Resultats de la cerca
Es mostren 2054 resultats
Jorge Guillén

Jorge Guillén
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Poeta.
Adscrit a la Generació del 27, collaborà amb poemes, assaigs i traduccions en diverses revistes a la “Revista de Occidente” publicà 1929 la seva versió del Cimetière marin , de Valéry Fou lector a la Sorbona de París 1917-23, catedràtic de literatura a la Universitat de Múrcia 1925-29, lector a la d’Oxford 1929-31 i catedràtic a la de Sevilla el 1938 emigrà als EUA Harvard, Yale, Berkeley, etc, viatjà per Europa, residí a Puerto Rico i retornà, algunes temporades, a Màlaga Representà l’esforç més decidit de la seva generació d’aconseguir una poesia pura, despullada, mitjançant l’elaboració…
Julián Marías Aguilera
Filosofia
Filòsof castellà.
Llicenciat el 1936, fou mobilitzat en el bàndol republicà i, en acabar la Guerra Civil tingué algunes dificultats amb les autoritats franquistes 1942 Professor a Madrid i als EUA, desenvolupà, a la llum de la filosofia de la raó vital, molts dels temes encetats pel seu mestre Ortega y Gasset, amb el qual fundà l’Instituto de Humanidades, de Madrid 1948 És autor d’una Historia de la filosofía 1941 de gran difusió a l’Estat espanyol, i d’altres obres, com Miguel de Unamuno 1943, Introducción a la filosofía 1947, Antropología metafísica 1970 i Imagen de la vida humana 1971 El 1965 publicà a El…
Pere Maspons i Camarasa
Economia
Literatura
Comerciant i escriptor.
Germà de Jaume Cursà estudis de química i farmàcia De jove emigrà a Amèrica, on, el 1905, s’establí a Guayaquil, a l’Equador Hi Començà a treballar com a ajudant de farmàcia Més tard, el 1907, s’establí pel seu compte i fundà l’empresa Maspons y Cía, dedicada a la venda de queviures, especialitzada en vins El 1914 fundà La Casa Española, entitat que a més d’activitats socials es dedicà al comerç Aquesta fou la primera firma que inicià exportacions de cafè i d’altres productes a l’Estat espanyol el 1928 installà per primer cop màquines especials per a la selecció i qualificació…
Banc del Penedès SA (Vilafranca) (1921-1943)
Banc del Penedès Pacià Amiguet obrí la seva casa de banca, al final del segle XIX, a Vilafranca del Penedès El 1917 es donà d’alta a l’Associació de Banquers de Barcelona, però morí al cap de pocs mesos La seva successió quedà assegurada en constituir-se seguidament Filles de Pacià Amiguet, Societat en Comandita, amb un capital de 200 000 pessetes Participaven en el capital les filles de Pacià, Francesca i Rosa Amiguet, i també alguns empresaris vilafranquins Fèlix Mestres, Josep Parés i Peregrí Güell El 1921, Filles de Pacià Amiguet presentà la suspensió de pagaments, ja que tenia el seu…
Bartolomé Bennassar
Historiografia
Historiador i hispanista francès.
Fill de mallorquí i de francesa, estudià a la Universitat de Toulouse-Le Mirail, on es graduà 1949 i desenvolupà la carrera acadèmica 1956-90, i de la qual fou rector en 1978-80 Amb tesi doctoral Valladolid au siècle d’or 1967 es convertí en un dels historiadors més destacats en l’estudi de l’edat moderna dels regnes de la corona espanyola Destaquen entre les seves obres Le XVI siècle , amb Jean Jacquart 1972, L’homme espagnol Attitudes et mentalités du XVIe au XIXe siècle 1975, Lexique historique de l’Espagne, XVIe-XXe siècle 1976, L’Inquisition espagnole, XVe-XIXe siècles, com a director…
Josep Sánchez i Real
Arqueologia
Historiografia
Professor, historiador i arqueòleg.
Passà la infantesa a Figueres Posteriorment, tornà a Màlaga i el 1940 es llicencià en ciències químiques a la Universitat de Granada, i el 1948 es doctorà a la de Madrid El 1954 obtingué el títol de mestre d’educació primària, que no exercí Fou successivament catedràtic de química a l’institut d’ensenyament secundari Antoni de Martí i Franquès de Tarragona 1943, de didàctica de la química de l’Escola Normal de Tarragona 1956 i professor de formació professional de la Universitat Laboral de Tarragona 1967, any que es traslladà a València, on exercí la docència a l’institut Isabel de Villena i…
Ramon Madaula i Canadell

Ramon Madaula
© TNC / David Ruano
Teatre
Actor i productor.
S’inicià en el teatre a Sabadell, i posteriorment es llicencià a l’Institut del Teatre de la diputació de Barcelona 1984 Ha participat en nombrosos muntatges, entre els quals destaquen Capvespre al jardí de Ramon Gomis dirigit per Lluís Pasqual, 1990, Història d’un soldat d’I Stravinskij dirigit per Lluís Homar, 1991, Àngels a Amèrica de Tony Kushner dirigit per Josep M Flotats, 1996, Callígula d’Albert Camus dirigit per Ramon Simó, 2004, interpretació per la qual guanyà el premi Butaca al millor actor, Adreça desconeguda de Kathrine KressmannTaylor 2006, El Llibertí d’Éric Emmanuel Schmitt…
Joaquim Trias i Pujol
Metge cirurgià.
Estudià farmàcia i medicina a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1910, i el 1911 es doctorà amb una tesi sobre la importància dels lipoides en biologia Ingressà a la sanitat militar, i durant uns tres anys féu, com a membre del Cos de Sanitat Militar, la campanya d’Àfrica 1911-14, destinat al Marroc Estudià després a Berna, París i Viena Catedràtic d’anatomia topogràfica a Granada 1916, passà després a Saragossa 1918 i finalment a Barcelona 1919 El 1926 ocupà la càtedra de terapèutica quirúrgica, i el 1931 passà a la de patologia quirúrgica Fou degà de la facultat de medicina del…
ses Salines d’Eivissa
Història
Un dels antics quartons en què fou dividida l’illa d’Eivissa després de la conquesta catalana, corresponent al terme musulmà d’Algarb, per bé que no exactament.
Pertanyé a Guillem de Montgrí, que el deixà, per testament, a l’arquebisbat de Tarragona Ha donat nom a les parròquies de Sant Francesc de ses Salines i de Sant Jordi de ses Salines Prop de Sant Francesc i la platja des Codolar s’estenen les Salines d’Eivissa, i vora seu, a la costa meridional terme de Sant Josep de sa Talaia, la llarga platja de ses Salines , de gran atracció turística Tradicionalment d’una gran importància econòmica, les salines d’Eivissa foren explotades des del segle V aC, probablement pels cartaginesos Durant segles foren monopoli de la Corona, que les considerava un…
Rafael Aracil i Martí
Historiografia
Historiador.
Llicenciat 1970 a la Universitat de València i doctorat 1973 a la Universitat de Barcelona, amplià la seva formació a Anglaterra Esdevingué docent de la Universitat de Barcelona 1971, i fou degà des del 1992 de la seva Facultat de Geografia i Història També fou catedràtic d’aquesta universitat des del 1986, director del Centre d’Estudis Històrics Internacionals 1998-2011 i codirector de la revista El Contemporani Les seves investigacions es referiren sobretot a l’estudi de l’economia contemporània, tant des de la dinàmica valenciana com també de l’espanyola i europea i sobre la història…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 96
- 97
- 98
- 99
- 100
- 101
- 102
- 103
- 104
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina