Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
Mariaelena Roqué
Art
Indumentària
Artista multidisciplinària i dissenyadora de vestuari.
L’any 1953 es traslladà amb la seva família a Caracas Veneçuela El 1968 començà la seva formació en diverses disciplines artístiques dansa, arts plàstiques, cinema, fotografia als Estats Units i en diversos països sud-americans A partir del 1980 se centrà en el vestuari i la indumentària Resident a Catalunya des del 1982, els anys 1985-2010 formà part de la companyia de Carles Santos , als muntatges del qual contribuí amb escenografia, vestuari, performances i d’altres L’any 2006, al Museu Tèxtil i d’Indumentària de Barcelona, es presentà l’exposició “Mariaelena Roqué desvesteix Carles Santos…
René Leibowitz
Música
Compositor, director d’orquestra i teòric francès d’origen polonès.
Tot i haver-se iniciat a nou anys com a concertista de violí, el fet més decisiu de la seva carrera fou haver estudiat composició amb A Webern a Viena i amb A Schönberg a Berlín 1930-33 També realitzà estudis d’instrumentació a París amb M Ravel 1934-38 Feu nombroses gires i enregistraments discogràfics amb l’Orquestra Nacional de la RTF A partir del 1945 visqué a París, on impartí classes i organitzà el Festival Internacional de Música de Cambra Contemporània 1947 Feu cursos a Darmstad i sobretot es preocupà de difondre la música de la Segona Escola de Viena a través dels concerts i de…
Judici a Mas, Ortega i Rigau pel 9-N
Una multitud d’unes 50000 persones rep amb aplaudiments i crits de suport l’expresident de la Generalitat Artur Mas i les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau a la seva arribada al Palau de Justícia de Barcelona, on són jutjats pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per desobediència i prevaricació en la consulta del procés participatiu del 9-N En el judici, els tres encausats responen únicament a les preguntes de la defensa, ja que consideren que la Fiscalia actua seguint criteris polítics Tots tres neguen haver desobeït i remarquen que la consulta la van dur a terme…
Ana Blandiana
Literatura
Poetessa romanesa, de nom de naixement Otilia Valeria Coman.
Collaboradora en diverses revistes literàries, ha publicat entre altres obres poètiques, Persoana întâia plural ‘La primera persona del plural’, 1964, Călcâiul vulnerabil ‘El taló vulnerable’, 1966, A treia taină ‘El tercer secret’, 1969, 50 de poeme ‘50 poemes’, 1970, Octombrie, Noiembrie, Decembrie ‘Octubre, novembre, desembre’ 1972, Poeme ‘Poesies’, 1974, Somnul di somn ‘El somni del somni’, 1977, Întâmplări din grădina mea ‘Esdeveniments del meu jardí’, 1980, Ora de nisip ‘Rellotge de sorra’, 1984, Întâmplări de pe strada mea ‘Esdeveniments al meu carrer’, 1988, Arhitectura…
aclamació
Dret
Mètode d’elecció en què, sense votació de cap tipus, és aprovada una cosa o elegida una persona a través de manifestacions sorolloses (veus, rumors, aplaudiments, crits, etc) d’assentiment.
L’aclamació és utilitzada per a suplir la votació, perquè hom considera que no existeix minoria i que l’acord és total És el procediment més directe per a imposar un criteri en una assemblea i eliminar la possible oposició, correcció, crítica o discrepància de matís
quintet de vent
Música
Conjunt instrumental de cambra constituït per cinc instruments de vent, habitualment flauta travessera, oboè, clarinet, trompa i fagot, o bé una composició escrita per a aquesta formació.
Algunes obres exigeixen als intèrprets canviar d’instrument durant l’execució d’una peça, de manera que la varietat d’instruments augmenta sense variar el nombre d’instrumentistes canvi oboè/corn anglès, per exemple, en el Quintet , opus 43, de C Nielsen flauta/flautí en les 6 Bagatelles , de G Ligeti, etc Els grans autors barrocs i clàssics no utilitzaren el quintet en la seva forma genèrica en general, hom preferí que els instruments de vent anessin de dos en dos per facilitar la instrumentació cosa que potencià més aviat el sextet que el quintet Durant el Classicisme, els grups de vent es…
concurs
Música
Competició on intervenen diversos candidats per tal de guanyar-la i obtenir un premi.
Ja en la Grècia clàssica, parallelament a les competicions esportives, se celebraven competicions culturals, en què la música tenia tanta importància com la literatura, si no més I des de llavors hi ha hagut concursos musicals a totes les èpoques Cal recordar, per exemple, els concursos entre trobadors durant l’Edat Mitjana, com els que se celebraven al castell de Wartburg, a Alemanya, immortalitzats per Richard Wagner a Tannhäuser , o, continuant amb aquest compositor, a Die Meistersinger von Nürnberg , on els cantants competidors optaven a la mà de la bella Eva Al final del segle XVIII i el…
La cultura popular aprèn a resistir el virus amb responsabilitat i imaginació
Folklore
S’ha de reconèixer que la covid ha tingut l’originalitat de trencar tots els plans, de capgirar-ho absolutament tot, i només la imaginació i la creativitat de la gent han permès evitar que la cultura popular acabés l’any 2020 en blanc El nou virus ha posat a prova la capacitat d’adaptació d’un àmbit cultural molt arrelat a la societat, fonamental per enfortir la identitat de país En una conjuntura en la qual s’havia de posar l’energia a garantir la supervivència, el repte ha estat escollir amb seny quines activitats es podien fer amb seguretat, i de quina manera plantejar-les per no assumir…
Alimentació 2016
Alimentació
Any Internacional dels Llegums L’Any Internacional dels Llegums va pretendre sensibilitzar l’opinió pública sobre els avantatges nutricionals d’aquest aliment © Fototecacat / COMSTOCK L’any 2016 va ser proclamat per l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació FAO l’Any Internacional dels Llegums Aquest fet pretén sensibilitzar l’opinió pública sobre els avantatges nutricionals dels llegums, com a part d’una producció d’aliments sostenible encaminada a aconseguir la seguretat alimentària La FAO, amb la collaboració dels governs i les institucions públiques, les…
Dmitrij Dmitrijevič Šostakovič

Dmitrij Dmitrijevič Šostakovič
© Fototeca.cat
Música
Compositor i pianista rus.
Vida Els dots musicals que mostrà de ben petit inclinaren la seva mare a fer-lo estudiar piano, i quan tingué l’edat ingressà al Conservatori de Sant Petersburg, on estudià amb L Nikolajev piano i M Štejnberg composició A Glazunov l’encoratjà perquè continués la carrera musical, que aviat inicià amb èxit gràcies a la Simfonia núm 1 Fou un treball de diplomatura tenia dinou anys que, tot i així, traspassà fronteres per la vivesa, modernitat i novetat que mostrava la seva escriptura Lligat des dels inicis als avatars de Rússia per a ell gairebé sempre Unió Soviètica, amb la seva música anà…
,