Resultats de la cerca

Les resines alquídiques es preparen escalfant la mescla dels ingredients en atmosfera inerta, amb solvents o sense, fins a aconseguir —essencialment per esterificació i eventualment transesterificació— un pes molecular elevat i una baixa acidesa, però sense arribar, tanmateix, a la gelificació El detall dels mètodes varia segons els ingredients utilitzats i les propietats desitjades La presència de reactants de funcionalitat superior a dos permet d’obtenir estructures ramificades tridimensionals, d’una complexitat molt més gran que la dels polímers corrents Segons quina és la insaturació dels…

Hom l’empra en l’obtenció de resines alquídiques, de ftalats i de l’indi sintètic

És un sòlid cerós blanc, soluble en alcohol i èter, i poc en l’aigua, que es fon a 134°C És emprat en la fabricació de plastificants, resines alquídiques, polièsters, pintures, perfums, fluids hidràulics i en la indústria tèxtil

És un sòlid cristallí blanc, de sabor dolç, que es fon a 262°C És soluble en l’aigua i insoluble en els dissolvents apròtics Hom l’obté per reacció de l’acetaldehid amb un excés de formaldehid, en medi alcalí És molt fàcilment esterificable amb àcids orgànics És emprat en la fabricació de resines alquídiques i en la síntesi de productes farmacèutics, plastificants, insecticides, olis assecants i explosius

Són tots tres sòlids incolors, poc solubles en aigua i solubles en els solvents orgànics L’isòmer orto és obtingut per oxidació del o -xilè i és emprat en la preparació de resines alquídiques i de polièsters L’isòmer meta , obtingut per oxidació del m -xilè, és emprat, en forma de dietilamida, com a repellent d’insectes L’isòmer para , obtingut per oxidació del p-cimè , és emprat en la preparació de plastificants

Es fon a 287°C a 200°C comença a sublimar, i entre 250 i 300°C es transforma parcialment en anhídrid maleic Això permet de diferenciar-lo clarament de l’àcid maleic isòmer cis -, que es transforma en anhídric maleic en condicions molt suaus L’àcid fumàric, atesa la seva estructura simètrica, és més estable que el maleic, i per això és molt menys soluble en aigua que l’isòmer cis - i més dens Hom l’obté per isomerització de l’àcid maleic És emprat en la fabricació de resines alquídiques resina alquídica i de polièster i com a acidulant en productes alimentaris La deshidrogenació de l’àcid…

Els èsters monòmers es copolimeritzen ràpidament amb monòmers vinílics o amb substàncies amb enllaços dobles conjugats, però, en canvi, llur homopolimerització que és similar a la dels composts vinílics i té lloc per radicals lliures mitjançant gran varietat d’iniciadors és alentida per l’estabilització per ressonància del radical format en créixer la cadena La poca reactivitat d’aquest radical dóna lloc a una polimerització en cadena polimerització degradant i els polímers formats són de baix pes molecular En la pràctica, les resines allíliques són utilitzades sovint en forma de prepolímers…

Fins fa poc temps, ultra els pigments, els components de les pintures eren aigua, cola i guix anomenada pintura a l’aigua o pintura a la cola , o bé oli de llinosa, aiguarràs i un assecant, generalment un derivat metàllic soluble en l’oli anomenada pintura a l’oli Actualment són emprats molts altres components, com olis de soia o de ricí deshidratats, extrets derivats del petroli o de l’hulla com benzol, hidrocarburs clorats, alcohols i èsters i resines naturals i, especialment, sintètiques, que permeten d’obtenir pintures de característiques ben diferents, adequades a cadascun dels casos,…

Els abrasius són utilitzats per a arrencar matèria, és a dir, per a desbastar, raspar, raure, brunyir o polir, a fi de modificar la grandària, la forma, la llisor o l’acabat superficial d’un objecte Són emprats sigui en forma de pólvores soltes i de pastes, sigui en forma d’agregats, on els grans de l’abrasiu pròpiament dit són units per un aglutinant La finor de l’acabat produït per un abrasiu depèn de la grandària dels seus grans Els altres factors principals que determinen el seu treball són la duresa, la fragilitat i les propietats refractàries La duresa delimita el camp d’aplicació, car…

Històricament, el desenvolupament industrial de les silicones començà als EUA en el decenni 1930-40, en què s’inicià llur ús com a aïllants elèctrics resistents a la calor La preparació de les silicones és feta per hidròlisi i posterior polimerització —catalitzada tant per àcids com per bases— d’alquilhalogenosilans Els alquilhalogenosilans són preparats en la pràctica per un procediment directe, catalitzat per coure, en el qual el silici reacciona amb l’halogenur d’alquil corresponent Aquest procés condueix a mescles de productes, la composició de les quals pot ésser modificada mitjançant un…