Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Francisco García-Valdecasas Santamaría
Medicina
Metge andalús.
Es doctorà a Madrid el 1935 i treballà en el laboratori de fisiologia de Juan Negrín Amplià estudis a Göttingen, amb HRein Fou catedràtic de farmacologia de la Universitat de Barcelona 1940-80, de la qual fou rector 1965-68 en moments de tensió en què aplicà una política inflexible que el dugué a expedientar nombrosos professors i estudiants Membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona 1966, fundador de l’Escola Professional de Farmacologia Clínica i autor d’un tractat de Farmacologia experimental, treballà principalment en el camp de la psicofarmacologia, de la qual impulsà els…
Júlia García-Valdecasas i Salgado
Política
Política.
Filla de Francisco García Valdecasas Santamaría , es llicencià en farmàcia a la Universitat de Barcelona, i exercí la professió durant deu anys El 1980 s’incorporà a l’administració com a inspectora d’Hisenda fins el 1983 Successivament fou interventora territorial de Barcelona fins el 1986 i delegada del ministeri d’economia i hisenda 1992 El 1995 ingressà al PP, apadrinada per José María Aznar Quan aquest esdevingué president del govern espanyol l’any següent la nomenà delegada del govern central a Catalunya, on mantingué una correcta relació amb la Generalitat, especialment…
La UAB declara persona “non grata” José María Aznar
El claustre de la Universitat Autònoma de Barcelona celebra una sessió extraordinària per debatre els incidents de dijous passat, quan una visita del president del Govern espanyol, José María Aznar, va acabar en una càrrega policíaca El claustre ratifica Carles Solà com a rector de la UAB i decideix qualificar de persona non grata el president Aznar i la delegada del Govern a Catalunya, Julia García-Valdecasas, i institució non grata la Policia Nacional
Incidents en una visita d’Aznar a Bellaterra
La Policia Nacional carrega contra un grup de 200 estudiants que protestaven per la presència del president del Govern espanyol, José María Aznar, a les installacions del Centre Nacional de Microelectrònica, a la Universitat Autònoma de Bellaterra Els enfrontaments provoquen ferides lleus a 15 estudiants i 5 policies El rector de la UAB, Carles Solà, presenta una denúncia al jutjat per la desproporcionada actuació policíaca, mentre diversos partits demanen la dimissió de la delegada del Govern a Catalunya, Julia García-Valdecasas
Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona
Història
Organització constituïda en l’assemblea celebrada al convent dels caputxins de Sarrià el 9 de març de 1966, com a culminació de la lluita dels estudiants de Barcelona contra el SEU falangista i les Asociaciones Profesionales de Estudiantes, amb les quals el govern havia volgut substituir-lo.
Hi assistiren quatre-cents delegats dels estudiants i trenta-tres intellectuals i professors presidits per Jordi Rubió i Balaguer, i s’hi aprovaren els documents constitutius, entre ells el Manifest per una Universitat Democràtica En ésser encerclats per la policia, els assistents romangueren tres dies al convent, enmig d’una àmplia solidaritat ciutadana El SDEUB visqué dos anys sota una forta repressió governativa, judicial i acadèmica, protagonitzada aquesta pel rector FGarcía Valdecasas Malgrat la coordinació assolida amb els moviments d’estudiants d’altres universitats d’…
Josep Lluís Bonet i Ferrer
© Diana Lado
Economia
Empresari.
Llicenciat 1963 i doctor 1977 en dret per la Universitat de Barcelona, d’on fou professor no numerari a la càtedra d’economia política i hisenda pública de la Facultat de Dret 1963-69, l’any 1965 fou un dels setanta professors que foren expulsats d’aquesta universitat a causa de l’enfrontament amb el rector García-Valdecasas El 1984 n’obtingué la plaça en propietat, que ocupà fins l’any 2012 Membre de la família Ferrer, propietària de l’empresa productora de cava Freixenet , entrà en aquesta empresa l’any 1964 i en fou director comercial 1965, director general adjunt 1977, membre…
Guillem de Castro i Bellvís
Literatura catalana
Autor dramàtic i poeta.
Vida i obra D’ascendència noble, visqué entre València, Nàpols i Madrid Des del 1592 assistí, amb el nom de Secreto , a l’Acadèmia dels Nocturns de València, en la qual participà en vint-i-quatre sessions, llegint-hi poesies i quatre discursos Prengué part en les justes poètiques organitzades per Bernat Català de Valeriola 1600 i en les celebrades amb motiu de la canonització de Ramon de Penyafort 1602 El 1616, amb l’intent de fer reviure l’Acadèmia dels Nocturns, fundà a València l’Acadèmia dels Muntanyesos del Parnàs, de la qual fou president Com a autor dramàtic, fou el…
Josep Antoni Salvà i Miquel
Medicina
Metge i farmacòleg.
Llicenciat en medicina l’any 1943 i en farmàcia l’any 1951, fou catedràtic de farmacologia de les facultats de medicina de Cadis 1965, València 1966-69, de la Universitat Autònoma de Barcelona 1971, de la qual fou degà i vicerector 1973-75 i director de l’Institut de Biologia Fonamental 1976-80, i de farmacologia de la Universitat de Barcelona 1980 en successió del seu mestre Francisco Garcia-Valdecasas fins a la jubilació 1986 i posteriorment professor emèrit fins l’any 1990 Fou també delegat del Ministeri de Sanitat de la província de Barcelona fins l’any 1982 L’any 1973…
Ernest Lluch i Martín
Historiografia catalana
Economista, polític i historiador.
Vida i obra Llicenciat 1961 en ciències econòmiques per la Universitat de Barcelona, tingué el mestratge de Jaume Vicens i Vives, Jordi Nadal i Oller i Fabià Estapé i Rodríguez les seves influències intellectuals foren tant clàssiques François Quesnay, John Stuart Mill, Karl Marx, Joseph Alois Schumpeter com contemporànies Manuel Sacristán, Pierre Vilar, Albert O Hirschman, Paolo Sylos Labini Amplià els seus estudis a l’École Pratique d’Hautes Études, a París, on treballà sobre el pensament econòmic del grup Chez Guillaumin-Journal des Economistes i la seva influència a Espanya Els anys…
Intel·lectuals castellans davant l’autonomia de Catalunya
M de Unamuno a Salamanca, J Aguiar García, 1935 MCU / Oronoz Des de molt aviat la Segona República va ser qualificada com la dels intellectuals, en sentit admiratiu o pejoratiu segons d’on provingués l’expressió I és veritat que l’intellectual va tenir un fort protagonisme polític, com es pot constatar repassant la llista de noms que va des de la presidència del Govern fins als integrants de les Corts Constituents El fenomen, però, no era nou, perquè durant la Dictadura de Primo de Rivera ja havien ocupat un espai preeminent la novetat era que ara ocupaven llocs de poder, mentre que abans la…