Resultats de la cerca
Es mostren 37 resultats
alcabaler
Història
El qui arrendava les alcabales d’alguna província, ciutat o poble.
Santa Llogaia d’Espot
Art romànic
El primer esment de la vall de Spot data del 1066, en el document de convinença entre els comtes Artau I i Ramon V Posteriorment, l’any 1094 Artau II rebé de Ramon V la vall d’Espot Anteriorment, però, l’any 1082, el comte Artau I donà al monestir de Gerri un capmàs a Espot Possiblement aquest mas és el mateix que l’any 1203 l’abat Hug de Gerri cedí a Ramon de Castellvell i al seu germà, que apareix com a possessió de la cambreria de Gerri, vers l’any 1338, i que el 1344 l’abat de Gerri arrendava al prior L’any 1304, Bernat de Comenge, germà del comte Arnau Roger I, va fer…
Santa Magdalena de Soriguera (la Pobla de Lillet)
Art romànic
L’església de Santa Magdalena és avui perduda Cal situar-la prop de l’actual camí que porta de la Pobla de Lillet a Sant Jaume de Frontanyà Serra i Vilaró diu que l’església es troba prop d’un viver construït quan es repoblà el bosc d’aquesta zona i encara és possible de veure’n les restes d’un absis L’any 1063 en un codicil de testament d’un home anomenat Guillem hom pot llegir “parròquia de Soriguera, al comtat de Cerdanya” Les notícies més precises de l’església són, però, del segle XIII Santa Magdalena de Soriguera no passà mai de capella i era regentada pel rector de Santa Cecília de…
kulak
Història
Propietari rural rus o ucrainès, que arrendava les terres o les explotava amb el treball de jornalers (batracs).
Els kulaks, que àdhuc durant els primers anys del poder soviètic posseïen una part considerable dels mitjans de producció agrícola i de les empreses industrials i comercials del camp, sorgiren ja en l’època feudal amb la producció mercantil i foren els primers grans propietaris del camp El 1929 Stalin ordenà llur extirpació com a classe en tota l’URSS llurs propietats passaren aleshores als kolkhozos i sovkhozos La poítica d'expropiació forçosa tingué com a conseqüència la mort d'entre 4 i 7 milions de persones, la majoria a Ucraïna, a través de mesures que provocà grans fams…
Castell de Gisclareny
Art romànic
A desgrat de les nombroses referències documentals que tenim de l’existència d’aquest castell, avui no en queda cap rastre Podem dir, però, que la seva ubicació devia ésser propera a la de l’actual parròquia de Santa Maria, únic punt del municipi que fa les funcions de centre i que per la seva posició enlairada domina les restants cases del poble, disseminades per la vall El lloc de Gisclareny apareix documentat per primera vegada a mitjan segle XI El trobem esmentat en un document de compravenda d’un alou, signat el 18 de juny de l’any 1051 entre Ebrin Radulf i el seu fill Arnau Aquest alou…
Sant Pere de Vallcàrquera (el Figueró-Montmany)
Art romànic
Situació Antiga parròquia del terme del Figueró, d’origen romànic, bé que molt modificada M Anglada L’antiga parròquia de Sant Pere es troba a la vall de Vallcàrquera, tocant a la riera homònima que passa prop del límit nord del terme municipal Mapa L37-14364 Situació 31TDG409198 El camí per anar-hi, d’un o dos quilòmetres de recorregut, comença al final del carrer de Mossèn Cinto Verdaguer, del Figueró Passada la font del Molí, es troba l’església Per entrar-hi cal demanar la clau al rector del Figueró MAB Història És una antiga parròquia rural que era situada a la Vallis Carcera o vall…
Teatre Principal

El Teatre Principal (F. Cabrer, 1778-1788)
© Fototeca.cat
Teatre
Sala d’espectacles de Barcelona.
Arran de la concessió per Felip II de Castella i I de Catalunya-Aragó del privilegi de representar en exclusivitat obres a Barcelona a l’Hospital de la Santa Creu 1579, el teatre fou alçat a la Rambla, amb el nom de Teatre de la Santa Creu , a l’indret anomenat des d’aleshores pla de les Comèdies El 1787 fou totalment destruït per un incendi Reconstruït gràcies a les donacions d’Antoni de Meca-Caçador-Cardona, marquès de Ciutadilla, i del comte d’El Asalto, el nou teatre, més sumptuós que l’anterior, fou inaugurat el 4 de novembre de 1788 amb el sainet de Ramón de la Cruz El café de…
,
publicà
Història del dret
En l’antic imperi Romà, persona privada, amb empleats al seu servei, encarregada de recaptar els tributs i imposts a les diverses províncies, que alhora arrendava les rendes públiques de l’estat.
La necessitat de sobrepassar la suma de l’arrendament amb la de les recaptacions el portava a arbitrarietats al moment de cobrar els imposts, i per això era avorrit pel poble i considerat pecador Aquesta és la imatge reflectida en el Nou Testament, tot i que alguns texts, sobretot paràboles, demostren que també n'hi havia de decents
dret de la bolla
Història
Contribució sobre els teixits autòctons i estrangers recaptada i administrada, com la resta de les generalitats, per les diputacions del general de Catalunya, d’Aragó i de València.
La seva primera reglamentació coneguda és la de les corts generals de Montsó de 1362-63, que decretaren l’exacció de la bolla i d’altres drets per tal de recollir el quantiós donatiu concedit al rei per tal de fer cara a la guerra amb Castella Havia d’ésser un dret transitori, però, com el dret d’entrades i eixides, es convertí aviat en permanent per tal de respondre a les pensions dels censals venuts pels diputats del general durant la guerra amb Castella Pel que concerneix el Principat, l’exacció de la bolla fou prorrogada a les corts del 1364 i del 1365 i a les corts generals de Montsó del…
El proveïment urbà: les botigues de blat
La intervenció directa dels municipis en el proveïment local de vitualles té una llarga tradició Com va apuntar Eli F Heckscher, després d’un període d’interrupció, es retroba arreu d’Europa a partir del segle XII A les principals viles i ciutats dels Països Catalans de la baixa edat mitjana, la preocupació per assegurar el proveïment dels productes alimentaris bàsics ocupava un lloc central en el regiment de la cosa pública L’anomenat privilegi de les vitualles, atorgat per Pere III a la ciutat de Barcelona l’any 1337, o el del guiatge, refermat a València el 1372, així ho palesen Quan el…