Resultats de la cerca
Es mostren 61 resultats
arenària
arenària ( Arenaria serpyllifolia )
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere d’herbes petites i primes, anuals o perennes, de la família de les cariofil·làcies, amb flors blanques, agrupades en cimes o glomèruls, que solen viure en llocs oberts, pradells, etc.
borró
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les gramínies, de rizoma horitzontal i tiges dretes, de 50 a 100 cm, fulles llargues, cargolades i junciformes, i flors en panícula cilíndrica, llarga, d’un blanc groguenc.
Viu a les dunes i platges del litoral, on, gràcies al seu rizoma, resisteix bé el moviment de la sorra ha estat molt emprada en la fixació de dunes
remena-rocs
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels caràdrids, de 23 cm, que té les parts superiors de color castany i negre, el cap blanc i negre, el pit negre i la gola i les parts inferiors blanques.
A l’hivern el cap, el pit i les parts superiors són de color brunenc brut Habita en costes pedregoses, on mou els còdols amb el bec tot cercant les bestioletes de què s’alimenta Nia a Grenlàndia, Islàndia i l’Euràsia septentrional, i hiverna a les costes europees i africanes
Remena-rocs
El remena-rocs és regular als Països Catalans durant les migracions, encara que sempre en un nombre petit A l’hivern és, així mateix, molt local i escàs Durant la primavera, el major nombre de dades de remena-rocs migradors es dóna l’abril i el maig, i a la tardor, de l’agost a l’octubre, malgrat que, a causa de l’extrema migradesa del flux migratori màxima de 30 exemplars el 040574 a les salines de Cubelles i de l’existència de dades esparses durant tots els mesos de l’any, la fenologia del pas resulta molt poc definida Aquest ocell és una espècie estrictament litoral, característica de les…
cariofil·làcies
Botànica
Família de centrospermes integrada per unes dues mil espècies de plantes herbàcies o sufrutescents de tiges nuoses, pròpies principalment dels països de clima temperat.
Presenten fulles, moltes vegades estipulades, oposades i generalment enteres i sovint estretes les flors són actinomorfes, generalment pentàmeres, amb el periant diferenciat en calze i corolla o bé simple i sepaloide, de vegades proveït fins i tot d’un involucre d’hipsofilles per sota del calze les inflorescències solen ésser cimoses Algunes cariofillàcies, com els clavells, són conreades com a ornamentals Cariofillàcies més destacades Nom científic Nom vulgar Agrostemma githago niella, clavell d’ase, clavell de blat Arenaria sp arenària Cerastium sp pelovella Cerastium…
El Mas Larrier
Les platges properes a la desembocadura del tec acullen una petita població de corriol camanegre Charadrius alexandrinus Michel Cambrony El Mas Larrier 21, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià La Reserva Natural de Mas Larrier és una petita àrea protegida 145 ha, creada l’any 1984 al voltant de la desembocadura del Tec, al sud del Rosselló Té una forma triangular, i s’estén entre la mar i la carretera D-81, que uneix els nuclis turístics de la platja d’Argelers i la platja de Sant Cebrià L’àrea mostra una notable diversitat, encara que tots els medis han sofert…
caradriformes

Frarets
Jerry Dohnal (CC BY-NC-ND 2.0)
Ornitologia
Ordre d’ocells constituït per espècies heterogènies, que difereixen principalment en la mida, la forma i el color.
En general tenen les potes llargues, amb els tarsos nus el dit posterior pot faltar o ésser rudimentari, i els dits anteriors sovint són units per una membrana interdigital El plomatge és abundant i hi ha una marcada diferència entre el d’hivern i el d’estiu S'alimenten de cucs i altres petits invertebrats Habiten en ambients humits, els maresmes i a les vores dels rius i de les mars Són abundants a tot el món Representants més importants de l’ordre dels caradriformes Nom científic Nom vulgar Família dels caràdrids Arenaria interpres remena-rocs Burhinus oedicnemus torlit Calidris alba territ…
Plantes superiors endèmiques
Són diverses les plantes superiors de distribució restringida als Països Catalans i, doncs, endèmiques de les nostres comarques, de vegades puntualment limitades a una raconada o bé a una petita zona, en altres casos esteses per tota una serralada o en localitats separades per moltes dotzenes de quilòmetres No cal dir, però, que els endemismes representen només una part molt petita de la nostra flora, i que les plantes considerades endèmiques ho són sempre en relació amb el grau de coneixement de la flora dels nostres països i de les terres veïnes així s’esdevé que Naufraga balearica ,…
gramínies

Conreu de civada
© Xevi Varela
Botànica
Família de glumiflores constituïda per plantes típicament herbàcies, anemòfiles, de tiges fistuloses, dites canyes.
Les fulles consten de limbe , generalment llarg i estret, de beina , que envolta la tija, i de lígula petita expansió laminar situada a la zona d’unió del limbe amb la beina, de vegades absent o substituïda per un rengle de pèls Les flors són quasi sempre hermafrodites, constituïdes normalment per tres estams, un ovari unilocular amb un sol primordi seminal, dos estils amb estigmes plomosos i dues esquames diminutes, anomenades lodícules o glumèllules Les flors són protegides per dues bràctees, anomenades glumelles la glumella inferior o lemma és membranosa o coriàcia, i la glumella…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina