Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
Linus Unix
Electrònica i informàtica
Sistema operatiu de lliure ús inspirat en Unix.
El nucli fou desenvolupat el 1992 per Linus Torvalds En l’actualitat es tracta d’un sistema operatiu obert, d’accés lliure i gratuït, desenvolupat per milers de programadors d’arreu del món Linux té la flexibilitat i moltes de les característiques que feren popular el sistema operatiu UNIX, però a diferència d’aquest pot executar-se sobre un PC ordinari Els sistemes Linux actuals incorporen interfícies gràfiques d’usuari i entorns d’escriptori Els entorns d’escriptori més usuals són KDE K Desktop Environment o GNOME GNU Network Object Model Environment, basats…
Motif
Electrònica i informàtica
Conjunt d’eines estandarditzades per al desenvolupament d’entorns gràfics d’usuari X-Window en sistemes UNIX/Linux.
Originàriament es tractà d’un programari propietari utilitzat en l’entorn UNIX, però l’any 2000 se'n començà a distribuir una versió lliure per a entorns Linux És la base de l’escriptori CDE Common Desktop Environment Actualment l’ús de CDE en Linux és testimonial i són més populars els escriptoris KDE K Desktop Environment o GNOME GNU Network Object Model Environment , que no estan basats en Motif, sinó en QT i en GTK, respectivament
Fedora
Sistema operatiu tipus UNIX de lliure distribució i codi obert.
El 2003, per decisió de Red Hat Inc, l’empresa on es creà, Red Hat Linux deixà de ser un sistema operatiu de lliure distribució i s’escindí en dues branques la branca comercial, enfocada al món empresarial i grans servidors, i la branca comunitària enfocada a l’ús domèstic i gestionada pel Projecte Fedora Malgrat l’escissió, el Projecte Fedora rep el patrocini de Red Hat Inc Per herència de Red Hat Linux, Fedora incorpora les eines GNU i un nucli Linux
distribució
Electrònica i informàtica
Programari divers que es distribueix conjuntament, usualment en un suport com ara un CD o un DVD.
En l’entorn Linux és habitual adjuntar al sistema operatiu aplicacions diverses, com interfícies gràfiques, entorns d’escriptori i d’altres aplicacions Debian, Red Hat, SuSE o CatLinux són exemples de distribucions Linux que incorporen programari divers al voltant del nucli del sistema operatiu
GNU no és Unix
Electrònica i informàtica
Sistema operatiu lliure iniciat per Richard Stallman a partir del 1984.
Fou dissenyat per ser completament compatible amb el sistema UNIX, amb la intenció de retornar a l’esperit de cooperació que hi havia entre els primers usuaris d’ordinador Es compon de petites peces individuals de programari, moltes de les quals ja estaven disponibles anteriorment, al costat d’altres que s’hagueren de dissenyar de nou El 1992, el sistema GNU fou combinat amb el nucli Linux, creat per LTorvalds un any abans, combinació de la qual en resultà un sistema operatiu lliure i completament funcional anomenat GNU/Linux, tot i que popularment sovint anomenat…
Delphi
Electrònica i informàtica
Llenguatge de programació de propòsit general orientat a objectes derivat de l’Object Pascal creat per Borland Software Corporation, i el paquet de l’esmentada empresa que l’incorpora juntament amb un entorn de desenvolupament ràpid d’aplicacions.
Proporciona una completa biblioteca de components visuals anomenada Visual Component Library VCL Posseeix una potent eina de desenvolupament visual que permet reduir bona part de la tasca de programació en arrossegar amb el ratolí directament controls en els formularis corresponents Permet desenvolupar aplicacions per a plataformes Windows, Linux i NET El nom Delphi fa referència a l’oracle de Delfos i alludeix a la seva gran facilitat de connexió amb bases de dades d’Oracle Existeix una versió gratuïta, Kylix , per a sistemes Unix i Linux, i també hi ha versions lliures com…
CD autònom
Electrònica i informàtica
Suport físic que conté un programari que permet iniciar un sistema operatiu sense necessitat de ser instal·lat prèviament en el disc dur de l’ordinador.
També es pot trobar en format DVD o USB És un sistema freqüentment emprat per facilitar la prova i installació de les distribucions de sistemes operatius GNU/Linux
Linus Benedict Torvalds
Electrònica i informàtica
Enginyer informàtic finlandès.
És conegut per haver desenvolupat la primera versió del sistema operatiu GNU/Linux —denominació que creà a partir del seu propi nom i el del sistema operatiu UNIX—, que es distribueix lliurement sota llicència GLP Actualment continua treballant en la coordinació d’aquest projecte des de Silicon Valley, a Califòrnia EUA
LibreOffice
Electrònica i informàtica
Paquet d’ofimàtica de programari lliure, distribuït sota llicència GNU i desenvolupat per The Document Foundation, que fou fruit de l’escissió de l’equip de desenvolupament del projecte OpenOffice.org, al setembre del 2010.
Com el seu antecessor, OpenOffice, el paquet disposa de processador de textos Writer, compatible amb Microsoft Word full de càlcul Calc, compatible amb Microsoft Excel editor de presentacions Impress, compatible amb Microsoft PowerPoint gestor de bases de dades Base, a l’estil Microsoft Access editor de gràfics vectorials Draw, i editor d’equacions Math Des dels seus inicis es troba disponible en llengua catalana, incloent la versió estàndard general, i la variant valenciana S’ofereix per a les plataformes GNU/Linux, Mac OS i Microsoft Windows
X Window
Electrònica i informàtica
Interfície gràfica d’usuari (GUI) desenvolupada la dècada del 1980 pel MIT (Massachusetts Institute of Technology) amb l’objectiu de dotar d’interfície gràfica els sistemes UNIX.
Proporciona tots els serveis que requereixen el gestor d’escriptori i les aplicacions per a interactuar gràficament amb l’usuari, com ara la visualització gràfica, la gestió de finestres, etc És una IPA que funciona entre l’aplicació i el sistema operatiu i que independitza la primera del segon S'hi basen la majoria de GUI per a Unix, com el motif Xfree86 n'és la implementació de referència en programari lliure i està disponible per a gairebé tots els sistemes operatius, inclosos els diferents UNIX/Linux i Microsoft Windows