Resultats de la cerca
Es mostren 102 resultats
Revaloració de l’art medieval després de la crema de convents
Josep Casademunt i Torrents, professor d’arquitectura, presenta plantes i alçats del convent gòtic de Santa Caterina, un dels primers símptomes de la revaloració de l’art medieval després de la crema de convents
puig de Galdent
Massís muntanyós (420 m ) a ponent del puig de Randa, termenal dels municipis de Llucmajor i d’Algaida.
És una notable mola, de planta sinuosa, en la qual s’encorben estrats de l’Eocè superior, a vegades intercalats amb pudinga i alçats gairebé verticalment, cosa que determina els abruptes costers del contorn El cim és de calcària d’un gris blanquinós, compacta i de gra fi Hi ha explotacions de pedra calcària
monument romà de Santa Maria de Panissars
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic situat a la partió d’aigües entre el Pertús (Vallespir) i la Jonquera (Alt Empordà).
Del monument, situat a banda i banda de la Via Augusta, en resten només els dos grans basaments simètrics de 29,5 m × 15,9 m Els seus excavadors, Jordi Castellví, Josep MNolla i Isabel Rodà, l’han interpretat com els trofeus alçats en els Pirineus pel general Gneu Pompeu el 71 aC per tal de commemorar la fi de la guerra sertoriana, construcció a la qual fan referència Estrabó, Sallusti, Plini el Vell i Dió Cassi
tourdion
Música
Dansa estesa a França, Itàlia i Alemanya al llarg del segle XVI, de metre ternari i tempo ràpid, que usualment seguia a una basse danse a la manera d’una nachtanz.
Tant Antonius de Arena Ad suos compagnos , 1519 com Th Arbeau Orchésographie , 1588 la caracteritzen com una dansa molt similar a la gallarda, però més lleugera i ràpida atès que els seus moviments són menys emfàtics i alçats Com la gallarda, també s’executa seguint el model coreogràfic dels cinque pas , però substituint el vigorós salt final per un moviment més moderat Els tourdions més antics que han sobreviscut són els que apareixen en els reculls del 1530 de P Attaignant Dixhuit basses danses i Neuf basse danses
pallol
Història
Edifici destinat a guardar-hi el forment i els grans per al consum de la població.
Normalment els pallols eren municipals En tenia cura el palloler, així com de l’extracció i venda del forment A Barcelona n'hi havia dos El Pallol de Dalt fou edificat el 1397 i deixà de servir al final del s XVI, i els Pallols d’Avall , alçats de nova planta en 1387-89, a la Ribera Al final del s XV arribà a formar un sol edifici amb la contigua Hala dels Draps, ampliada al segle següent amb el Pastrim i la Sala d’Armes fou convertit l’any 1688 en palau dels lloctinents i incendiat el 1875
dibuix industrial
Educació
Tecnologia
Sistema de representació emprat en la indústria per a representar ginys mecànics, instal·lacions, processos, etc.
L’objecte és representat sobre el paper per mitjà de vistes de planta i de diversos alçats eventualment hom empra la perspectiva El dibuix és esquematitzat, i hom hi inclou, per simplificar-lo, símbols gràfics, acotacions i detalls ampliats, gairebé sempre seguint normes de dibuix DIN, ISO, UNE, etc Hom treballa generalment, a escales de relacions més properes a la unitat que en els plans topogràfics 12, 14, 21, etc Efectuar un dibuix tècnic suposa una fase prèvia de croquis a mà alçada, amb llapis i sobre paper bast, i una posterior realització en net, sobre paper vegetal i en…
Marc Vitruvi Pol·lió
Arquitectura
Arquitecte, enginyer i tractadista romà.
La seva activitat d’arquitecte i d’enginyer es desprèn de testimoniatges literaris, però no en resta cap vestigi conegut És famós, en canvi, pel seu tractat teòric d’arquitectura, en deu llibres De Architectura , escrit entorn de 27-23 aC i dedicat a August, sobretot perquè és l’única obra d’aquesta mena que l’antiguitat ha transmès, malgrat que, seguint l’exemple de texts grecs semblants, a Roma mateix foren escrits molts altres tractats, a més del de Vitruvi Versa sobre tota la problemàtica de l’arquitectura, des de la formació de l’arquitecte i els materials de construcció fins a l’…
Josep Caixal i Estradé
Josep Caixal i Estradé en un gravat contemporani
© Fototeca.cat
Cristianisme
Bisbe d’Urgell (1853-79).
Estudià a Tarragona, on ensenyà Sagrada Escriptura i obtingué una canongia 1831 Fou catedràtic de filosofia a la Universitat de Cervera Durant la primera guerra carlina s’exilià a Montalban Guiena Assistí al concili I del Vaticà 1869-70, on intervingué en l’elaboració de l’esquema sobre la fe i participà activament en les discussions referents a la infallibilitat del papa, a la constitució sobre l’Església i a d’altres qüestions disciplinàries D’ideologia carlina, topà durament amb les autoritats liberals Durant el regnat d’Amadeu I representà la província eclesiàstica de Tarragona 1870-72 al…
Sant Miquel del castell de Montpalau (Pineda de Mar)
Art romànic
Situació Les ruïnes d’aquesta capella són situades a la banda de llevant del cim on es troba el castell, i en bona part fora del seu recinte murat Mapa 38-15394 Situació 31TDG728104 CMR-EJC Història Aquesta capella, amb la titularitat típica d’una ca-pella castellera, té una història que es confon amb la del castell Existia certament al segle XII, i va perdre importància i va deixar de tenir culte, a l’igual que el castell, al segle XV Les escasses notícies que se’n coneixen provenen de llegats piadosos APF Església Si s’ha de jutjar pels vestigis conservats, sembla que havia estat un edifici…
dibuix lineal
Disseny i arts gràfiques
Educació
Sistema de representació de plans, de seccions, alçats, plantes, esquemes, etc, generalment a escala, emprat correntment en arquitectura, construcció i en la indústria (dibuix industrial).
És efectuat mitjançant el regle i el compàs, i hom l’anomena així per oposició al dibuix artístic
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina