Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
serreig

Serreig
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere de plantes herbàcies anuals, de la família de les gramínies, d’arrel fasciculada, fulles paral·lelinèrvies, linears, amb una lígula pilosa i espigues c ompactes, més o menys compostes, terminals.
Comprèn unes 10 espècies distribuïdes arreu de les regions temperades o càlides, sobretot a les terres de conreu El serreig aferradís Sverticillata , dit també millaroca o panissalla o planissola , té la tija dreta, generalment ramificada a la base, de 20 a 60 cm d’alçària, fulles verdes, amples fins a 1 cm, i panícula espiciforme, cilindroide, amb interrupcions que fan que sembli verticillada, verda o d’un to violaci El serreig d’aresta groga Sglauca té una alçària de 10 a 50 cm, les fulles verdes, linears, aspres al marge, i panícules espiciformes terminals, oblongues, denses, amb…
panís

Panís
manuel m. v. (CC BY 2.0)
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, de 50 a 100 cm d’alçària, de tija robusta, de fulles linears amples i verdes, amb una lígula de pèls, i de panícula grossa i espiciforme.
D’origen asiàtic oriental, és conreada com a ornamental i també per les llavors, emprades com a menjar d’ocells de gàbia
gramínies

Conreu de civada
© Xevi Varela
Botànica
Família de glumiflores constituïda per plantes típicament herbàcies, anemòfiles, de tiges fistuloses, dites canyes.
Les fulles consten de limbe , generalment llarg i estret, de beina , que envolta la tija, i de lígula petita expansió laminar situada a la zona d’unió del limbe amb la beina, de vegades absent o substituïda per un rengle de pèls Les flors són quasi sempre hermafrodites, constituïdes normalment per tres estams, un ovari unilocular amb un sol primordi seminal, dos estils amb estigmes plomosos i dues esquames diminutes, anomenades lodícules o glumèllules Les flors són protegides per dues bràctees, anomenades glumelles la glumella inferior o lemma és membranosa o coriàcia, i la glumella…
Manuel Calduch i Almela
Botànica
Farmacèutic i botànic.
Autor de notables aportacions sobre la flora de les comarques septentrionals del País Valencià i estudiós de les illes dels Columbrets, publicà també una notable monografia sobre el gènere Setaria
La paleocarpologia: el coneixement de l'agricultura
Diverses disciplines arqueològiques ajuden a conèixer l'agricultura antiga a partir de l'estudi de les eines emprades, dels sistemes de conreu, del tractament i l'emmagatzematge de les collites o dels vegetals aprofitats pels humans Fonamentalment, la paleocarpologia estudia els fruits i les llavors antigues que han arribat fins a l'actualitat En medis temperats com el dels Països Catalans aquesta mena de restes només s'han conservat en el cas d'haver estat en contacte directe o indirecte amb el foc carbonització, que les va fer immunes a l'acció microbiana En alguns casos, però, com a la…
Principals plantes superiors al·lòctones incorporades a la flora dels Països Catalans
A qualsevol flora coexisteix un conjunt de plantes considerades autòctones o natives al costat d’altres, en nombre més o menys elevat, d’introduïdes Aquests vegetals, originaris de vegades de regions llunyanes i d’introducció més o menys recent, s’anomenen allòctons o exòtics La nostra flora, que no és excepció a la norma, també acull un cert nombre d’aquests vegetals La regió d’origen d’aquestes espècies és molt diversa àsia oriental, Pròxim Orient, àfrica, Amèrica, Austràlia, etc i encara, sovint, no se sap exactament quina és, com tampoc, de vegades, l’època d’introducció al país Els…
Les poàcies o gramínies
Aspecte general, tipus d’inflorescències i parts de l’espigueta i de la flor de les poàcies o gramínies 1a Aspecte general d’una gramínia on s’aprecien els nusos i els entrenusos de la tija i la inflorescència terminal en espiga d’espiguetes 1b detall d’una lígula en el punt de separació de la beina i el limbe foliars 2 Diverses inflorescències a espiga b espiga d’espigues c panícula d espigues en disposició digitada e dues espigues asimètriques de Paspalum paspalodes 3 Estructura de l’espigueta a espigueta multiflora b espigueta uniflora 4 Esquema de l’estructura d’una espigueta amb dues…
Més espècies que enlloc més
El concepte de biodiversitat Tot i que la biodiversitat és una propietat general dels sistemes vius i que són molts els biomes que es caracteritzen per una elevada diversitat, cap com la selva equatorial plujosa no assoleix, a qualsevol escala que es consideri, una diversitat tan aclaparadora Per això sembla oportú, en començar aquest volum, fer algunes consideracions sobre el concepte mateix de biodiversitat i algunes de les seves implicacions, tant generals com referents al bioma concret que s’hi tracta La diversitat biològica Països identificats com a àrees de megadiversitat pel World Wide…
Els ambients agrícoles
Comunitats segetals, pròpies dels sembrats i riques en rosella Papaver rhoeas , niella Agrostemma githago , de fulles estretes i flor violada, i rafanistre Raphanus raphanistrum , de flors blanques, en un bladar de Palau de Plegamans Vallès Oriental Margarida Masclans En altres punts d’aquesta obra ja hem tingut ocasió de comentar com la vegetació actual és en bona part resultat de l’alteració de la que primitivament cobria la Terra, i com aquesta desnaturalització ha estat causada, sobretot, per l’acció de l’home Però, si això és cert per a totes les comunitats secundàries, enlloc és…
La flora i el poblament vegetal de les estepes i les praderies
El pes de la història compartida Tota una sèrie de testimonis geobotànics i paleogeogràfics demostren clarament que entre les estepes americanes i eurasiàtiques per no parlar de les neozelandeses, separades avui per grans distàncies, es produïren intercanvis d’espècies animals i vegetals en diferents moments de la història del planeta, fet que implicaria l’existència d’un lligam geogràfic temporal La relativa joventut de la vegetació estepària Com a conseqüència del retrocés de les aigües als indrets de l’actual estret de Bering i les àrees adjacents, durant els períodes de regressió marina…