Resultats de la cerca

Com a sistema de pensament característic de la societat feudal, de la qual constitueix l’expressió ideològica, consisteix bàsicament en una coordinació de la teologia i de la filosofia i en una recerca d’acord entre la revelació o la fe i la raó En certa manera l’escolàstica succeí la patrística, tot afegint-hi com a elements nous una marcada sistematització i una metodologia característica Malgrat el seu caràcter unitari, l’escolàstica es divideix en corrents ben diversos, i àdhuc contraposats, i en etapes ben diferenciables En un principi arrelava fonamentalment en…

Fundà un monestir de dones a Piumarola, prop de Montecassino, on el seu germà sant Benet n'havia fundat un d’homes És patrona de Vic, on hom pretenia de posseir un peu de la santa La seva festa se celebra el 10 de febrer

Havia depès del monestir de Sant Feliu de Guíxols

Estableix analogia com a condició de possibilitat per a determinar, racionalment, la relació entre Déu i les creatures, en el sentit que, en aplicar a un i a les altres el concepte d’ésser, hom afirma una certa semblança entre ells per tal d’evitar l’equivocitat i, alhora, una radical diferència en la manera de realitzar-se aquest concepte en el diví i en el creat per tal d’evitar la univocitat Bé que hom hi parteix de l’analogia aristotèlica, l’abast que l’escolàstica en dóna és transcendent, i el tractament que en fa és divers, segons les escoles Així, hom distingeix entre l'…

La potència apetitiva o apetit és pròpia d’aquells éssers que tenen coneixement Com que l’escolàstica distingeix el coneixement sensible i el coneixement intellectual, afirma també l’existència de l' apetit sensible , que té per objecte el bé particular, percebut pels sentits i pot ésser encara apetit irascible o apetit concupiscible, segons que aquest bé presenti o no dificultat, i l' apetit intellectual o voluntat, que té per objecte el bé en ell mateix, aprehès per la intelligència

Simple ampliació, inicialment, de la lliçó lectio , o lectura glossada d’un text —sovint completat per frases explicatives, o litterae , o àdhuc per comentaris més amplis, o sententiae —, i establerta posteriorment com a gènere independent quaestio , la qüestió restava determinada, en la seva modalitat oral, com a resultat de la disputació prèvia disputatio pel que fa a l’escolàstica posterior i, sobretot, a la neoscolàstica, aquesta determinació de la qüestió, establerta sovint d’antuvi, ha estat també denominada estat de la qüestió status quaestionis La relació entre…

L’analogia per excellència és la proporció matemàtica —analogia de proporció— que fou definida pels matemàtics grecs Aristòtil aplicà l’analogia a l’anàlisi de l’ésser per explicar les diferents accepcions d’aquest terme, tesi que fou desenrotllada per l’escolàstica analogia de l’ens La concepció ontològica de l’analogia fonamentà la utilització a la lògica escolàstica dels termes anàlegs diferents dels termes equívocs i unívocs que possibiliten l’atribució d’un predicat amb sentits diferents, però relacionats entre ells des d’algun punt de vista determinat Els…