Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
detergent
Química
Barreja o preparació comercial, d’aplicació en el rentatge.
Aquest conté l’agent tensioactiu juntament amb uns altres productes, adjuvants o vigoritzants com el silicat de sodi, o bé el carbonat, el tripolifosfat o el pirofosfat, uns altres additius com la carboximetilcellulosa, els blanquejants òptics, els oxidants i matèries de càrrega El sabó fou, durant molt de temps, l’únic detergent emprat quan fou advertida la possibilitat d’un dèficit de greixos i olis comestibles foren desenvolupats els detergents sintètics, els quals, de mers substitutius del sabó, passaren ràpidament a una posició preponderant deguda a llurs propietats, en molts de casos…
xampú
Farmàcia
Cosmètica
Preparat capil·lar, cosmètic o medicinal, destinat a desgreixar i rentar els cabells.
Els antics xampús eren una solució aquoalcohòlica de sabó aromatitzada adequadament, però actualment hom empra preferentment els tensioactius semisintètics, detergents aniònics en forma de sals sòdiques dissolts en aigua i alcohol, amb un pH Y 5, aproximadament
polial·lòmer
Química
Cadascun dels polímers que varien en llur composició química sense experimentar canvis en la forma cristallina (al·lomeria, polímer).
Són copolímers en blocs obtinguts per polimerització de mescles de monòmers en presència de catalitzadors aniònics de coordinació del tipus Ziegler-Natta Presenten una estructura que pot ésser representada per XXXX n YYYY m Els poliallòmers més estudiats són els de propè amb una petita proporció 5-15% d’etilè, els quals presenten una resistència a l’impacte i una facilitat d’emmotllament molt superiors a les dels homopolímers del propè polipropilè, conservant alhora la duresa, la rigidesa i la temperatura d’estovament d’aquests
saponificació
Química
Procediment consistent a tractar un èster ( esterificació
) amb un àlcali aquós, com l’hidròxid sòdic, per conduir a la formació d’un alcohol i de la sal alcalina de l’àcid, d’acord amb l’equació
.
La saponificació és un procés irreversible que transcorre amb l’atac inicial de l’hidroxil sobre el carboni carboxílic Pel que fa a les condicions de reacció, i a causa de l’heterogeneïtat del medi, sovint cal, per a aconseguir una velocitat de reacció satisfactòria, treballar a temperatures elevades o amb mescles de dissolvents per assolir medis homogenis Actualment, l’ús dels agents de transferència de fase i dels activadors aniònics permet la realització del procés fent servir condicions molt més suaus Històricament, el mot “saponificació” fa referència a la reacció dels greixos amb la…
bescanviador iònic
Química
Substància insoluble en aigua, que conté ions làbils capaços d’esser bescanviats per uns altres ions de càrrega del mateix signe presents en una solució aquosa amb què aquella entra en contacte, sense que tingui lloc cap canvi físic major en la seva estructura.
Segons que els ions làbils siguin positius o negatius, els bescanviadors són catiònics o aniònics, respectivament Hom coneix de mitjan segle XIX ençà les propietats bescanviadores de determinades argiles des del començament del segle XX hom empra les zeolites i els silicats complexos, naturals o artificials, com a bescanviadors iònics per a corregir la duresa de les aigües Vers el 1940 foren introduïts els bescanviadors iònics inorgànics sintètics, de composicions diverses, constituïts per resines polimèriques, de primer del tipus fenolformaldehídiques, després del tipus del…
astringència
Tecnologia
Força amb què els adobs, de qualsevol natura, reaccionen amb la pell.
L’astringència determina la velocitat de fixació dels adobs sobre les pells, així com la quantitat d’adob fixat Atès el caràcter iònic dels grups reactants del collagen, és lògic que un dels factors que més influeixen en la reactivitat del collagen amb els adobs sigui el pH L’astringència dels adobs aniònics, tals com els tanins vegetals, és més elevada a valors baixos de pH La major part dels adobs minerals, de natura catiònica, són més astringents a valors alts de pH La temperatura determina en tots els casos un augment d’astringència La influència de la concentració depèn de…
antisèptic
Farmàcia
Substància química que inhibeix la proliferació de microorganismes i n’impedeix l’acció patògena, sense perjudicar sensiblement els organismes superiors.
Les substàncies amb acció antisèptica són molt nombroses, i algunes són emprades empíricament des de temps remot Llur acció sobre els microorganismes pot ésser deguda a diversos factors Entre els agents que actuen per acció destructora de la membrana dels microorganismes, com és el cas dels modificadors de la permeabilitat, hi ha els detergents catiònics derivats de sals d’amonis quaternaris, hexaclorobenzè, etc, els aniònics sabons i àcids grassos, laurilsulfat sòdic i els fenols i derivats del cresol, que ataquen directament la membrana cellular Entre els que actuen per acció…
amoni quaternari
Química
Designació genèrica dels radicals monovalents NR 4
que resulten de la substitució en el radical amoni dels quatre hidrògens per grups alquil (o tres grups alquil i un aril).
Els amonis quaternaris existeixen solament en forma d’hidròxids i sals, és a dir, en forma d’ions R 4 N + Per extensió són anomenats també amonis quaternaris els composts obtinguts quan un nitrogen d’un heterocicle forma quatre enllaços amb elements altres que l’hidrogen, donant un catió Les sals d’amonis quaternaris resulten de l’alquilació de les amines terciàries i els hidròxids que són bases fortes són obtinguts per addició d’òxid d’argent a una solució aquosa d’un halur Atès que no hi ha cap hidrogen disponible, els composts d’amonis quaternaris no es dissocien en escalfar-los com fan…
aigua desionitzada
Química
Aigua en què s’han eliminat els ions dissolts, mitjançant una mescla de resines canviadores de ions catiònics i aniònics.
De vegades es pot emprar en substitució de l’aigua destillada
complex
Química
Compost químic que conté un àtom o un ió central, generalment d’un metall de transició, acceptador d’electrons, voltat d’un grup d’ions o de molècules (anomenats genèricament lligands
), donadors d’electrons, el qual grup tendeix a conservar la seva identitat fins i tot en solució, bé que és susceptible de dissociació parcial.
La càrrega elèctrica del complex és la suma algèbrica de les càrregues de l’ió central i dels lligands, i hi ha complexos neutres, catiònics o aniònics La teoria de la coordinació d’Alfred Werner 1893 donà la primera interpretació de la natura d’aquests composts i postulà per als elements metàllics una valència primària avui designada com a “estat d’oxidació” i unes valències secundàries avui, “índex de coordinació”, dirigides cap a posicions definides en l’espai, les quals valències, segons Sidgwick, són capaces de compartir parelles d’electrons aportats pels lligands i formar,…