Resultats de la cerca
Es mostren 1529 resultats
Testes coronades
Hi ha animals que porten els boscos al cap, són veritables forestes de cornamenta òssia Són els cèrvids, potser el grup zoològic més característic dels boscos caducifolis El sentiment d’haver-se submergit realment en el bosc pren una dimensió especial, en efecte, si el passejant pot gaudir de la visió fugaç, esborradissa entre els arbres, d’algun cérvol d’estampa elegant esquitllant-se a corre-cuita Una visió fugaç i cada cop més improbable, car els cèrvids, malauradament, ja són una raresa a la majoria dels boscos caducifolis d’arreu del món Cérvol comú Cervus elaphus Fotolia - P Yates El…
pardal d’ala blanca

Pardal d’ala blanca
© Fototeca.cat
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels ploceids, de 18 cm, que té el cap gris, la gola negra, les parts superiors brunes, les inferiors blanquinoses i les ales i la cua blanques amb les rèmiges primàries i les rectrius centrals negres.
Habita, més amunt de 1 500 m, als prats alpins de la serra de Cadí on és anomenat ocell de glaç , als Pirineus, als Alps i a les muntanyes del N de Grècia
évol
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les caprifoliàcies, de 50 a 100 cm d’alçada, amb fulles oposades, compostes de 7 a 11 folíols peciolulats i serrats, amb flors blanques o vermelloses, oloroses, en cimes tricotòmiques, i amb baies globuloses, negres un cop madures.
Creix en erms humits, terraplens, reguerons, etc
perdiu

perdiu
ruk1n (CC BY-NC 2.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels fasianiformes, de la família dels fasiànids, de 34 cm, que té plomatge conspicu, amb les parts superiors de color gris rogenc, les galtes i la gola blanques i limitades per una franja negra, i les potes i el bec vermells.
És gregària, sedentària i apreciadíssima com a peça culinària i de caça Habita a la península Ibèrica, al sud de França, al NW d’Itàlia, al sud de la Gran Bretanya, a Còrsega i a les Balears excepte a Formentera El mercat de perdius vives a Vilanova de Meià és l’únic a Catalunya i se celebra anualment el dia 11 de novembre Sant Martí, amb diversos actes populars Hi assisteixen gent de moltes comarques catalanes i fins i tot d’Aragó
patatera

Primer pla d’una patatera
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia perenne, de la família de les solanàcies, de 40 a 80 cm d’alçària, amb tubercles comestibles, les patates
; de fulles irregularment pinnatipartides, de flors blanques o morades, en forma d’estrella de cinc puntes, i de fruits en baia arrodonida i verdosa.
És oriünda dels Andes, on ja era conreada pels inques, i actualment el seu conreu és estès a tot el món, llevat de les baixes regions tropicals Comprèn nombroses culti-vars És plantada en hortes i en camps de secà, preferiblement en terres soltes i fèrtils La plantació és feta vegetativament amb trossos grillats de tubercle, que són soterrats en cavallons Els seus principals enemics són el míldiu de la patata Camp de patateres © Fototecacat Phytophthora infestans i l’escarabat de la patata Leptinotarsa decemlineata
calcida blanca

Flor de calcida blanca
© MC
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les compostes, de tija erecta, de 20 a 70 cm, tomentosa, blanca, de fulles verdes, amb nervis tacats de blanc, i blanques per sota, lanceolades, dividides en lòbuls espinosos, i de flors en capítols purpuris, terminals, bastant grossos.
És abundant en vores de camins i camps incultes, a la zona mediterrània
sagitària
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les alismatàcies, aquàtica, de 40 a 80 cm d’alt, amb fulles submergides linears, fulles flotants ovals i fulles aèries sagitades, i amb flors blanques o una mica rosades, disposades sobre un escap en verticils de tres.
Creix en aigües somes, en una gran part d’Europa, i també és plantada en jardins
ruac
Botànica
Mata de la família de les papilionàcies, de 15 a 40 cm d’alt, de tiges blanques i tomentoses, erectes o procumbents, de fulles trifoliolades, una mica carnoses i amb unes poques dents obtuses, de flors rosades, arramellades, i de fruits en llegum comprimit.
A Europa només es troba a la península Ibèrica, on creix en brolles gipsòfiles
carnera

Carnera
Meneerke Bloem (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les acantàcies, de grans fulles profundament retallades, de color verd fosc, amb flors grosses, blanques amb venes purpúries, agrupades, juntament amb bràctees espinoses, en una llarga espiga terminal que pot arribar fins a 1 m d’alçada.
Viu en llocs ruderals, ombrívols i humits de la regió mediterrània Vegeta durant l’hivern, floreix cap al maig i s’asseca a l’estiu Amb les fulles, riques en mucílag, hom preparava una decocció emollient, i amb les arrels, una d’antidiarreica acant
albada
Botànica
Petit arbust de la família de les papilionàcies de fulles simples, prop de les flors o a la base de la planta, i compostes, a la part intermèdia; les tiges, blanques i peludes, sostenen, a la part alta, ramells de flors, grogues i petites.
Es fa en les comarques litorals de la terra baixa mediterrània
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 96
- 97
- 98
- 99
- 100
- 101
- 102
- 103
- 104
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina