Resultats de la cerca

Membre d’una família d’editors de música i de violinistes, es tenen poques dades sobre la seva trajectòria Treballà juntament amb el seu germà Jean-Pantaléon Cap al 1759 la seva editorial fou comprada per la casa La Chevardière, però és possible trobar partitures amb el nom Le Clerc en anys posteriors De vegades, unit al nom Le Clerc apareix el de François Boivin, però no hi ha proves documentals que es tractés del seu soci Sembla que els dos germans foren violinistes al servei del rei Lluís XV Charles-Nicolas, concretament, ocupà aquest càrrec fins el 1761 Editaren…

Des del 1624 fou conseller de Richelieu i el seu agent en política exterior, fet que li valgué el sobrenom d' eminència grisa La seva oposició als Àustria menà a la intervenció francesa en la guerra dels Trenta Anys

El tema del debat pot ésser filosòfic o bé intranscendent Sovint hi intervé un tercer interlocutor, que és un magnat o una dama, i dicta la sentència que clou la qüestió El gènere començà a desenvolupar-se a partir del s VIII Conflictus veris et hiemis , ‘Conflicte de la primavera i l’hivern’, però té precedents en la literatura llatina des del s V Un dels debats més importants és Rixa animis et corporis ‘Lluita de l’ànima i el cos’, que tingué una àmplia difusió en les literatures romàniques Debat du corps et de l’âme / Disputa del alma y el cuerpo , del s XII En la literatura castellana…

Vida El 1869 ingressà a l’École Niedermeyer de París, on estudià amb Q Lauret orgue, A Laussel piano, E Gigout contrapunt, i C Saint-Saëns i G Fauré composició Amb aquest darrer compositor mantingué una forta amistat Del 1874 al 1881 fou organista i compositor de música sacra a l’església de Saint-Sulpice El 1876 obtingué el primer premi de la Société des Auteurs et Compositeurs de Musique amb la seva Simfonia en la major Inicià la seva carrera com a director d’orquestra el 1878 al Folies-Bergère, teatre per al qual compongué també ballets El 1880 també fou director a l’Eden-Théâtre de…

El 7 de juny de 1660, amb la signatura de l’edicte de Sant Joan Lohitzune es creà el Consell Sobirà, cort suprema de totes les instàncies judicials de la nova província de Rosselló L’edicte reial fou promulgat el 10 de juny a Perpinyà i, com diu P Galibert, «significà l’establiment d’un consell per a l’administració de la justícia sobirana als comtats i vegueries del Rosselló, el Conflent i les terres adjacents» El nou Consell substituïa alhora la Generalitat, el Consell Reial, la Cambra del Domini, el Mestre Racional i la Reial Audiència, traslladades a Perpinyà el 1654 com havien demanat…

Vida Germà de Giuseppe Sammartini, fou un dels vuit fills d’Alexis Saint-Martin, un oboista francès emigrat a Itàlia Probablement nasqué a Milà, ciutat on transcorregué tota la seva vida Sembla que el seu primer mestre de música fou el seu pare El 1720 tocava l’oboè, juntament amb el seu germà Giuseppe, en l’orquestra del Teatro Regio Ducal de la capital llombarda El primer grup d’obres vocals seves datades són les vuit cantates per als divendres de quaresma, del 1751 -avui perdudes-, que escriví per a la Congregazione del Santissimo Entierro, on Sammartini fou mestre de capella el 1728 Gaudí…

L’any 52 aC els romans ocuparen l’illa Lutècia del Sena, habitada per la tribu dels parisii Aquesta illa, al final del segle III rebé les primeres onades d’invasors bàrbars i fou fortificada Capital del regne franc de Clodoveu i centre religiós important, París fou abandonada per la dinastia carolíngia, però recuperà la capitalitat amb els Capet Les primeres notícies musicals són del segle XI i es refereixen a la presència d’escoles de música a Notre-Dame, Saint-Victor i Sainte-Geneviève, i també a les representacions de misteris a la Confrérie de la Passion Cap al final del segle XII es…

Un dels trets distintius de la societat catalana del set-cents, en sintonia amb les transformacions que s’estaven produint en els països europeus que s’encaminaven cap al desenvolupament capitalista, fou la superposició d’un ordre social basat en la fortuna, és a dir en les classes, al de la vella divisió estamental Pel que fa a Catalunya, Josep Fontana ha sintetitzat el complex quadre de relacions socials que s’establiren arran de les transformacions econòmiques Al capdamunt hi havia una noblesa diversificada uns pocs grans d’Espanya que no residien al país, una noblesa titulada i unes…

1359 – 1518 Abadal i de Vinyals, R d’ Pere el Cerimoniós i la decadència política de Catalunya , Edicions 62, Barcelona 1972 Actas de las Cortes Generales de la Corona de Aragón de 1362-1363 , recopilades i transcrites per JM Pons Guri, Ministerio de Cultura, Subdirección General de Archivos, Bibliotecas y Museos, Madrid 1982 Ainaud de Lasarte, J El Palau de la Generalitat de Catalunya , Generalitat de Catalunya, Barcelona 1988 Albert, R i Gassiot, J Parlaments a les Corts Catalanes , coll «Els Nostres Clàssics», 19-20, Editorial Barcino, Barcelona 1928 Alòs i de Dou, JM d’ La Casa de…

Nòrdic, escandinau i norrè Norrè -ena , un terme que d’antuvi pot resultar enigmàtic, és emprat en el si de la filologia germànica per a suplir les mancances dels termes nòrdic -a i escandinau -ava Efectivament, el terme nòrdic és, de fet, altament imprecís, ja que no tan sols engloba pobles d’ètnia germànica, sinó també pobles –com ara els finesos i els lapons– que són d’ascendència ètnica finoúgrica D’altra banda, s’esdevé el mateix amb el terme escandinau -ava també engloba pobles finoúgrics i germànics de la mateixa manera, i té, a més, l’handicap d’haver d’encabir igualment pobles que…