Resultats de la cerca

Situació i presentació El terme de Sant Cugat del Vallès assoleix la màxima altitud 495 m a la serra de Collserola, un xic per sota del cim del Tibidabo, al punt més meridional del terme De configuració molt trencada, a ponent arriba fins a la riera de Rubí i el torrent dels Alous, que termenegen amb Rubí, i a llevant fins al turó de Maltall de Magarola 459 m, trifini amb Sant Cugat, Cerdanyola i Barcelona pel nord arriba fins a la riera de Vilamilans, termenal amb Sant Quirze del Vallès Al SW confronta amb Sant Feliu de Llobregat i l’enclavament de Santa Creu d’Olorda, del terme de Barcelona…

Situació Vista aèria del conjunt del monestir des del seu sector occidental TAVISA-J Todó Vista des de llevant del cenobi amb les restes del seu antic clos fortificat TAVISA-J Todó El monestir de SantCugatdelVallès és situat al centre de la població a la qual dóna el nom, i la seva església és, actualment, la parròquia del poble Les dependències del monestir són ocupades pel Centre de Restauració de Béns Culturals Mobles de la Generalitat JAA Mapa…

Perimetre de la basilica paleocristiana Localitzada al claustre del Monestir ECSA – F Bedmar Les excavacions fetes a l’antic monestir de SantCugat d’Octavià o delVallès pel Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya els anys 1993-95, com també la simultània revisió de la producció historiogràfica precedent, han aportat molta informació nova sobre els establiments que el precediren A hores d’ara, la primera ocupació coneguda del lloc correspon a l’època de l’Alt Imperi, tot i que…

La capella de Sant Medir, ara convertida en santuari, es troba a l’antiga vall de Gausac o de Sant Medir, als vessants de la serra de Collserola, al sud del terme municipal Existia ja el 1046 i consta que l’any 1084 fou dotada pels monjos de SantCugat, els quals n’exercien la senyoria La dependència del temple de Sant Medir del cenobi santcugatenc és ratificada per una escriptura de confirmació de béns atorgada a la dita comunitat pel papa Calixt II l’any 1120, en la qual, entre les…

La capella de Sant Sever és documentada per primera vegada el 1032 en el testament sacramental de Riculf, en el qual hom llega ad Sancti Severi dos mancusos L’església pertanyia al monestir de SantCugat i per aquesta raó apareix en la butlla de Calixt III de 1120 on es confirmen els béns i privilegis d’aquest cenobi vallesà El 1230 Gregori IX refermà també a SantCugat les esglésies de Sant Pere i de Sant Sever amb els seus béns i possessions No hi ha cap constància que Sant Sever passés…

El conjunt monàstic El monestir de Sant Cugat es pot considerar com un dels conjunts monàstics medievals més ben conservats de Catalunya i com un dels millors exemples de les transformacions històriques dels monestirs benedictins Està organitzat de la manera habitual en aquest tipus de centres, amb les dependències disposades al voltant del claustre, i s’assenta sobre un antic recinte fortificat romà, el castrum Octavianum, els vestigis del qual són visibles a la part baixa de la capçalera de l’església Les restes més antigues identificades dels edificis cristians es troben al…

Els seus orígens són confusos, i se situen cap al 878 El moment de màxima activitat es pot fixar entre els segles XI i XII, quan serví d’alberg als comtes de Barcelona i de lloc d’assemblea a juristes i legisladors A mitjan segle XIV entrà en decadència, i el 1844 fou exclaustrat Els manuscrits musicals procedents del monestir que s’han conservat són pocs, i la majoria es troben dipositats a l’Arxiu de la Corona d’Aragó En destaquen el Ms Sant Cugat 3, un leccionari del segle XI que conté les Lamentacions del profeta Jeremies en notació catalana el Sant Cugat 47, un sacramentari i missal del…

L’antiga església parroquial de Sant Pere d’Octavià, avui dia desapareguda, era situada al capdamunt del carrer Major de la vila de SantCugat, al lloc que ocupa avui la plaça del mercat

D’aquesta església avui desapareguda, i de la qual fins i tot s’ignora el lloc exacte on era situada, en tenim molt poques notícies la trobem documentada amb certesa per primera vegada en l’acta de consagració de l’església de Sant Cebrià d’Aqualonga el 18 d’octubre de 1047, en la qual es fa constar que Sant Joan queda exclós de la seva dependència per tal com pertanyia al monestir de SantCugat per donació que havia fet a favor seu una dona anomenada Riquilda Un altre document on s’esmenta aquesta església data de l’any 1080 segons l’…