bonítol Sarda sarda , 4 melva Auxis rochei , 5 bacoreta vera Euthynnus quadripunctatus , 6 bacoreta ratllada E pelamís , 7 tonyina Thunnus thynnus , 8 bacora T alalunga Noteu la presència de pínnules al final de l’aleta caudal, que caracteritzen la familia Juan A Moreno i Carlos Moreno Els escòmbrids que actualment engloben també l’antiga família dels túnids són peixos de cos fusiforme, alt i força comprimit, acabat en un peduncle caudal estret, ben diferenciat i en forma de quilla, i una aleta caudal ben…
Els equiürs
Femella de bonèllia Bonellia viridis en el seu ambient natural L’aspecte sorprenent d’aquest equiür es correspon amb una biologia no menys sorprenent el cuc que hom pot veure en la fotografia, de cos petit i trompa bifurcada llarguissima, duu el mascle dins un canal mucós que li recorre el cos Jean-Georges Harmelin Els equiürs o equiuroïdeus reuneixen unes 150 espècies d’animals marins bentònics, principalment litorals, que viuen enterrats en el fang, la sorra o les fenedures de les roques Són metazous celomats, protostomats, bilateralment simètrics i no metameritzats en estat adult, tot i…
Els sipúnculs
Sipúncul de l’espècie Phascolosoma granulatum , fotografiat en el seu ambient natural, en un fons tou litoral de la nostra costa Josep M Gili Els sipúnculs o sipuncúlids agrupen aproximadament unes 300 espècies de verms exclusivament marins que viuen als fons marins sorrencs Són metazous protostomats, amb simetria bilateral i desproveïts de metamerització, característics per la forma del cos, cilíndrica, i acabada per davant amb una trompa Formen un grup molt homogeni i probablement tenen un origen molt antic Morfologia Presenten l’aspecte d’un verm, però d’una gran varietat de formes de sac…