Resultats de la cerca

Religiós dominicà, general del seu orde 1296-98, fou nomenat cardenal i bisbe d’Òstia 1298 Elegit papa en morir Bonifaci VIII, del qual fou partidari, es mostrà pacificador entre les faccions del pontificat anterior absolgué els cardenals Colonna i perdonà Felip IV de França, però excomunicà Guillaume de Nogaret Protegí els ordes mendicants Fou beatificat per Climent XII el 1736

Formà part de la Colla del Foc Nou i de l’equip de redacció d' El Diluvio En iniciar-se el procés de Montjuïc, hagué de fugir a França 1896-97 De tornada, atemptà el 3 de setembre de 1897 contra Narciso Portas , cap de la policia especial de la repressió de l’anarquisme i principal responsable de les tortures del procés de Montjuïc Fou empresonat i jutjat militarment abans de passar a la jurisdicció civil, que l’absolgué Escriví llavors Los victimarios Notas relativas al proceso de Montjuich 1900 i la novella Esclavas del oro Trata de blancas 1902 Posteriorment collaborà a…

Fou considerada l’acció terrorista més gran comesa mai fins aleshores a l’Estat espanyol Els terroristes collocaren motxilles amb explosius en diverses estacions de tren de la capital espanyola Atocha, Santa Eugenia i el Pozo del Tío Raimundo, en hora punta i sense avisar amb antelació L’atemptat tingué lloc tres dies abans de les eleccions generals, cosa que provocà una gran tensió política L’aleshores ministre de l’interior, Ángel Acebes, atribuí l’autoria a ETA, com també ho féu el president espanyol, José María Aznar, atribució que el govern del PP insistí a…

Aquesta església és situada a llevant de Llert, a la capçalera del barranc de Llert o de Sant Adrià, al peu de la muntanya del Turbó S’ha conservat memòria d’aquesta ermita per mitjà d’una carta del bisbe Gaufred de Roda-Barbastre, de l’any 1140, en què explica que havia consagrat en honor de sant Adrià una església situada en un lloc altíssim del terme de Llert, al massís del Turbó, i que no n’hi havia cap altra de comparable, ja que en altres llocs de neus glacials no hi feia tant de fred ni eren tan aspres com aquí El clergue Pere es lliurà a aquest lloc i volgué edificar una casa on poder…

Estudià a l’Escola Pia —entorn de la qual s’agruparen els escriptors romàntics valencians—, i hi ingressà com a religiós l’any 1827 l’amistat amb Joan Arolas l’inicià en la literatura Abandonà el convent l’any 1837 Fou catedràtic d’història 1847 a la Universitat, i de geografia i història a l’institut de València El 1848 fou nomenat cronista de la ciutat Entre els seus treballs històrics —els més apreciables de la seva extensa producció— destaca la Historia de la Ciudad y Reyno de Valencia 1845 Fou partidari decidit de les idees liberals i molt popular a la ciutat de València El 1854 fou…

Bisbe de Tortosa 1254-72 i arquebisbe de Tarragona 1272-87 Estengué la demarcació de la diòcesi de Tortosa vers les terres del nord del Regne de València recentment conquerit Fou home de confiança del rei Jaume I, que li confià missions importants i el càrrec de lloctinent reial a Aragó i al Principat Ja arquebisbe, el 1272 era un dels convocats a Alzira per a mitjançar en l’antagonisme entre el primogènit Pere i el bastard Ferran Sanxis de Castre, i el 1275 actuava de conciliador entre el rei i una facció de nobles Participà al concili II de Lió 1274 al costat de Jaume I El 1276 com a…

Mentre completava els estudis secundaris s’incorporà com a oficinista a una empresa del coure, des d’on ascendí a càrrecs dirigents de la Unió Sindical de Zàmbia, organisme estatal que, tanmateix, el 1981 s’enfrontà al govern de Kenneth David Kaunda i convocà una vaga general, per la qual Chiluba i altres dirigents foren processats El 1990 fou un dels fundadors del Moviment per la Democràcia Multipartidista MDM, i aconseguí la introducció d’eleccions lliures, celebrades el 1991 L’MDM derrotà Kaunda per una amplíssima majoria 76%, i Chiluba esdevingué el segon president de Zàmbia des de la…

Doctor en lleis per Salamanca, a instàncies d’Aranda, el 1766, fou nomenat fiscal d’afers criminals del Consell de Castella i tingué un paper rellevant en les gestions que portaren a l’expulsió dels jesuïtes 1767 Collaborà amb Aranda, Campomanes i Grimaldi aquest el nomenà ambaixador a Roma 1772, on influí sobre Climent XIV i obtingué l’extinció de la Companyia de Jesús 1773 rebé en recompensa el títol de comte de Floridablanca Fou nomenat secretari d’estat 1777 i imposà uns criteris de reformisme moderat, en collaboració amb Campomanes Des de la seva creació el 1787, dirigí la Junta d’Estat…

Cursà estudis de nàutica a Mataró, i el 1787 era segon pilot Viatjà, com a pilot, per Amèrica i les Filipines Amb una pollacra pròpia, comercià amb l’Havana i les Filipines El 1791 s’establí a Buenos Aires com a consignatari de vaixells i adquirí una considerable fortuna Durant les invasions angleses, del 1805 i el 1807, s’allistà als Voluntaris Catalans coneguts popularrment com “minyons” amb Joan Larrea com a capità i intervingué activament en la defensa de la ciutat En iniciar-se el moviment argentí d’independència, s’hi integrà Votà en el Cabildo Abierto del 1810 contra el…

El nom correspon a la traducció a l’alemany del cognom del principal responsable de la trama, l’empresari Francisco Correa Essencialment, consistia en pagaments d’empreses, algunes creades a propòsit, a canvi de concessions d’obra pública Els suborns beneficiaven funcionaris i dirigents del PP, principalment al País Valencià, Galícia i Madrid La investigació començà el 2007, quan dos regidors del PP de municipis de la Comunitat de Madrid facilitaren a la Fiscalia Anticorrupció documentació i enregistraments de converses amb els caps de la trama Tingué una gran incidència al País Valencià, on…