Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Dídac Desclapers i Caulelles
Literatura catalana
Poeta i erudit.
Doctor en dret i teologia, fou succentor i canonge 1664 de la seu de Mallorca i consultor del Sant Ofici Participà en el certamen de Monti-sion del 1625 en honor de Caterina Tomàs i escriví composicions poètiques en castellà Publicà amb pseudònim Poema descriptivo de un sarao 1652, una poesia de circumstàncies d’estil cultista amb propòsit laudatori Deixà inèdits un tractat lullià Super arte combinatoria ad illustrationem lullianae doctrinae i uns altres sobre astronomia i matemàtiques
Dídac Desclapers i Caulelles
Literatura catalana
Escriptor.
Doctorat en dret i teologia, fou ordenat sacerdot i fou sotsxantre de la seu de Mallorca, consultor del Sant Ofici i visitador de la diòcesi Participà en el certamen de Monti-sion del 1625 en honor de Caterina Tomàs, i escriví composicions poètiques, en castellà Deixà inèdits un tractat lullià Super arte combinatoria ad illustrationen lullianae doctrinae i uns altres sobre astronomia i matemàtiques
sa Cabaneta
Nucli
Nucli (cabaneters; 112 m alt.) del municipi de Marratxí (Mallorca), cap municipal des del 1864.
Situat al peu dels primers turons que limiten la plana de Palma pel NE, fou fundat el 1745 per l’ajuntament de Marratxí a l’antiga garriga de son Caulelles, prop de l’emplaçament de l’església de Sant Marçal de Marratxí, on havia estat traslladada a mitjan s XV la parròquia des de l’antiga església de Santa Maria Un dels romiatges més populars de Mallorca és el de Sant Marçal La indústria característica és la manufacturera de siurells A la possessió de son Verí, a l’W del poble, es conserva una notable collecció d’art pintura i enteixinats mudèjars
Pòrtol
Poble
Poble del municipi de Marratxí (Mallorca).
Situat damunt un turó a l’E del terme, a 1 km de sa Cabaneta, cap efectiu del municipi És conegut per la seva tradició d’olleries i gerreries, que durant el s XIX arribaren a trenta ara només en queden set en actiu, algunes de les quals fabriquen els típics siurells Hi adquirí importància la fabricació de pebre, la dessecació del qual, a la façana de les cases, dóna una nota característica a la tardor té també anomenada la indústria local de coets festius L’església el Carme, neogòtica, dissenyada i construïda per Bartomeu Ferrà entre el 1875 i el 1878, esdevingué vicaria in capite el 1913 i…
Jaume Pou i Berard
Cristianisme
Cardenal, conegut com a Puteus.
Fill d’Antoni del Pozzo niçard, oriünd d’Alessandria, al Piemont i de Praxedis Berard i Caulelles El pare obtingué un privilegi de franquesa a Mallorca el 1490 Jaume, tot i ésser incardinat a la diòcesi de Niça, era recordat, ja en vida seva, com a nat i criat a Mallorca, on posseí diferents beneficis eclesiàstics Doctor en ambdós drets sembla que per la Universitat de Bolonya, s’establí a Roma, on fou quinze anys auditor de la Rota, i finalment degà d’aquest tribunal El seu volum de Decisiones Lió, 1583 dóna un alt testimoni de la seva ciència jurídica El 1550 Juli III el nomenà…
Marratxí
Marratxí
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Mallorca, a la zona de contacte entre el Raiguer i es Pla, al límit amb el de Palma.
El terreny pla, d’origen eocènic, des Raiguer, que davalla suaument del puig de s’Estremera ja dins el terme de Bunyola, és solcat per un dors de turons miocènics mont Blanc, 236 m alt Les aigües de pluja són drenades vers la badia de Palma pel torrent de Bunyola límit occidental amb el terme de Palma i pel torrent de sa Cova Negra, que arriba del NE i forma, amb l’anterior, el torrent Gros A part unes 200 ha de pineda pi blanc i 470 ha de garriga la més coneguda, la de son Caulelles, al SE, el sòl agrari és ben conreat 55 % del terme Hi predominen els fruiters de secà amb 2 091…
Les fonts i el proveïment d’aigua
Art gòtic
La font de l’Àngel de Tortosa al seu emplaçament original, vers el 1870 Es tracta d’una obra de gran ambició del mestre Guillem Saera, construïda entre el 1440 i el 1442 AHCTE Dins del marc general d’un règim climàtic mediterrani, amb sequeres periòdiques i pluges irregulars, és lògic que aparegui regularment una preocupació per la manca d’aigua En el decurs de la baixa edat mitjana diverses poblacions catalanes, com Barcelona, Cervera, Girona, Manresa o Tortosa, entre d’altres, van afrontar aquest problema i van iniciar la construcció de xarxes de proveïment d’aigua viva per al consum de…