Resultats de la cerca
Es mostren 40 resultats
Sant Julià d’Oncés (la Guingueta d’Ix)
Art romànic
Es tracta de l’antiga església d’aquest petit llogaret proper a Càldegues, avui desapareguda El primer esment segur del lloc d’Oncés és de l’any 949, en què el sacerdot Oliba, Amalric i Dató, almoiners del difunt Oliba, donaren a Santa Maria de la Seu tots els béns que tingueren Radulf, bisbe de la Seu d’Urgell, i el difunt Oliba, fill seu, al comtat de Cerdanya, a les villes d’Ur, d’Enveig, Oncés, Famelga, Set i Osseja L’església de Sant Julià d’Oncés es documenta des del 1193, que Guillema de Jújols, dona de Ramon Fabre, vengué a l’abadia del Canigó tots els drets que li havien pervingut al…
Torre d’Almafar (Sant Climent de Llobregat)
Art romànic
El lloc d’Almafar és esmentat el 978, quan l’abat i els monjos de Sant Cugat, en una permuta amb el monjo Sunifred, li donen una terra que hi tenien, l’escriptura de la qual havia estat realitzada pel difunt comte Miró El 1002 els almoiners de Recosind, vassall del comte Ramon Borrell, llegaren unes terres d’Almafar a Sant Cugat i a Igilà A aquest, unes cases i corts i la torre i el colomer que hi havia, amb la terra, l’hort i el pomerar, i a Sant Cugat la terra que el finat rebé del mateix monestir El 1058 es diu que la torre d’Almafar és tocant a unes terres de Sant Cugat i el…
Sant Just i Sant Pastor (Barcelona)
Art romànic
Aquesta església és situada al nucli antic de la ciutat, entre els carrers Ciutat d’Hèrcules i la plaça de Sant Just Tradicionalment és considerada la més antiga i, durant algun temps, l’única parròquia de la ciutat després de la Seu hi fou enterrat el bisbe Pacià, trobat suposadament vers el 1590 pel bisbe Joan Dimes Lloris El temple de Sant Just fou cedit el 965 pels almoiners de Mir a la catedral de Barcelona amb tots els béns, els delmes, les primícies i els drets parroquials entre aquests almoiners es trobaven el comte Borrell II de Barcelona i l’abat de Sant…
Almoines

Municipi
Municipi de la Safor, situat 2,5 km al sud de Gandia.
El terme és totalment pla, situat a la dreta del riu d’Alcoi, eix de la Safor El regadiu ocupa la totalitat del terme, i és regat a través de la séquia comuna de Gandia i de diversos pous té una comunitat local de regants anomenada de Sant Abdó i Sant Senén La propietat és molt repartida, bé que hi ha també jornalers Pràcticament el conreu únic és el taronger 180 ha hi ha magatzems de condicionalment de fruita i empreses exportadores L’activitat industrial és important indústria derivada de l’agricultura farinera, de la fusta mobles, persianes, de la construcció rajoles la més important és la…
Torre de Vilaperdius (Pontils)
Art romànic
El petit nucli de Vilaperdius es troba a la banda nord-oriental del terme, a l’esquerra de la petita vall que fa el barranc de Sant Magí El lloc de Vilaperdius és documentat per primera vegada l’any 1020 en el testament sacramental del difunt Salla de Santa Perpètua consta que els almoiners del testador, acomplint la seva voluntat, van donar l’indret de Vilaperdius al monestir de Sant Benet de Bages, el qual va fer bastir una torre per tal de defensar els seus pobladors Aquesta torre, situada dins el terme del castell de Santa Perpètua i que fou destruïda arran de la incursió…
Castell de Berà (Roda de Berà)
Art romànic
El termino de Bera vel de Roda figura mencionat en la documentació l’any 1011, quan els tutors i almoiners del difunt Adalbert van fer donació al monestir de Sant Cugat del Vallès del castell d’Albinyana i la torre de Moja Tan sols dos anys més tard, el 1013, és esmentat per primera vegada el castro Berano , com a límit dels béns que els comtes de Barcelona, Ramon Borrell i Ermessenda, confirmaren al susdit cenobi vallesà d’acord amb la butlla del papa Silvestre II En altres escriptures del segle XI, aquest castell es menciona com a límit territorial, com en una de l’any 1040, on…
Santa Coloma de la Bastida d’Hortons (Alàs i Cerc)
Art romànic
Una de les primeres mencions de l’església de Santa Coloma data del 941, com a límit d’unes propietats territorials venudes pels esposos Miró i Matilde al bisbe Radulf d’Urgell situades al terme de l’antiga vila de Nocolo pel preu de cent sous l’escriptura especifica que una de les afrontacions de les susdites propietats llindava amb “ Sancta Columba cuius baselika fundata est in villare Ortones” A part aquesta notícia, la parròquia de Sancta Columba és mencionada en l’acta de consagració de la catedral de la Seu d’Urgell Són freqüents al llarg del segle XI les referències documentals al…
Sant Climent de Llobregat
Art romànic
Situació Església parroquial que només conserva de la primitiva construcció romànica el campanar F Baltà L’església és situada a la part més alta del poble de Sant Climent de Llobregat, sobre la vall del mateix nom Hi ha carretera des de Sant Boi de Llobregat i des de Viladecans Mapa 36-16420 Situació 31TDF161768 Història Dins el terme del castell d’Eramprunyà, la vila de Sant Climent és documentada el 970 El 981 els marmessors del difunt Galí, vicari comtal a Eramprunyà i governador a les fronteres del Llobregat i del Penedès, fan una deixa d’una checoua a l’església de Sant Climent El 1002…
cambrer secret
Cristianisme
Dignatari o oficial eclesiàstic de la cort pontifícia, nomenat per a cada pontificat, al servei familiar i personal del papa (almoiners, bibliotecaris domèstics, secretaris personals, d’ambaixades, dels breus, etc) o de l’avantcambra.
Per tal com participen en la mensa papal, són anomenats cambrers secrets participants hi ha, a més, gran nombre de cambrers secrets supernumeraris , no remunerats Són també cambrers secrets els mestres de cerimònies Vesteixen sotana i mantell de color violeta i tenen el tractament de monsenyor
castell de Burriac
Torre d’homenatge i restes del castell de Burriac
© Fototeca.cat
Castell
Antic castell, situat al cim del turó de Burriac (401 m alt.), a l’extrem d’un contrafort de la Serralada Litoral, dins el terme de Cabrera de Mar (Maresme), al límit amb el d’Argentona.
Les restes Les ruïnes que queden del castell corresponen a la remodelació que dugué a terme Pere Joan Ferrer a partir de l’any 1473 És una fortalesa de doble recinte, planta irregular allargada i orientada de nord a sud Durant l’excavació de 1987 es va documentar a l’interior del conjunt la presència d’un paviment de terra trepitjada associat a les restes d’una llar de foc, datable entre els segles IX i XIII La capella, situada a la banda est del recinte sobirà, és troba també en ruïnes Era un edifici molt petit d’una sola nau i capçalera plana, considerat bàsicament…