Resultats de la cerca

De la seva antiga església parroquial depenien les Eres i Carmeniu

Es té constància de l’existència d’un castell al poble de Turbiàs, a l’obaga de la Vall de Castellbò, més amunt de la capital de la vall, des del 1159 Era una de les moltes fortaleses del vescomtat de Castellbò, situada dins el quarter homònim Als afores del poble de Turbiàs hi ha un gran tarter amb indicis d’alguna estructura, però no pot afirmar-se que siguin les restes del castell

El lloc de Turbiàs apareix tardanament en la documentació, en les visites que els delegats de l’arquebisbe de Tarragona realitzaren a les esglésies del bisbat d’Urgell els anys 1312-14, on figura la de Sant Iscle de Turbiàs Tanmateix, l’advocació de sant Iscle, relacionada amb la vila d’Eres, apareix ja en un document de 1001 o 1003, en què es fa donació a Santa Maria de la Seu d’un alou “ in apendicio Sancti Adciscii in villa Heres …” El mateix esment es retroba en una altra donació del 1017 L’any 1019 en les afrontacions territorials de les propietats llegades per…

Depèn de la parròquia de Turbiàs Formà part de l’antic terme de Castellbò

Els anys 1001 o 1003 i 1017 hi ha documentades dues donacions de sengles alous a Santa Maria de la Seu, situats al terme de Sant Iscle —després terme de Turbiàs— a la vila d’Eres El lloc és esmentat en altres documents relatius a la vall de Castellbò dels anys 1030, 1035 o 1113 En una venda feta pel vescomte Ramon Mir i la seva muller, datada entre el 1060 i el 1108, consta entre els termes de la vall de Castellbò, el de Sant Vicenç, vinculat al de Sant Iscle i Santa Coloma, que molt bé podria referir-se a Sant Vicenç d’Eres Tanmateix, atesa la manca d’informació documental, no…

Les Eres, avui un despoblat a l’obaga de la vall de Castellbò, tenia una fortificació, tal com consta en un document del 1080 “ et illo castellone quod ibidem prope est” La vila d’Eres és coneguda des de l’any 1001 o 1003 i fou, com tots els pobles de la vall, part integrant del vescomtat de Castellbò En l’actualitat no hi ha vestigis de l’existència del castelló, que devia protegir el poblet de Sant Vicenç de les Eres, supeditat modernament a Turbiàs

El lloc de Carmeniu s’ha identificat amb el Kasamuniz que s’esmenta en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell Com a lloc de la vall de Castellbò, la seva història va lligada a la d’aquest vescomtat En el Spill …, publicat el 1519, consta que hi havia una carlania en poder de Janot Tragó, la qual tenia el benefici de Santa Caterina, instituït en l’església de Santa Maria de Castellbò L’església de Sant Fruitós és un edifici del segle XVII on no resten vestigis de la construcció anterior, que l’any 1575 tenia desperfectes en el llosat que hom manà reparar En la visita pastoral realitzada…

És retallada dins un bloc enlairat damunt la ribera de la Seu És tancada, al N, per un gran fondal solcat, a més pels barrancs de capçalera d’Albet, de Solanell i de Senders que s’uneixen a la riera de Castellbò prop de la vila d’aquest nom juntament amb el barranc de Carmeniu i dominat pels puigs de Solanell 2 009 m i de Mongetes 2 091 m, punts culminants de la carena que, entre el coll de la Culla, a l’W, i el ras de Conques, a l’E, separa aquesta vall de la Ribalera a llevant, entre el ras de Conques i el roc de la Guàrdia 1 741 m, hom accedeix a la vall de Sant Joan per les comes de Burbe…