Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
videoarbitratge
Futbol
En el futbol, revisió instantània en què tres àrbitres estudien des d’un espai aïllat les imatges en vídeo d’un partit, per a assegurar la correcció de les decisions arbitrals que poden condicionar el resultat final.
És utilitzat com a ajut de les decisions arbitrals, per a evitar errors humans d’imprecisió i falta de perspectiva en situacions dubtoses o confuses Fou utilitzat per primer cop en una competició en el Campionat de Lliga 2012-13 als Països Baixos Tanmateix, la seva introducció fou bloquejada molts anys per la FIFA, que no l’incorporà al reglament de l’esport fins el 2018, bé que amb caràcter opcional, i limitat a reclamacions per gols, penals, expulsions i amonestacions Les primeres competicions de primer nivell a adoptar el videoarbitratge foren la Bundesliga i els campionats de…
tribunal arbitral de censos
Dret
Història del dret
Organisme jurisdiccional que creà la llei del 31 de desembre de 1945 sobre inscripció, divisió i redempció de censos a Catalunya, per tal de resoldre els problemes jurídics que provocava l’esmentada disposició en matèria de redempció i divisió de censos.
Hi havia un tribunal arbitral en cada capital de les províncies de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona el formaven un magistrat, un notari i un registrador de la propietat Les decisions d’aquests tribunals arbitrals de censos no es podien recórrer Els tribunals arbitrals de censos foren suprimits per la llei orgànica del poder judicial i les seves competències passaren als jutjats de primera instància
Acord mitjançant el qual els parcers que havien presentat la demanda de revisió poden retenir la meitat de la part de la collita que correspon al propietari
El Parlament de Catalunya acorda que els parcers que havien presentat la demanda de revisió de llurs contractes poden retenir la meitat de la part de la collita que correspon al propietari, mentre les comissions arbitrals paritàries no dictaminin sobre la qüestió
prohom
Al s XII, a Catalunya, persona notable o principal d’una localitat, generalment cap de casa, dit abans home bo.
Assistia o assessorava el senyor jurisdiccional o el seu representant o batlle en actes arbitrals i pericials o com a testimoni en donacions, vendes, concòrdies, etc, i adquirí aviat un caràcter de representativitat de la població en el període incipient del seu règim municipal
Antoni Demestre Llatas
Waterpolo
Àrbitre de waterpolo.
Adscrit a les federacions catalana i espanyola i considerat internacional per la Lliga europea 1979 i per la FINA 1987, fou directiu en els mateixos estaments arbitrals Ingressà al Collegi Català d’Àrbitres 1968 i ocupà els càrrecs de vocal de la junta directiva 1971, 1972 i de conservador 1982, 1994-97, i fou nomenat membre de mèrit el 1993 Ingressà al comitè estatal 1976 i ocupà el càrrec de vocal responsable de l’àrea de waterpolo 1994-2000 La federació espanyola el premià amb la medalla de serveis distingits de bronze 1986, argent 1991 i or 2001
arbitratge internacional
Dret internacional
Mitjà de solució pacífica de les controvèrsies entre estats a través d’una decisió jurídica d’un o més àrbitres o d’un tribunal arbitral, escollits per les parts.
La sentència o laude arbitral és considerada obligatòria per les parts, definitiva, però no immediatament executiva Tenint en compte la persona dels àrbitres, hom assenyala diverses formes d’arbitratge de jutge únic, de comissió mixta o de tribunal arbitral A la primera Conferència de la Haia 1899 fou creat el Tribunal Permanent d’Arbitratge Malgrat el nom, aquest tribunal no passa d’ésser una llista de persones prèviament designades per a exercir funcions arbitrals La IX assemblea de la Societat de Nacions elaborà un tractat-tipus destinat a servir de model als estats l’Acta General d’…
José Pedro Pérez-Llorca Rodrigo
Política
Polític andalús.
Llicenciat en dret per la Universidad Complutense de Madrid 1964, amplià estudis a Friburg de Brisgòvia i Munic Alemanya, i al City of London College Gran Bretanya Ingressà a la carrera diplomàtica el 1965, i els anys 1965-68 fou membre de l’assessoria jurídica del Ministeri d’Afers Estrangers Membre del cos de lletrats de les Corts franquistes i professor a la Complutense des del 1968, l’any següent abandonà el lloc a l’administració per entrar al consell d’administració del Banco del Noroeste El 1973 establí despatx propi Fundador i membre del comitè executiu d’ Unión de Centro Democrático…
Sant Andreu de Palomar (Barcelona)
Art romànic
L’antic terme de Sant Andreu de Palomar comprenia un ampli sector del pla de llevant de la ciutat de Barcelona L’actual districte respon només en part a aquell antic territori originat en la demarcació parroquial De la casa de Sant Andreu tenim una primera menció escrita en un document datat l’any 966 Es tracta d’una donació realitzada pel comte Borrell, l’abat Landeric i el bisbe Pere Guitard, executors testamentaris del comte Mir, a la seu de Barcelona en el conjunt de béns transferits destaquen els molins del Besòs, amb totes llurs pertinences, possessions i utilitats que s’estenien des de…
Castell de Freixe (Piera)
Art romànic
Situació El que queda d’aquest castell és, bàsicament, una torre adossada a l’església de Sant Nicolau i algunes restes de murs ECSA - F Junyent - A Mazcuñán Les restes de la torre del castell, que són l’únic element que n’ha subsistit, són encastades a l’angle nord-oest de l’església de Sant Nicolau FJM-AMB Mapa 35-16419 Situació 31TCF949932 Història Les primeres notícies del castell de Freixe són de l’any 955, en què surt esmentat el lloc de frexano a la carta de poblament donada pel vescomte de Barcelona Guitard en la qual cedeix unes terres als repobladors, que es comprometen a conrear-…
república de Gènova
Història
Entitat política sorgida al s. XI entorn de la ciutat de Gènova, independitzada de tota altra jurisdicció i regida alternativament per cònsols i per un podestà i més endavant per un capità del poble.
Les bases per a la seva independència foren, d’una banda, l’expansió comercial i marítima de la ciutat, en augment constant després de la depressió ocasionada per les incursions sarraïnes del 931, el 934 i el 935, i, de l’altra, l’expansió territorial per la costa lígur i per les valls interiors Durant el s XI Gènova s’enfortí en la lluita contra els musulmans a les mars de Còrsega i de Sardenya 1016, a les costes nord-africanes 1087 i hispàniques 1092-93, en collaboració amb Pisa, i creà un àmbit segur per als seus vaixells La primera croada 1096-99 donà un gran impuls a la seva…