Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
Baldiri Aleu Torres

Baldiri Aleu Torres
Fons Fotogràfic UE Santboiana
Rugbi
Jugador i pioner de la pràctica del rugbi a Catalunya.
Estudià veterinària a Tolosa de Llenguadoc, on aprengué les normes d’aquest esport Fundà la Unió Esportiva Santboiana 1921, club degà a Catalunya i a l’Estat espanyol, i en fou president fins el 1936 Juntament amb un grup d’amics arrendaren un camp a la riba del Llobregat conegut com el Camp del Riu El 1922, publicà a La Veu de Catalunya un manifest titulat "Entorn del foot-ball rugby", que serví per a posar les bases d’aquest esport a Catalunya El mateix any, participà en la fundació de la Federació Catalana de Rugbi i en l’organització del primer Campionat de Catalunya Aquest…
Santa Maria de Gisclareny
Art romànic
L’església de Santa Maria de Gisclareny, situada dins l’antic comtat de Cerdanya, a la històrica vall de Brocà, formava part de la jurisdicció eclesiàstica del bisbat d’Urgell A partir del segle XII fou integrada als dominis territorials de la baronia de Pinós Les primeres notícies del lloc daten del segle X concretament l’any 948, en l’acta de consagració de l’església de Sant Andreu del Paradís església avui perduda s’esmenta com a propietat d’aquesta església consagrada, una vinya al lloc de Gisclareny et in alio loco in Gisclaenne vinea ad ipso coscolio Malauradament les notícies de l…
llombard | llombarda
Història
Nom amb què eren coneguts fora d’Itàlia els mercaders i banquers italians, que acapararen en bona part el comerç i la banca internacionals des del s. XII fins al XIV, en els quals els altres països europeus aconseguiren un desenvolupament econòmic important.
Els contactes amb el món bizantí, l’estímul econòmic de les croades i l’administració de les finances pontifícies els permeteren d’organitzar-se precoçment en societats bancàries i de comerç general fortes i tècnicament avançades, que oferiren crèdits a reis, nobles i grans eclesiàstics, al mateix temps que els fornien productes de luxe i comercialitzaven els fruits de llurs terres, fossin llana o gra S'encarregaren de percebre els delmes i altres imposts papals a tot Europa i de transferir-los a Roma, i molts reis i nobles els arrendaren l’exacció de diversos imposts, l’…
Cinefoto
Cinematografia
Laboratori cinematogràfic.
En tancar els Laboratoris CYMA el 1929, Daniel Aragonès, que hi havia treballat, s’associà amb Antoni Pujol i constituïren Aragonès i Pujol, empresa la principal activitat de la qual es produí en el laboratori Cinefoto, al carrer del Rosselló de Barcelona, i que posteriorment es traslladà al carrer de Roger de Llúria El 1935 la capacitat de producció dels laboratoris els permeté atendre amb una gran rapidesa els nombrosos encàrrecs de les productores i distribuïdores més importants de l’Estat Disposaven de cinc màquines de revelatge, i una secció dedicada únicament al titulatge, les…
Sant Miquel de Turbians (Gisclareny)
Art romànic
Situació Una vista de l’indret on es troba situada, dalt un puig, l’església R Viladés Situada una mica més fonda que l’església de Gisclareny, vers llevant, dalt un puig, enmig de la vall de Gisclareny, davant per davant del Pedraforca i entre les serralades d’Ensija i Cadí Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 254-M781 x 02,5 — y 78,1 31 TDG 025781 A Bagà cal agafar la carretera que va a Gisclareny Quan s’és a les envistes de Gisclareny, s’ha de prendre la carretera que es troba a mà esquerra i ben bé a…
Castell de Torrefeta (Torrefeta i Florejacs)
Art romànic
El poble de Torrefeta s’emplaça a 475 m d’altitud, en un fondal del sector de migdia de la plana de Guissona El lloc fou conquerit a l’inici del segle XI pels comtes i bisbes urgellencs en la campanya d’expansió cap al sud dels límits del comtat d’Urgell, amb l’objectiu clau d’arribar fins a Guissona i tota l’àrea dels voltants cal dir que a la darreria del segle X la línia fronterera del comtat ja incloïa els llocs de Sanaüja i Biosca Originat a partir d’una quadra integrada dins el terme de Guissona, es disposa de nombroses referències documentals d’aquest indret des de la primera meitat…
Can Gomis, a Monistrol, Força i Enllumenat SA i Forces Hidroelèctriques del Segre SA
Francesc Gomis i Soler Can Gomis Història d’una colònia industrial a les ribes del Llobregat , 1992 Francesc Gomis i Soler, manresà, establí una fàbrica de filats de cotó a Monistrol, el 1895 Francesc Gomis i Soler era manresà i cintaire, com els Burés El 1852 començà les seves activitats industrials fabricant cintes de seda que eren utilitzades pels tabaquers cubans a l’hora de precintar les caixes de cigars El 1884 es transformà en filador de cotó en fer-se càrrec de la fàbrica de can Canals, a Sant Martí de Torroella, a la vora del Cardener Hi tenia 4000 pues de filar Quatre o cinc anys…
Arthur Seymour Sullivan
Música
Compositor, director i pedagog anglès.
Vida Juntament amb el llibretista WS Gilbert creà el repertori més reeixit d’operetes angleses Sullivan mostrà des de la infantesa una destacada capacitat per a la música El 1854 entrà com a cantant a la Royal Chapel, i al cap de tres anys ingressà en la Royal Academy of Music de Londres Després, gràcies a una beca, marxà a Alemanya, on estudià 1858-61 amb M Hauptmann i J Rietz, I Moscheles i F David En un principi semblava que seguiria la mateixa trajectòria d’altres compositors anglesos, pel seu interès en la música incidental d’obres de Shakespeare -un costum molt arrelat a Anglaterra-,…
Els Llaudet i els Espona, a Sant Joan de les Abadesses
Els Llaudet Josep Maria Llaudet i Bou tenia des de la dècada dels anys vuitanta del segle XIX una fàbrica de rentatge i blanqueig de rebuigs de cotó destinada a netejar màquines al Poblenou, incorporat aleshores al terme de Sant Martí de Provençals Al carrer de la Riereta de Barcelona hi tenia el despatx, un magatzem de borres de cotó com també una fabriqueta de trenes de jute i cànem per a fer espardenyes al carrer de Carretes, núm 43, a nom propi, a nom de Llaudet i Companyia i com a Llaudet i Solanas Al començament de l’any 1939 i en retirar-se les tropes republicanes la fàbrica fou…
Santa Maria de Merli (la Pobla de Roda)
Art romànic
Situació Les ruïnes d’aquesta església són damunt mateix del poble de Merli, que es troba arrecerat a la capçalera de la riera de Vacamorta 1 250 m d’altitud, sota els espadats de la serra del Jordal Mapa 32-10 213 Situació 31TBG930909 S’hi arriba per una pista en bon estat que s’agafa a la Pobla de Roda, a l’esquerra de la carretera de l’Isàvena En principi, la pista segueix la riba esquerra del barranc del Congustro i puja per la serra, tot recte, vers Esdolomada abans, un brancal a la dreta mena a la caseria de Carrasquer A l’entrada d’Esdolomada cal seguir cap a la dreta, vers la…