Resultats de la cerca

S’inicià de nen en el món musical a cinc anys ja tocava el violí i a deu anys componia música Posteriorment es formà amb A Sammons, CH Kiston i H Farjeeon La seva carrera començà amb l’estrena de l’òpera Iernin 1934, a la qual seguiren dues més The Serf 1938 i John Socman 1951, que tracten de les llegendes o la història de la Gran Bretanya La seva obra, allunyada de la música contemporània, comprèn a més tres cantates, dotze simfonies, concerts per a violí, violoncel i piano i música de cambra A causa de les ferides rebudes durant la Segona Guerra Mundial abandonà la composició,…

Es llicencià en filosofia, política i economia a la Universitat d’Oxford i és doctor en sociologia per la Universitat de Califòrnia a Berkeley Ha impartit classes de sociologia a la Universitat de Warwick i ha dirigit el John Logie Baird Center for Research in Film, Television and Music, de la Universitat Strachclyde, a Glasgow Des del 1999 és professor al departament de Film & Media Studies, de la Universitat de Stirling Escòcia Ha estat collaborador habitual de publicacions com ara "New Society", "Time Out", "Cream", "Village Voice" o "New York Rocker" Coeditor i…

L’any 1718 anà a Londres per treballar com a ebenista al taller de H Tabel, constructor de clavicèmbals La seva personalitat no es manifestà, però, fins que s’establí pel seu compte amb el seu soci John Broadwood Entre les seves aportacions destaquen uns nous mecanismes que feien la funció d’apagadors mitjançant un pedal a més, afegiren notes baixes, de manera que la sonoritat i les possibilitats dels instruments canviaren substancialment La seva fama feu que destacats membres de la noblesa europea li encarreguessin instruments, com és el cas de Frederic II de Prússia, que li…

El cognom del seu pare era Sanders, però adoptà el de la mare Estudià violí amb JP Solomon i demostrà unes magnífiques aptituds Debutà el 1796 i a partir d’aleshores inicià una sèrie de recitals per Londres i de rodalia que durà vuit anys Fou amic de John Field El 1804 emmalaltí per causes desconegudes i morí a vint anys d’edat, fet que causà una forta commoció ja que se li augurava un futur prometedor El seu llegat fou curt, i del seu catàleg d’obres -compostes només en tres anys-destaquen la Fantasia i Sonata en do menor, amb una fuga homenatge a JS Bach, les sonates opus 3,…

Es llicencià en música a la Universitat d’Indiana Debutà l’any 1980 amb Messiah a Indianapolis El 1989 es presentà al Festival de Glyndebourne amb The rake’s progress I Stravinsky i aviat fou contractada per a interpretar diversos papers mozartians a la Deutsche Oper de Berlín i a l’Òpera de Viena El 1990 guanyà el primer premi del Concurs Marion Anderson EUA, i dos anys més tard actuà a l’Òpera de San Francisco en el paper de Titània El somni d’una nit d’estiu El 1991 es presentà, amb gran èxit, al Metropolitan de Nova York com a Marzelline Fidelio Sota la direcció de John…

De jove estudià composició amb John Knowles Paine i es guanyà la vida com a violinista als teatres de Boston Fou director de l’orquestra de Winona, Minnesota 1908-12, i posteriorment s’establí a Nova York 1917 En 1938-43 ensenyà composició a la Universitat de Miami A partir del 1920 formà part durant dues dècades de l’International Composers’ Guild, juntament amb Ch Ives, E Varèse i H Cowell, tot i que les seves obres no tonals i polifòniques tenen poc a veure amb les dels seus collegues La seva música és dissonant, atonal molt abans que això fos una pràctica corrent, i no…

Estudià a les universitats de Harvard, Texas i Columbia, i el 1939 es llicencià amb un treball d’antropologia Des del 1937 treballà a l’Arxiu de la Cançó Folklòrica Americana de la Biblioteca del Congrés, com a ajudant del seu pare, John A Lomax, també musicòleg Posteriorment fou director del departament de música folklòrica de la discogràfica DECCA 1946-49, i ha participat en nombrosos programes de ràdio sobre música popular dels Estats Units i la Gran Bretanya Ha exercit com a docent en diferents universitats i com a assessor de festivals de música folklòrica nord-americans…

Amb balades encomanadisses i peces ballables, es feu un nom en el món de la música al final dels anys setanta El seu primer gran èxit fou la cançó The Piano Man 1973 Tot i que la crítica no el deixà gaire bé, els seus discos del final dels anys setanta i el principi dels vuitanta, com The Stranger , 52nd Street o Glass Houses , es vengueren molt bé i foren mereixedors de diversos Premis Grammy Fou un dels primers músics de rock que reflectiren fidelment la situació en què es trobaven els soldats dels EUA que havien lluitat al Vietnam També fou un dels pocs artistes que, al final dels anys…

El qualificatiu ’de cambra’ s’ha d’entendre aquí en el seu sentit més estricte, és a dir, aquell que prescriu l’ús de parts solistes un sol instrument per a cada part, i no simplement una orquestra amb una plantilla reduïda Altrament, una gran quantitat de les simfonies de J Haydn o WA Mozart, per exemple, s’haurien de considerar simfonies de cambra La Kammersymphonie , opus 9, d’Arnold Schönberg és potser l’obra que defineix més bé el gènere Altres simfonies de cambra, des de la de F Schreker fins a la de John Adams, han estat compostes sota la seva influència Després de l’opus…

A vuit anys comença a tocar la bateria Cap a la meitat dels anys cinquanta tocà i enregistrà amb Fats Domino A la dècada següent feu gravacions amb artistes de soul , com ara Sam Cooke, i de jazz , com per exemple Lou Donalson, mostrant-se com un dels bateries més innovadors en els ritmes funk , que desenvolupà basant-se en la tradició de Nova Orleans Del 1969 al 1973 treballà a Broadway, al cèlebre musical Hair , de G MacDermot, i alhora enregistrà com a bateria contractat per la discogràfica Prestige Més endavant collaborà amb músics de jazz com Johnny Griffin i Randy Weston Els anys…