Resultats de la cerca
Es mostren 223 resultats
tractat de Pressburg
Història
Acord signat entre Napoleó I i l’emperador Francesc II a la ciutat de Bratislava (Pressburg, en alemany), pel desembre del 1805, poc després de la victòria francesa a Austerlitz.
Àustria hi cedí a França un seguit de territoris del regne d’Itàlia Baviera, Württemberg i Baden, fins aleshores depenents de Viena, ampliaren els seus territoris i quedaren lliures del domini austríac Per la seva banda, Viena obtingué el principat de Salzburg
No-Do
Cinematografia
Noticiari cinematogràfic setmanal produït a l’Estat espanyol.
Creat per ordre del 17 de desembre de 1942, fou d’exhibició obligatòria a tots els cinemes fins el 1976 Produïa dos setmanaris nacionals, que després s’ampliaren a tres, la revista monogràfica Imágenes i noticiaris especials per a l’Amèrica Llatina i Portugal
Vigevano
Ciutat
Ciutat de la província de Pavia, a la Llombardia, Itàlia.
Situada a la dreta del Ticino, és el centre de la indústria del calçat més important d’Itàlia també hi ha indústries mecàniques i tèxtils Famosa antigament per les manufactures de seda, els Sforza, que hi tenien una villa de caça, construïren la Piazza Ducale, porticada, i ampliaren l’antic Castello Visconti s XV
Netanya
Ciutat
Ciutat d’Israel, a la costa mediterrània al N de Tel-Aviv.
Fundada l’any 1928, l’àrea fou originalment dedicada al conreu de cítrics Les successives immigracions jueves n'ampliaren el caràcter urbà i actualment constitueix la cinquena aglomeració urbana d’Israel És centre del tallament i poliment de diamants, una de les principals indústries del país Un nou polígon industrial inclou fàbriques tèxtils, articles de goma i plàstic, maquinària i primeres matèries per a la indústria farmacèutica Centre turístic
doxologia
Cristianisme
Fórmula litúrgica primitiva d’ús jueu i cristià que expressa una lloança i glorificació de Déu o de la Santíssima Trinitat.
El judaisme la incorporà al final de les oracions, especialment sota la forma de benedicció, referida exclusivament al nom de Déu En el cristianisme les doxologies s’ampliaren i agafaren un caire més trinitari Així, ja al s IV, la fórmula de Gloria Patri es convertí en el verset final de tota la salmòdia Himnes com el Gloria in excelsis i el Te Deum han estat també considerats doxologies
Jaume Subirana i Canut
Disseny i arts gràfiques
Edició
Llibreter, editor i impressor.
Treballà de jove en el ram de les arts gràfiques i el 1841 s’establí per compte propi com a relligador Més tard 1845 fundà la llibreria Subirana, encara existent, i féu d’editor de publicacions religioses Els seus fills Joaquim Subirana i Fajol Barcelona 1851 — 1906 i Eugeni Subirana i Fajol Barcelona 1855 — 1934, ampliaren l’empresa i la dotaren d’un dels millors tallers tipogràfics del seu temps
al-Walid ibn ‘Abd al-Malik ibn Marwān
Història
Sisè califa omeia de Damasc (705-715).
Tingué la collaboració d’excellents lloctinents, que ampliaren considerablement el califat Qutayba ibn Muslim consolidà 713 l’ocupació de la Transoxiana, Muḥammad ibn Qāsim s’emparà del Sind presa de Multan, 713 i, a l’W, Mūsà ibn Nuṣayr i Ṭāriq ibn Ziyad conqueriren Al-Andalus fins a Narbona 713 En política interior, conclogué la reorganització de l’agricultura iniciada pel seu pare i fou un gran urbanista ampliació de les mesquites de Medina i la Meca i de l’anomenada dels Omeies, de Damasc Començà la substitució de funcionaris bizantins per musulmans
art concret
Art
Denominació donada a l’art abstracte per Theo van Doesburg, contrari a aquest nom, tot i pertànyer al corrent artístic que designa.
El 1930 començà a París el moviment i la formació del grup artístic de l’art concret, els principis del qual la creació d’una obra d’art ha d’ésser plasmada en formes plàstiques i en colors purs foren exposats a la revista del mateix nom A la mort de van Doesburg 1931 es dissolgué el grup, però manifestacions com les dels grups artístics de Cercle et Carré 1930 i Abstraction Création 1931 i, sobretot l’obra 1936 de Max Bill, ampliaren aquest moviment, que donà nom a bona part de l’art d’avantguarda internacional 1944
Open de Vic

Open de Vic
FEDERACIÓ CATALANA DE TENNIS DE TAULA
Tennis de taula
Competició internacional de tennis de taula celebrada anualment a Vic des del 1986.
Organitzada pel Vic TT, la primera edició, anomenada Open Nacional, fou només masculina i la guanyà Josep Maria Palés El 1987 es disputà per primer cop en categoria femenina i guanyà Barbara Lippens El 1989 el torneig passà a anomenar-se Open Estatal i, posteriorment, assolí la categoria internacional També s’ampliaren les proves amb un Open B, un Open català, un Open infantil i un Open adaptat Els xinesos He Zhi Wen, amb set victòries en homes, i Wang Tingting, amb quatre en dones, són els jugadors que han guanyat més cops la prova absoluta
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina