Resultats de la cerca

Les banyes dels mascles, petites i caduques, presenten poques ramificacions i són bifurcades a la punta Són molt àgils i ràpids habiten, en petits grups familiars, en boscs espessos de muntanya durant l’estiu, i baixen a les valls a l’hivern Són dòcils, tímids i pacífics s’alimenten d’herba, brots tendres, fulles i fruita Llur caça és reglamentada hom n'aprecia la carn i les banyes S'adapten bé a la vida en captivitat N'hi ha diverses espècies les més freqüents són C capreolus , pròpia de tot Europa, que habita als Pirineus i al sistema Ibèric, i C pygargus , una mica més gros…

El cabirol Capreoluscapreolus ha sofert una forta persecució per l’home Durant l’hivern conviu amb l’isard en el bosc, però mai no n’abandona l’espessor, mentre que l’isard, així que la fusió de la neu ho permet, corre cap a les crestes i els cims més enlairats Juan A Fernández El cabirol és un cèrvid de dimensions relativament petites pesa entre 15 i 30 kg i mesura de 66 a 78 cm d’alçada a la creu, de caràcter esquiu i escapadís i bon corredor i nedador Els mascles presenten banyes curtes, d’uns 23 cm, amb dues o tres puntes No tenen glàndules preorbitals…

Habita a les zones muntanyoses i humides, bé en planes amb aigua abundant, bé en els boscs en galeria situats al llarg dels rius i molt a prop dels aiguamolls És molt apreciat per la seva carn, per la qual cosa és molt cercat pels caçadors

Fou declarada espai natural de protecció especial el 1987, per tal de salvaguardar la fauna forestal pirinenca dels boscs atlàntics, on es poden trobar el cabirol Capreoluscapreolus , l’isard Rupicapra pyrenaica , el cérvol Cervus elaphus , la marta Martes martes , la marmota Marmota marmota , el picot negre Dryocopus martius , la becada Scolopax rusticola , el mussol pirinenc Aegolius funereus , el gall fer Tetrao urogallus i la perdiu blanca Lagopus mutus

En el seu transcurs tingué lloc una fase interstadial temperada La glaciació Mindel es correspon amb la glaciació americana de Kansas Durant aquesta glaciació la humanitat ja estava estesa per Àfrica i Europa D’uns 520000 anys és l’edat de les capes de Trinil, a Java, on hom trobà per primera vegada restes de Pithecanthropus erectus La mandíbula de Mauer a Alemanya, amb una antiguitat de 500000 anys, la caixa craniana d’Olduvai II a Tanzània i les mandíbules i els fragments de crani trobats a Ternifine Algèria i a la pedrera Thomas Marroc són exemples de pitecantrops que visqueren durant la…

És limitada a l’W pel massís Galaic, i arriba per l’E fins al País Basc vall del riu Mena Geològicament es pot dividir en dos sectors ben diferenciats el paleozoic , d’estructura complicada amb tectònica herciniana, que presenta afloraments harmònicament incurvats formant una forta convexitat cap a l’W per donar lloc a l’anomenat arc astúric , al centre del qual hi ha la conca carbonífera asturiana i el sector mesozoic , aproximadament a l’E del meridià de San Vicente de la Barquera, amb plecs laxos d’estil juràssic produïts per l’orogènia alpina, responsable també de grans falles de…

Hi ha animals que porten els boscos al cap, són veritables forestes de cornamenta òssia Són els cèrvids, potser el grup zoològic més característic dels boscos caducifolis El sentiment d’haver-se submergit realment en el bosc pren una dimensió especial, en efecte, si el passejant pot gaudir de la visió fugaç, esborradissa entre els arbres, d’algun cérvol d’estampa elegant esquitllant-se a corre-cuita Una visió fugaç i cada cop més improbable, car els cèrvids, malauradament, ja són una raresa a la majoria dels boscos caducifolis d’arreu del món Cérvol comú Cervus elaphus Fotolia - P Yates El…

Són cavicornis, amb les banyes de formes i mides variables, presents en ambdós sexes, bé que més grosses en el mascle no es ramifiquen i creixen contínuament, d’acord amb el creixement total de l’animal, i no cauen mai perennicornis Els bòvids tenen generalment 32 dents a vegades 28 i els manquen les incisives i les canines superiors el tub digestiu és el típic dels remugants Les falanges dels dits superiors són reduïdes o bé manquen Búfals cafre o africans © Xevi Varela Llur distribució geogràfica és molt àmplia, i viuen a gairebé tots els continents, llevat d’Amèrica Central, Amèrica del…

Els carnívors suposen el 10% dels atropellaments mortals de mamífers A la fotografia, teixó Meles meles atropellat en un voral de la carretera Minuartia / Ferran Navàs L’extensió de la xarxa viària i ferroviària i la intensificació de la construcció de noves vies d’alta capacitat comporten una pressió creixent sobre la conservació de les poblacions de mamífers i de la fauna en general, a més de riscos per a la seguretat viària per collisions amb senglars i cèrvids A banda dels impactes causats per la pèrdua i la pertorbació dels hàbitats que resulten alterats pel traçat de les carreteres i…