Resultats de la cerca
Es mostren 6316 resultats
Acción Republicana Democrática Española
Partit polític
Organització constituïda a primers de 1959 a París per la fusió del Partido Republicano Federal, d’Unión Republicana i Izquierda Republicana, partits que el 1949 havien format la Confederación Republicana Española.
El president fou José Maldonado i José M Calviño, el secretari general “Su ideario está constituido por los principios del humanismo democrático y pretende propiciar la orientación a un régimen republicano” “Hace pública y expresa condenación de la violencia, en todas sus formas” Es proclamaren hereus de la tradició republicana i de Manuel Azaña Fou legalitzat a l’agost de 1977 i des d’aleshores en van ocupar la presidència Emilio Torres Gallego, Eduardo Prada 1979, Emilio Torres 1981, Eduardo Prada 1982, Santiago Estecha 1985 i Eduardo Archaga 1987 Presentà diverses candidatures el 1979,…
Surinam 2010
Estat
L’activitat de l’any va estar dominada pel resultat d’unes eleccions que van produir un tomb polític sorprenent En les eleccions parlamentàries, celebrades el 25 de maig, dels 51 escons en litigi 23 els va guanyar una coalició de grups d’oposició encapçalada pel National Democratic Party NDP, liderada per Desiré Bouterse, que havia estat un dictador del país en èpoques anteriors i encara està pendent de judici per tràfic de drogues Com que no va obtenir una majoria qualificada, Bouterse va negociar amb el líder d’un dels grups minoritaris, Ronnie Brunswijk, un antic guerriller…
Belize 2014
Estat
Amb la supervisió de l’Organització dels Estats Americans OEA, els governs de Belize i de Guatemala van acordar un pla d’acció per a enfortir les relacions bilaterals D’aquesta manera es pretén crear un clima de distensió i confiança mútua per a poder fer un referèndum a cada país que determini si demanen al Tribunal de la Haia una resolució sobre els litigis territorials Respecte a l’economia, la caiguda de la producció de sucre i cítrics va afectar les exportacions agrícoles, mentre que la indústria del petroli no va avançar amb prou empenta El sector turístic és el que està…
Oligocè
Geologia
Última sèrie o època del Terciari inferior, compresa entre l’Eocè i el Miocè.
Juntament amb l’Eocè es caracteritza per la presència abundant de nummulits Hi predominen els materials detrítics amb abundància de trams argilosos Hi ha també calcàries lacustres i evaporites Als Països Catalans és regressiu i està mal caracteritzat L’època oligocena ha durat, com a màxim, dels 38 als 24,6 milions d’anys, i la seva divisió en estatges és força discutida, així com els seus límits concrets Es divideix actualment en dos estatges Estampià i Catià A part alguns grups de foraminífers que permeten de definir bé l’Oligocè, com és ara les lepidociclines i alguns…
Joost van den Vondel
Literatura
Teatre
Poeta i dramaturg holandès.
Comerciant de mitges i membre d’una cambra de retòrica, les seves primeres obres teatrals encara foren escrites sota les directrius d’aquestes associacions Estudià llatí i s’acostà als cànons del teatre clàssic Traduí Sèneca, Sòfocles i Eurípides El 1637 fou inaugurat el teatre d’Amsterdam amb una obra seva Els termes de què tractà són generalment bíblics, sobretot després de la seva conversió al catolicisme ~1640 La força de la seva dramatúrgia està en la gran sonoritat de la versificació barroca Conreà la poesia lírica i la sàtira, a causa de la qual fou molt temut De les seves…
àmbit
Música
La distància de la nota més greu a la més aguda en el conjunt d’alçades que pot produir un instrument o una veu humana, bé de forma absoluta -és a dir, la totalitat de notes que li són possibles-, bé de forma reduïda -les utilitzades per a una obra o fragment musical en concret-.
En aquest darrer cas, la limitació pot ser motivada per raons físiques -per exemple, un instrument pot en alguns casos arribar materialment a notes dels registres agut o greu l’efecte musical de les quals no sigui prou satisfactori- o per raons estructurals -un instrument pot arribar a notes que no siguin necessàries pel disseny de la línia melòdica que li és assignada- Entre aquestes darreres raons hi ha la distinció feta en el sistema del modes eclesiàstics entre un mode autèntic i el mode plagal corresponent Malgrat tenir la mateixa nota com a final, les característiques d’ambdós…
durada
Música
Temps que dura una nota o bé un silenci.
S’indica a la partitura amb les diverses figures rodona, blanca, negra que representen el seu valor en relació amb les unitats mètriques compàs, temps, pulsació El valor absolut d’aquestes unitats està determinat per les indicacions de tempo , siguin expressions verbals allegro , adagio , etc o bé indicacions metronòmiques Hi ha també diverses circumstàncies que incideixen d’una manera important en la durada, com són les pròpies de la interpretació articulacions, accents, etc i les característiques acústiques dels instruments i els llocs Amb les darreres tendències compositives…
carol
Música
Cançó anglesa, amb text anglès o llatí -sovint amb una barreja d’ambdues llengües-, sorgida a l’Edat Mitjana.
Normalment, el text està relacionat amb el Nadal o amb la Verge, però pot tractar de qualsevol altre tema Emparentada amb la ballata , el virelai i la carole francesa -dansa de característiques imprecises de la qual alguns musicòlegs afirmen que sorgí el carol -, té una forma estròfica amb una tornada anomenada burden que es repeteix al final de cada estrofa Sembla que en un primer moment l’alternança estrofa-tornada es feia correspondre, musicalment, amb la d’un solista i el cor En qualsevol cas, aquesta pràctica s’anà perdent al llarg del segle XV Actualment, i de manera poc…
principal
Música
En l’orgue, joc labial, simple i de la talla dels flautats.
El seu nom prové del llatí principalis i és la medulla del fons sonor de l’orgue La seva mesura és determinant per a la grandària de l’instrument Així, un orgue mitjà està basat sobre un principal de 8' un de petit, sobre un principal de 4' un gran orgue, sobre un de 16', etc Generalment collocat a la façana, molt sovint cisellat, ocupa el lloc més vistós de l’orgue Nascut amb el mateix instrument, amb so potent, clar i brillant, és el joc que tímbricament acusa més les peculiaritats pròpies, tant de l’orguener com de la mateixa escola del país on s’ha bastit L’orgueneria…
tambura
Tambura
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de corda pinçada propi de la música tradicional culta de l’Índia.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost del tipus llaüt amb mànec És format per una caixa de ressonància feta de carbassa, o de fusta imitant la forma de la carbassa, amb una tapa harmònica de fusta fina, lleugerament bombada, i un llarg mànec sense trasts, amb quatre clavilles, dues de frontals i dues de laterals Sovint està finament ornamentat, especialment la tapa de ressonància, el mànec i la quilla que uneix el mànec amb la caixa Té quatre cordes, de metall, que l’intèrpret toca assegut a terra amb l’instrument en posició vertical Acostuma a formar conjunt amb…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 96
- 97
- 98
- 99
- 100
- 101
- 102
- 103
- 104
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina