Resultats de la cerca

Vida i obra Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona 1862 i hi cursà algunes matèries de filosofia i lletres entre el 1868 i el 1870 Fundà “El Recuerdo” 1862, amb Josep Masriera, Francesc Soler i Rovirosa i d’altres Collaborà a “El Manresano”, “El Mundo Ilustrado”, “La Ilustración Moderna”, “La Ilustración Española y Americana”, Calendari Català i La Veu del Montserrat , i fou director artístic d’“Hispania” El 1866 s’inicià com a crític literari, teatral i artístic al Diario de Barcelonal , des d’on exercí una gran influència Representant del gust més conservador i acadèmic en…

Vida i obra De família modesta i orfe de pare, seguí estudis al seminari de Tarragona i després a l’escola normal i a la Universitat de Madrid D’aquí, involucrat en la revolta estudiantil de la nit de sant Daniel 1865, s’hagué d’exiliar i viatjà a Ginebra, París i Brusselles, fins que s’establí a Marsella Es dedicà a activitats tan diverses com a la traducció de novelles al castellà i a l’ensenyament d’aquesta llengua, a l’arquitectura, a la corresponsalia de premsa i a la diplomàcia, però mantingué la dedicació a la literatura iniciada els anys de Tarragona, ara amb articles costumistes 1866…

Vida i obra Utilitzà el pseudònim de Fèlix Fluralbo Cursà els estudis de filosofia i dret a les universitats de Cervera i Osca, i es convertí en advocat dels Reales Consejos a Valladolid Durant la guerra del Francès es refugià a Cadis Un cop acabat el conflicte, obtingué el càrrec d’arxiver de l’Arxiu de la Corona d’Aragó A principis del 1820 ingressà a la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i dos anys després en fou elegit president Monàrquic fidel, però fidel a la seva identitat provincial, defensà la permanència de l’ACA a Barcelona en un opuscle publicat el 1821 en què qüestionà…

La consideració que Lluís Companys valgué als seus contemporanis anglosaxons ocupa un ventall que va des de l’admiració com a líder polític de Catalunya fins a la indignació davant del que s’entenia com a subordinació als anarquistes Com es podia esperar, l’admiració generalment es troba en els escrits dels observadors, tant britànics com nord-americans, amb un mínim de coneixement de Catalunya i d’afecte vers el país Les crítiques més acerbes tendeixen a procedir dels diplomàtics conservadors, sobretot dels representants de la Gran Bretanya Atès que els britànics tenien importants negocis a…

La societat catalana de les primeres dècades de segle es movia per interessos bàsics manutenció, treball, salut, fam cultural, educació, seguretat i defensa contra els infortunis i la malaltia, etc Els estrategues polítics ho tenien en compte, però, en general, la població no esperava que els polítics o els quadres sindicals els “traguessin les castanyes del foc” per millorar la duresa de les condicions de vida i treball Cartell del segon Congrés d’Ateneus i Societats de Cultura, Vilanova i la Geltrú, 1912 BC La facilitat i el profit amb què la població barcelonina —i catalana en general— s’…

La creació de la Caixa de Pensions i d'Estalvis 1905 Francesc Moragas i el món de les assegurances socials Francesc Moragas i Barret, fundador i primer Director de la Caixa de Pensions Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis, 1904-1954 Francesc Moragas i Barret va néixer a Barcelona el 13 de desembre —festa de Santa Llúcia— de 1868 Era el segon fill del matrimoni de l’advocat Arístides Moragas i Barret amb la seva cosina germana Consol Barret i Carafí Vivien al carrer de Lledó, al costat de la plaça de Sant Just El seu avi patern, Ferran Moragas i Ubach, nascut a Berga, havia estat…