Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
Còlquida
Geografia històrica
Antiga regió de Caucàsia, compresa entre els contraforts meridionals del Caucas i la mar Negra i regada pel Fasis (actual Rioni, a Geòrgia).
Fou important per les seves riqueses fusta, lli, metalls preciosos i pel fet que la mitologia grega situés en aquesta regió l’episodi del velló d’or
Medea
Mitologia
Heroïna de la mitologia grega, filla d’Eetes, rei de la Còlquida, o, segons altres versions, de la dea Hècate.
La seva figura de fetillera resta vinculada a la llegenda dels argonautes i a Jàson, el qual ajudà donant-li l’ungüent que havia de protegir-lo de les cremades dels toros d’Hefest, quan cercava el velló d’or Un cop l’hagué aconseguit, Medea l’obligà a casar-se amb ella, tal com ell li havia promès, i fugiren al país dels feacis, i més tard a Corint, on Medea, traïda per Jàson, occí els dos fills haguts en el matrimoni Refugiada a Atenes, convisqué amb Egeu fins a l’arribada de Teseu, que l’expulsà de la ciutat Aleshores tornà a la Còlquida i, segons una tradició, fou transportada als Camps…
Jàson
Mitologia
Heroi tessali, promotor de l’expedició dels argonautes
.
Obligat més tard a abandonar la Còlquida amb la seva esposa Medea , la repudià, enamorat de Creusa Medea l’obligà a suïcidar-se, bé que altres versions sostenen que ambdós esposos visqueren feliçment
Frixos
Mitologia
Heroi beoci, fill d’Atamant i germà d’Hel·le.
Quan Atamant anà a sacrificar els seus dos fills a Zeus, aquest els trameté un moltó alat amb velló d’or, el qual se'ls emportà vers l’Orient i els salvà del sacrifici Pel camí, Helle caigué a la mar i s’ofegà Frixos arribà a la Còlquida, on el rei Eetes li donà la seva filla Calcíope en matrimoni Agraït, Frixos sacrificà el moltó a Zeus i oferí al rei el velló d’or, la recerca del qual fou, més tard, el motiu de l’expedició dels argonautes
velló d’or
Religions de Grècia i Roma
Velló del moltó alat que Zeus envià per salvar Frixos i Hel·le, que fugien de llur madrastra Ino, la qual volia sacrificar-los (segons una altra tradició, fou llur pròpia mare, Nèfele, qui trameté el moltó).
A cavall del moltó, Frixos aconseguí d’arribar a la Còlquida Helle, en canvi, caigué a l’Hellespont, on es negà i es presentà al rei Eetes, que l’acollí i li donà la mà de la seva filla Calcíope Frixos sacrificà el moltó a Zeus i n'oferí el velló d’or al rei, que el consagrà a Ares, el penjà dalt d’una alzina del bosc sagrat i hi posà un drac per a custodiar-lo Allí anaren a cercar-lo els argonauta amb Jàson Anomenat també toisó d’or del francès toison , ‘velló’, a l’edat mitjana donà nom a l’orde del Toisó d’Or Aquest mite ha estat reinterpretat lliurement per Franz Grillparzer en la…
argonauta
Literatura
Religions de Grècia i Roma
Cadascun dels cinquanta-cinc companys de Jàson que, embarcats en la nau Argo, participaren en la recerca del velló d’or.
Els més famosos foren Hèracles, els Dioscurs i Orfeu Per inspiració d’Atena, Argos construí la nau, la primera que havia de travessar les mars Els argonautes s’embarcaren a la Tessàlia i, després de passar molts destrets, arribaren a la Còlquida, el rei de la qual retenia el velló Jàson hagué de suportar dures proves, però hi reeixí ajudat per Medea El retorn a la pàtria fou també molt contrariat La llegenda, anterior en part a l' Odissea , originà un cicle literari Amb el títol de Les Argonàutiques , Apolloni de Rodes escriví en grec, al segle III aC, un poema èpic molt erudit, on narrava l’…
càlib | càliba
Història
Individu d’un poble del Pont, a la Còlquida.
Segons la tradició grega, els càlibs foren els primers que treballaren el ferro
Mitridates VI del Pont
Història
Rei del Pont (111-63 a C).
Fill de Mitridates V, dugué una política expansionista Rei del Bòsfor cimmeri, protector del Quersonès, de la Còlquida i de l’Armènia menor, s’alià amb Nicomedes III de Bitínia i conquerí la Paflagònia Sorgiren, però, discòrdies entre Nicomedes III i Mitridates, i mentre Roma es debatia enmig de lluites socials, aquest lluità contra Nicomedes IV, el nou rei, i hagué de pactar amb els romans L’any 89 aC la invasió del Pont obrí el gran període de guerres entre Mitridates i els romans L’any 87 aC Sulla desembarcà a Grècia, sotmeté Atenes i obligà el monarca pòntic a signar la pau…
Històries troianes
Literatura catalana
Traducció catalana medieval de la Historia destructionis Troiae (1287) de Guido delle Colonne, elaborada entre el 1367 i el 1374 per Jaume Conesa, protonotari de la cancelleria reial durant el regnat de Pere el Cerimoniós.
Desenvolupament enciclopèdic L’obra, dividida en trenta-cinc llibres i coneguda també com Lo Troià , conta, seguint la línia cronològica dels esdeveniments, tots els fets relacionats amb la destrucció de la ciutat de Troia S’inicia a Tessàlia, on el rei Peleu Pèlies, segons la tradició, amb l’esperança d’evitar perdre el tron, envia el seu nebot Jàson a buscar el velló d’or a la Còlquida Jàson aconsegueix el velló gràcies a l’ajuda de Medea, però durant el viatge els argonautes entren en el territori de Troia, domini del rei Laomedont, la qual cosa origina l’enfrontament amb els…
Geòrgia

Estat
Estat asiàtic, a la part occidental de la Transcaucàsia, limita al N amb Rússia, a l’W amb la mar Negra, al S amb Turquia i Armènia i a l’E amb l’Azerbaidjan; la capital és Tbilisi.
La geografia física La major part del territori de Geòrgia és muntanyós Dins els seus límits entra quasi totalment el Gran Caucas Caucas, la part axial del qual és la Serralada Principal del Caucas, amb els pics El’brus 5642 m i Kazbek 5047 m El vessant sud del Gran Caucas és compost de diverses serralades transversals Gagra, Bzyb, Kodori, Svanètia, Lečkhumi, Račin, Surami, K'art'li i Kakhètia Als límits de Geòrgia hi ha els Alps d’Abkhàzia, amb formes de relleu alpí el pic més alt és Dombaj-Ul’gen 4047 m El Caucas Central té altituds superiors als 5000 m Al S s’estén el sistema muntanyós del…