Resultats de la cerca

Solament s’ha trobat una única citació que esmenta aquesta església El 1086 el prevere Dalmau i el seu germà Losbet i Amada i els seus fills feren la pau i cediren a Ramon Guadall i a la seva muller Adelaida unes terres repartides entre les dues parts Aquestes propietats es trobaven prop de l’església selvàtica de Malvicino , al comtat de Barcelona, al terme del castell de Lavit, al lloc que en diuen Nido de Livegod o Vila de Ros, anomenat Mirambell Les indagacions que s’han fet per localitzar la seva situació dins el terme del castell termenat que inclou l’actual municipi del Pla del Penedès…

De l’antic poble de Malveí no resta més que el nom, en un indret proper a Castellàs del Cantó, riu amunt Es despoblà a la baixa edat mitjana En aquest indret hi havia un castell, documentat el 1220, any en què Arnau de Castellbò l’investí a Guillem d’Orcau en canvi de la renúncia d’aquest als drets que posseïa sobre la comdoria de Taús

Biscarbó, en una de les valls que davallen del Cantó cap al Segre, formava part del vescomtat de Castellbò Es té notícia de l’existència allí d’un castell, del qual no queden restes actuals el 1224 Roger Bernat de Foix, vescomte de Castellbò, infeudà la fortalesa de Biscarbó i el castell de Malveí a Pere d’Orcau

El lloc de Castellàs, segons el Spill … del vescomtat de Castellbò, pertanyia al vescomtat i formava la batllia de Castellàs, dins del quarter de Castellbò, que incloïa els llocs de Castellàs, Biscarbó i Malveí Al segle XIII hi ha documentat el canonge d’Urgell, Berenguer t d 1211, fill de Pere III, vescomte de Vilamur, com a senyor de Castellàs L’església de Santa Maria de Castellàs apareix en la relació d’esglésies del bisbat d’Urgell visitades pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona l’any 1314 En la relació del 1312 l’església no fou visitada però sí que el seu capellà fou…

Mapa dels castells i d’altres fortaleses de l’Alt Urgell, anteriors al 1300 C Puigferrat Alàs i Cerc Castell d’Alàs Castell de Torres Castell de Cerc Castell de Ges Castell de Sant Jaume del Cadí Torrella de Sunyer Castell de la Bastida d’Hortons Castell de Banat Anserall Castell de Somont Castell de Feners Castell d’Arcavell Castell de la Bastida de Ponts Castell d’Ars Castell de la Farrera dels Llops Castell del Serrat de les Cabanetes Castell de Civís Castell d’Aós de Civís Castell d’Asnurri Castell de Ministrells Castell de Bescaran Arsèguel Castell d’Arsèguel Bassella Castell i poble d’…

Mapa d’esglésies conegudes de l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf, anteriors al 1300 C Puigferrat L’Alt Penedès Avinyonet del Penedès Sant Pere d’Avinyó o d’Avinyonet Sant Salvador de les Gunyoles Sant Sebastià dels Gorgs Santa Magdalena Santa Maria de la Llinda Les Cabanyes Sant Valentí de les Cabanyes Castellet i la Gornal Sant Pere de Castellet Sant Pere de la Gornal Sant Esteve de Castellet Sant Marçal de Castellet Mare de Déu de Muntanyans Sant Simeó Sant Martí de Castellnou Castellví de la Marca Sant Sadurní de Castellví o de la Marca Santa Maria de la Múnia Sant Miquel del…

El 988 el comte Borrell II de Barcelona-Urgell cedí les propietats que posseïa a la vall de Castellbò al vescomte Guillem d’Urgell Però no fou fins ben entrat el segle XII, després de l’entroncament amb la casa vescomtal de Cerdanya pel matrimoni del vescomte Pere I de Castellbò ~1126-50, besnet de Guillem, amb la vescomtessa Sibilla de Cerdanya, i de l’aparició al sud del comtat d’Urgell d’un nou vescomte, titular del Baix Urgell després dit d’Àger , que els primitius vescomtes urgellesos adoptaren la denominació de Castellbò , després d’haver emprat la de vescomtes de l’Alt Urgell vescomtat…

Itineraris de Tirant lo Blanc El Tirant lo Blanc és una novella viatgera Els viatges que fa el protagonista durant els onze anys en què transcorre la seva vida novellesca van articulant les successives etapes vers la seva plenitud cavalleresca, militar i sentimental A fi que Tirant arribi de cavaller errant a cèsar de l’imperi, Joanot Martorell li fa recórrer centenars de milles Anglaterra, Escòcia i part del nord de França, primer, i després tota la Mediterrània, per la qual Tirant navega entre orient i occident diverses vegades Alguns dels indrets europeus del Tirant foren visitats pel…

Presentació El comtat d’Urgell, hereu de l’antic pagus urgellità, se cenyia força als límits de l’actual comarca de l’Alt Urgell La suposada acta de consagració del 831 li atorga 129 poblacions corresponents a les valls de la Valira Sant Joan i Andorra, i la ribera del Segre des del Pont de Bar fins a Oliana Els límits amb el comtat de Pallars correspondrien a les carenes divisòries d’aigües entre la Noguera Pallaresa i el Segre Per la banda est i de migdia, els límits amb l’Islam estaven fixats a la Clua, i passaven per Madrona, Torredenagó, el sud de Solsona i Joval D’ençà de les grans…