Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
analitzador d’imatge
Electrònica i informàtica
Comunicació
Dispositiu emprat per a realitzar l’anàlisi de les imatges a transmetre.
Els primers analitzadors foren mecànics i constaven d’un element giratori que permetia d’analitzar òpticament les imatges Els més emprats foren el disc de Nipkow, la corona de lents, i sobretot, la roda de miralls de Weiller Tots aquests analitzadors presentaven grans inconvenients a causa de l’elevada inèrcia del sistema giratori i d’un aprofitament poc econòmic de la illuminació de l’escena Actualment, els analitzadors emprats són totalment electrònics i pràcticament no tenen inèrcia A més, tots són basats en el fenomen de la integració fotoelèctrica,…
escombratge
Electrònica i informàtica
Física
Acció i efecte d’explorar d’una manera sistemàtica la superfície d’un objecte amb un raig lluminós (làser), un feix de partícules (electrons) o un tren d’ones (microones, ultrasons, etc) per tal de generar un senyal elèctric variable.
El valor instantani del senyal elèctric és funció de la informació continguda en la fracció d’àrea examinada a cada instant Aquesta informació és tractada convenientment per un sistema informàtic i és traduïda posteriorment en imatges La tècnica de l’escombratge és utilitzada en els analitzadors i els tubs d’imatge de televisió, en els sistemes de radar, en imatgeria electrònica, en els microscopis electrònics d’escombratge, en els analitzadors cromàtics d’imatge emprats en arts gràfiques, en la tomografia axial per ordinador, en els sistemes de telecòpia, en certs…
analitzador
Química
Aparell que permet de fer l’anàlisi química quantitativa d’algun o d’alguns dels components d’una mostra.
Els aparells emprats pel químic per a la determinació de la composició química per mitjà d’alguna de les tècniques instrumentals d’anàlisi reben el nom d' instruments analítics , mentre que hom reserva el nom d' analitzadors als instruments que serveixen per a la determinació contínua d’aquesta composició i que donen directament els resultats corresponents en cada moment a una mostra fluida que circula en flux continu o discontinu En conseqüència, són emprats principalment en la indústria, per al control i regulació eventual dels processos continus de fabricació, però també han…
transformada ràpida de Fourier
Electrònica i informàtica
Tècnica per a calcular les transformades de Fourier (anàlisi de Fourier) que redueix força el nombre d’operacions i, per tant, el temps de càlcul.
En fan ús pràcticament tots els sistemes que operen amb espectres de senyals mostrejats, com ara els analitzadors de vibracions, els d’espectres o els filtres digitals ràpids
ressonador YIG
Electrònica i informàtica
Ressonador de ferrita d’un factor de qualitat molt alt i amb capacitat de sintonia en una amplada de banda d’algunes octaves a partir de la variació de la intensitat d’un camp magnètic estàtic de polarització.
És usat en oscilladors VCO i en filtres passa-banda de sintonia variable La majoria d’analitzadors d’espectre de RF radiofreqüència incorporen com a primer oscillador local un VCO basat en aquest ressonador
òptica electrònica
Electrònica i informàtica
Estudi del comportament dels electrons i dels feixos electrònics, els quals, en determinades condicions, es manifesten d’una manera semblant a la llum, en alguns aspectes; així, hom pot parlar de reflexió, d’enfocament, etc, d’electrons.
Particularment els camps elèctrics i els magnètics actuen sobre els feixos d’electrons, i, segons llur intensitat o direcció, poden concentrar-los, desviar-los, interceptar-los, etc L’òptica electrònica estudia especialment les lents electròniques i llurs aplicacions, com ara els tubs analitzadors d’imatge, els de raigs catòdics, els microscopis i telescopis electrònics , etc
acoblador direccional
Dispositiu passiu de quatre accessos que, inserit en una línia de transmissió, permet d’extreure una part de l’energia que s’hi propaga en una direcció determinada.
N'hi ha de tres tipus constructius en microstrip , guia d’ones i bobina híbrida Serveixen, en els sistemes de comunicacions, per a fer el monitoratge de la potència de sortida dels transmissors i, en instruments com ara els analitzadors de xarxes, per a mesurar els paràmetres de dispersió S i les pèrdues de retorn dels dispositius
analitzador sintàctic
Component dins d’un intèrpret o compilador que verifica la correcta sintaxi d’una seqüència de dades d’entrada estructurada, normalment en forma d’arbre sintàctic abstracte, i permet el processament d’aquesta.
L’analitzador sintàctic sovint empra un analitzador lèxic per a crear segments d’informació útil de la seqüència d’entrada Generalment, els analitzadors sintàctics operen en dues etapes, una primera d’identificació de la informació i una segona de creació de l’arbre sintàctic Poden ser programats de manera manual o generats de manera semiautomàtica fent ús d’eines informàtiques específiques
escàner

Esquema de funcionament d’un escànner emprat en arts gràfiques per a produir directament fotolits dels tres colors bàsics més el negre, a partir d’un original en color
© Fototeca.cat
Tecnologia
Nom genèric atribuït a una sèrie d’aparells de naturalesa i aplicació molt diversa que tenen en comú, però, el fet d’aplicar una tècnica d’exploració sistemàtica basada en l’escombratge (en anglès: scanning) d’un determinat objecte amb un feix de llum.
Aquest feix de llum blanca o coherent, pot ser de raigs X, d’electrons, etc, el rebot del qual és captat per un detector, és transformat en senyal elèctric digitalitzat i, després d’ésser tractat per un ordinador, és convertit en una imatge transformada de l’objecte original Entre altres aplicacions d’aquesta tècnica, hom l’empra en els analitzadors cromàtics d’escombratge , utilitzats en arts gràfiques per a produir directament fotolits dels tres colors bàsics a partir d’un original de color, i també en la tomografia axial per ordinador, procediment de diagnosi que permet d’…
orticó
Electrònica i informàtica
Comunicació
Tub analitzador d’imatge basat en l’iconoscopi però, a diferència d’aquest, el feix electrònic té una velocitat petita a fi d’evitar l’emissió secundària.
Fou ideat per HIams i ARose el 1939 i consta d’un canó d’electrons, d’una bobina de concentració, de dues plaques paralleles per a la desviació horitzontal del feix electrònic, de dues bobines en oposició per a la desviació vertical, i d’una placa collectora dels electrons no capturats pel mosaic L’orticó resultava més eficaç que l’iconoscopi i és més manejable, però fou superat per l' orticó d’imatge o superorticó , versió perfeccionada de l’orticó que posseeix una placa acumuladora dels fotoelectrons procedents del mosaic i presenta una elevadíssima sensibilitat a la llum, àdhuc quan…