Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
Konstantin Nikolajevič Bat’uškov
Literatura
Poeta rus.
De família noble, fou militar i diplomàtic La seva poesia, liberal i renovadora, seguí la tradició anacreòntica del s XVIII Moi penaty ‘Els meus penats’, 1814, Vakkhanka ‘La bacant’, 1817 Conreà també l’elegia històrica — Perekhod čerez Rejn ‘El pas del Rin’, 1814 — i evolucionà cap a una poesia profundament malenconiosa Taurida 1817
Ivan Egarovič Starov
Arquitectura
Arquitecte rus.
Estudià a París, on fou alumne de Wailly De retorn a Peterburg, treballà amb Vallin de la Mothe en la construcció de l’Acadèmia de Belles Arts d’aquesta ciutat Féu, també a Peterburg, la catedral de la Trinitat 1776 i el palau de Tàurida 1783-88, la seva obra mestra i un dels edificis més importants del neoclassicisme rus
Eurípides
Bust d’Eurípides
Tnarik Innael (CC BY-SA 2.0)
Teatre
Dramaturg grec.
Bon coneixedor de la filosofia dels sofistes, de l’epopeia, d’Hesíode, de Soló i de Teognis, el 455 aC estrenà Pelíades Escriví unes noranta obres i obtingué quatre premis, el primer dels quals el 441 aC El 408 aC anà a Tessàlia i a Macedònia Incomprès en vida, les seves obres tingueren contínues reposicions després de mort, la qual cosa féu que se'n conservessin dinou Misantrop, intentà de despertar el terror i la pietat en el públic El pròleg de les seves obres sol ser una exposició de l’assumpte que hi tracta en el desenllaç usà el recurs del deus ex machina És el dramaturg de les…
Enric Giménez i Lloberas
© Fototeca.cat
Teatre
Actor teatral.
Era fill del també actor Manuel Giménez i Iroz Barcelona 1840 — 1925 Fou primerament escultor, però des del 1894 treballà en teatre català, on assolí una gran anomenada com a intèrpret de traduccions catalanes de clàssics, com la d' Espectres , d’Ibsen 1896, la de J Maragall de la Ifigènia a Tàurida de Goethe 1898, d’obres d’Èsquil, Sòfocles, Eurípides, Molière, Goldoni, G Hauptmann, Bjørnson, Gor'kij, etc Actuà als teatres barcelonins Novetats 1894-97, 1900-01 i 1935, Romea 1899, 1909 i 1918-23, Principal, Orfeó Gracienc, etc
Ifigènia
Mitologia
Heroïna grega.
Filla d’Agamèmnon i de Clitemnestra, alguna llegenda àtica la fa filla de Teseu i d’Helena Agamèmnon, obeint els vaticinis de l’endeví Calcant, la disposà com a víctima per a un sacrifici destinat a obtenir uns vents favorables a la flota aquea, encallada a Àulida Sembla que els déus la salvaren d’ésser immolada i que s’estigué molts anys a Tàurida, consagrada al culte d’Àrtemis La tragèdia grega immortalitzà la seva figura, que, en èpoques successives, ha inspirat altres escriptors Racine, Pindemonte, Goethe, etc, i també músics DScarlatti, Jommelli, Gluck, Piccinni i pintors i…
Orestes
Mitologia
Heroi de l’Arcàdia.
Fill d’Agamèmnon i de Clitemnestra, al moment de l’assassinat del seu pare fou allunyat de palau i, posteriorment, de la seva pàtria Seguint, però, les ordres d’Apollo, hi tornà anys més tard, acompanyat del seu amic fidel Pílades, i donà acompliment a la venjança decretada per la mort d’Agamèmnon occint, ell i Electra, llur pròpia mare Clitemnestra i el seu amant Egist Perseguit per les Erínies maternes, hagué de purificar-se a Delfos o a Atenes, davant l’Areòpag presidit per Atena Segons una altra llegenda inventada per Eurípides, anà a la Tàurida, on retrobà la seva germana…
Martial Singher
Música
Baríton francès, naturalitzat nord-americà.
Estudià música a Saint Cloud, i entre el 1927 i el 1939 amplià la seva formació al Conservatori de París Posteriorment rebé lliçons de J Fourestier, i el 1930 debutà a Amsterdam com a Orestes Ifigènia a Tàurida sota la direcció de P Monteux El mateix any fou contractat com a primer baríton a l’Òpera Còmica de París, on interpretà papers operístics de WA Mozart, G Rossini, G Verdi, R Wagner i A Thomas, entre d’altres El 1943 debutà al Metropolitan de Nova York, i fins el 1959 hi romangué com a membre estable de la seva companyia, destacant-se especialment en papers d’òperes…
Enric Franco i Fontanilles
Literatura catalana
Escriptor.
El 1871 es matriculà al primer curs de medicina a la Universitat de Barcelona Collaborà en diverses revistes humorístiques La Llagosta , 1873 La Gresca , 1878 i a La Rondalla 1874 i La Bandera Catalana 1875, de les quals fou cofundador, Miscelánea Científica y Literaria i Lo Gai Saber , en què publicà diversos poemes, alguna ressenya crítica i traduccions de poemes d’Ossian, Gustavo Adolfo Bécquer, Campoamor i Zschokke, fragments de Xenofont Apologia de Sòcrates i obres de Sòfocles Èdip, rei , 1878, Eurípides Ifigènia a Tàurida , 1880 i Aristòfanes Els cavallers , 1882-83…
,
Klaus-Michael Grüber
Teatre
Director teatral alemany.
Fou alumne de Melchinger i de Strehler Les seves escenificacions es caracteritzaren per un ritme equilibrat i harmònic L’any 1972, realitzà el seu primer muntatge a la Schaubünhe Berlín amb l’obra Geschichten aus dem Wiener Wald ‘Històries dels boscs de Viena’, de Hórvath Com Stein i Hübner, reivindicà una reforma del teatre burgès amb solucions alternatives com les imatges i la pantomima, però contraposà al realisme de Stein la creació de mons fantàstics El 1975 celebrà a París amb el Faust Salpêtrière un dels seus èxits més grans La seva predilecció especial per Hölderlin es mostrà en…