Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
arauac
Lingüística i sociolingüística
Família de llengües de les Antilles i de l’Amèrica del Sud.
Els diversos parlars de la qual s’estenien pel sud de Florida, les Antilles, baixa Veneçuela, Colòmbia a la península de Guajira, les Guaianes on és anomenat pròpiament arauac, l’Alt Orinoco, conca nord de l’Amazones on constitueix el grup més compacte i probablement originari, altes valls del Purus i del Madeira Amazones, nord del Paraguai i ribes del llac Titicaca uru
arauac
Etnologia
Individu del grup de pobles de llengua arauac, àmpliament distribuïts per l’Amèrica del Sud i les Grans Antilles.
Són considerats originaris dels vessants de l’Orinoco i del riu Negre Les restes arqueològiques més antigues es troben a l’àrea de les selves tropicals de l’Amèrica del Sud, que en continua essent l’hàbitat actual La forma de vida dels arauacs es basa en l’agricultura Fan ceràmica de colors amb decoracions antropomòrfiques, zoomòrfiques i geomètriques La seva organització social i política consisteix en poblats, agrupats i dirigits per caps territorials que hereten els càrrecs Els pobles arauacs es regeixen per sistemes de parentiu diversos afiliació per línia materna i afiliació per línia…
txibtxa
Lingüística i sociolingüística
Família lingüística de l’Amèrica del Sud i de l’Amèrica Central que comprèn diverses llengües i dialectes relacionats amb l’antiga llengua dels txibtxes, actualment desapareguda.
Les tribus que les parlen s’estenen des dels confins de Costa Rica i Nicaragua, al N, fins al golf de Guayaquil, al S, tot al llarg de la costa del Pacífic, s’endinsen als altiplans colombians i equatorians i arriben fins als vessants orientals de la serralada andina Hom sol classificar-les en quatre grans grups talamanca-barbacoa amb els subgrups guatuso, talamanca, cuna i barbacoa , dorak-guaymi amb moltes varietats dialectals, en gran part extingides, txibtxa-arauac amb els dialectes antic txibtxa, rama, arauac, tunebo , etc i páez amb els dialectes páez,…
moxo
Etnologia
Individu d’un poble amerindi que viu a les planes del NW de Bolívia.
Els moxos practiquen l’agricultura de regadiu i viuen en pobles Parlen un dialecte de l'arauac
maia-zoque
Lingüística i sociolingüística
Família de llengües parlades per un gran nombre d’individus de pobles del SE de Mèxic, Guatemala, una part d’Hondures i alguna zona del golf de Mèxic.
Inclou, entre altres, les llengües del grup maia-quiché, el zoque i el totonaca Alguns lingüistes relacionen el maia- zoque amb altres grups, com el penuti, el carib i l’arauac
illa de Sant Martí
Illa
Illa de les Antilles a l’E de Puerto Rico, dividida en dues entitats territorials, l’una pertanyent a França (Saint Martin) i l’altra als Països Baixos (Sint Maarten).
Poblat pels arauac, el 1493 Cristòfor Colom la reivindicà per a la corona espanyola, però fou poblada per francesos i neerlandesos, els quals el 1648 dividiren la illa en dues meitats, la septentrional pertanyent a França i la meridional als Països Baixos Posteriorment, francesos, neerlandesos i britànics es disputaren el control de l'illa, i la partició definitiva original no es restablí fins el 1816 La part nord, amb el nom de Saint Martin, pertangué a Guadeloupe fins el 2003, que a través d'un referèndum adquirí l'estatut de Collectivitat d'Ultramar La part neerlandesa…
americanisme
Lingüística i sociolingüística
Mot provinent d’una llengua indígena americana, introduït en una altra llengua no americana.
L’arauac, el carib, el nàhuatl i el quítxua són les llengües prehispàniques que, a través del castellà, han fornit més mots a les llengües europees occidentals Els americanismes del català a vegades coincideixen gràficament amb el castellà l’única diferència és l’articulació vocàlica hamaca , caoba , petaca d’altres, l’adaptació al sistema fonètic català és més important huracà , cacic , lloro , etc, especialment si es tracta de mots populars, car aleshores proliferen els variants dialectals tomàquet, tomàtec, tomata, -aca, àtiga, domàtiga xocolata, xicolata, -e, -i, xocolat…
Hispaniola
Illa
Illa de la mar Carib, entre Cuba, a l’W, i Puerto Rico, a l’E, la més gran de les Grans Antilles després de Cuba.
Constitueix el nus orogràfic d’aquella mar, i els seus dos components principals són la Cordillera Central —la més antiga Mesozoic—, prolongació de la Sierra Madre cubana i de composició cristallina, i la Cordillera Meridional —formada en el Terciari—, prolongació de la dorsal jamaicana i de natura calcària un tercer component és la Cordillera Septentrional El clima és tropical, amb una temperatura mitjana anual de 25°C i pluges superiors als 1500 mm Els rius principals són el Yaque del Norte i el Yuma, al vessant nord, i el Yaque del Sur i l’Antibonite al vessant sud Descoberta…
quítxua
Dones joves quítxues peruanes amb llames
© X. Pintanel
Etnologia
Història
Individu de diversos pobles (arauac, carib, pano, aimara, etc.), sotmesos als inques i obligats a parlar el quítxua com a llengua oficial de l’imperi.
Sotmesos després als castellans i concentrats en encomiendas , foren obligats a aprendre el castellà i a convertir-se al catolicisme Actualment, constitueixen una població de 5 a 7 milions d’individus que viuen, en grups aïllats i tancats, als altiplans dels Andes des de Colòmbia fins a Bolívia i Xile Practiquen una agricultura senzilla amb aixada i rec Conreen diverses varietats de blat de moro i es dediquen a certs tipus d’artesania cordes, teixits de cotó i llana, etc que venen als mercats
taïno | taïna
Etnologia
Individu d’un poble extingit de les Antilles, de la família lingüística arauac, que a l’època de la conquesta espanyola habitava, sotmès als caribs, a l’E de Puerto Rico, a Haití, a Cuba i a Jamaica.
Vivien del conreu de la terra, de la caça i la pesca, agrupats en grans cases comunals bohío i en barraques caney Poble guerrer, donava culte a imatges de fusta zemi