Resultats de la cerca
Es mostren 1327 resultats
suïcidi
Psicologia
Sociologia
Acció de suïcidar-se, realment consumada o simplement intentada i àdhuc simulada.
Com a fenomen psicòtic —derivat de l’agressivitat i de l’instint de destrucció o de fortes depressions per pèrdua de l’objecte, real o imaginari, que donava sentit a la vida—, el suïcidi pot donar-se dissimuladament sota forma d’accident, per exemple, la sospita del qual porta, en els casos corresponents, a acurades investigacions per part de les societats d’assegurances i pot ésser àdhuc sols aparent per tal de cridar l’atenció, espantar els altres, etc Sociològicament és menys freqüent entre les dones, i tendeix a incrementar-se amb l’edat així mateix, sembla menys freqüent en famílies…
paràlisi cerebral infantil
Patologia humana
Afecció no progressiva, deguda a lesions cerebrals que poden ésser produïdes per traumatismes cerebrals provocats per un part difícil, lesions congènites, infeccions prenatals o àdhuc conflictes del Rh.
Els infants afectats presenten defectes motors espàstics es mostren feixucs en el caminar i àdhuc solen córrer, riure o cridar d’una manera estranya La malaltia pot afectar amb més o menys severitat la capacitat intellectual de l’infant
natura humana
Filosofia
Conjunt de característiques considerades com a permanents i comunes a tot ésser humà, independentment de tota diferència històrica, ètnica o social i àdhuc prescindint del fet que puguin ésser, o no, de fet desenvolupades totes elles i íntegrament.
Propi d’una visió estàtica i objectivista de la realitat, el concepte d’una natura humana fixa i donada d’una sola vegada i per sempre més ha estat sovint, sobretot actualment, posat en qüestió, pel fet que hom considera l’home precisament com l’únic ésser la natura del qual és inseparable de l’entorn sociohistòric i del desenvolupament i l’evolució de l’espècie i àdhuc del sentit que lliurement vulgui donar a la seva existència Prescindint de definicions genèriques, com “animal racional” o “animal social”, la delimitació d’un concepte de natura humana ha estat al llarg del temps condicionada…
relacions públiques
Economia
Sociologia
Conjunt d’activitats d’una empresa o d’una entitat de caràcter públic (com és ara els partits i àdhuc els governs) ordenades a influir en l’opinió pública per tal d’atreure els individus o altres entitats com a possibles nous clients, seguidors, etc.
Encomanades a agències de publicitat i caps de premsa o a artistes, polítics i agents que cerquin espais publicitaris en els mitjans de comunicació, les relacions públiques trobaren llur primera sistematització als EUA, al començament del s XX el 1923 hom n'establí a la Universitat de Nova York la primera càtedra que hi ha hagut al món Íntimament relacionades amb la publicitat, les relacions públiques cerquen uns resultats més permanents i d’una rendibilitat més apreciable que no els pretesos per aquesta De l’especialista en relacions públiques, hom en diu sovint un public relations o àdhuc…
reflexió
Filosofia
Psicologia
Operació mitjançant la qual la ment fa atenció als propis actes de coneixement, i àdhuc al jo o subjecte que els sustenta, i no al contingut d’aquests mateixos actes.
Entesa en aquest sentit general, la reflexió ha estat interpretada tradicionalment escolàstica i neoscolàstica com a peculiaritat de l’home i com a equivalent a la consciència, bé que hom no entén la reflexió com a simple consciència immediata i concomitant, que es dóna fins i tot a nivell de sensibilitat, ans com a consciència reflexa, és a dir que torna sobre la primera, tot aprofundint-la, àdhuc metafísicament re-flexio subiecti in se ipsum , i que pertany tan sols a l’àmbit de l’intellecte En la modernitat, tanmateix, hom ha especificat el sentit de la reflexió com a operació del sentit…
reduccionisme
Filosofia
Posició filosòfica que subordina un fenomen o una realitat a un altre fenomen o una altra realitat que hom considera més reals o fonamentals i dels quals aquells no són sinó manifestacions ulteriors i àdhuc secundàries.
Entre els diversos tipus de reduccionisme cal destacar els que fan una reducció del real a l’ideal o racional idealisme i racionalisme extrems, a la matèria i a la causalitat purament eficient materialisme o naturalisme deterministes o bé a un àmbit concret de la realitat psicologisme, sensualisme, reducció de la psicologia a la fisiologia, o d’aquesta a la química i àdhuc a la física, etc És difícil, tanmateix, de determinar si una filosofia és realment reduccionista el racionalisme clàssic, així com certs tipus d’idealisme, de materialisme o de naturalisme, per exemple, mai no han negat la…
control de naixements
Sociologia
Demografia
Control del creixement demogràfic mitjançant l’aplicació sistemàtica dels mètodes contraceptius ( contracepció
), el foment o la legalització de l’ avortament
i àdhuc mitjançant l’esterilització de l’home o de la dona.
El control de naixements es pot donar en el pla simplement familiar en el sentit que la parella decideixi quants fills desitja, en funció del seu nivell de vida i de la projecció en l’escala social que hom vol per a ells o en el pla oficial estatal en el sentit que l’estat determina un màxim de fills per parella, amb la promulgació de les lleis corresponents i l’aplicació de penes a aquells que no les compleixen Bé que determinats mitjans per a evitar els naixements ja eren coneguts en el món grec i romà i foren aplicats sempre a l’edat mitjana hom emprava àdhuc beuratges, anomenats màgics ,…
substància
Filosofia
Concepte que designa allò que resta sota, que és suport, dels accidents i que, com a contraposat a aquests, subsisteix en si mateix.
És un concepte fonamental de la filosofia aristotelicoescolàstica i àdhuc d’una bona part de les filosofies modernes i contemporànies Traducció del terme grec ousía , el mot substància té una certa relació no sols amb el d’essència, sinó també, i sobretot, amb els de subsistència, substrat i supòsit, i àdhuc amb els de subjecte i persona Si l’oposició substància-accidents permet d’explicar el moviment i el canvi accidental, el problema del canvi substancial fou explicat a partir de l’afirmació que la substància és composta de matèria i forma —com a “coprincipis” metafísics i àdhuc físics…
visió
Somni, interpretat com a revelació especial i àdhuc divina.
psicologia
Psicologia
Ciència que estudia la constitució, el comportament i els estats de consciència de la persona humana, considerada individualment o bé, i àdhuc alhora, com a membre d’un grup social; per tal de diferenciar-la de la psicologia animal, hom en diu també psicologia humana.
Bé que l’exigència de cientificitat no ha estat mai absent en els estudis de la psicologia més antiga Alcmèon de Crotona n’és testimoni, com també ho és Aristòtil mateix, malgrat la seva responsabilitat en el fet que durant els segles restessin oblidades les aportacions de l’anterior sobre el paper del cervell com a centre del pensament, hom pot distingir clarament, en la història de la psicologia, dues èpoques -sovint anomenades clàssica i científica-, diferenciables tant pel contingut com, sobretot, pel mètode d’aquesta ciència La psicologia clàssica , també coneguda com a psicologia…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina