Resultats de la cerca

Estudià a Madrid i fou deixeble d’A Marsick a Lieja Dirigí l’orquestra de la ràdio de Berlín 1940 El 1947 fou nomenat director de l’Orquestra Nacional de Madrid

Ingressà al Conservatori de Madrid, on estudià piano i violí Posteriorment amplià la seva formació a Bèlgica i Alemanya De nou a Madrid, fou segon director del teatre de l’òpera Després de la guerra oferí un seguit de recitals com a pianista i exercí la docència al Conservatori de Kassel Alemanya El 1944 fundà l’Orquestra de Cambra de Madrid i tres anys més tard fou nomenat director permanent de l’Orquestra Nacional d’Espanya, amb la qual actuà arreu de l’Estat espanyol i Europa Fou convidat reiteradament a dirigir la Societat de Concerts de París i l’Orquestra de la Suïssa Francesa de…

Estudià al conservatori de València i, posteriorment amplià estudis a París amb GEnescu, entre d’altres El 1947 féu la seva presentació com a solista amb l’Orquesta Nacional de Madrid, dirigida per Ataúlfo Argenta Des del 1967 tocà amb una guitarra de deu cordes en lloc de les sis habituals, ideada per ell, amb la qual obtenia una major ressonància Actuà arreu del món, i ha dirigit cursos internacionals de guitarra Holanda, el Japó, l’Argentina i Suïssa S'interessà especialment pel repertori barroc i renaixentista, i ell mateix exhumà moltes obres d’aquest període Com a solista,…

De jove s’inicià en les arts plàstiques, especialment la pintura i l’escultura, però aviat es decantà cap a la música Començà els estudis musicals a Madrid amb José Cubiles i els continuà amb Alfred Cortot al Conservatori de París i, més tard, amb Wanda Landowska El seu debut a Alacant, el 1929, suposà l’inici d’una carrera concertística que quedà estroncada per la Guerra Civil Espanyola Després del conflicte bèllic, esdevingué un dels concertistes de piano de més prestigi en la vida musical de la postguerra a l’Estat espanyol Actuà també com a acompanyant de la soprano Victòria dels Àngels,…

A Barcelona, estudià piano amb Frank Marshall i composició amb Ricard Lamote de Grignon i a Madrid, composició amb Joaquín Turina, Julio Gómez i Manuel Lopez Varela i direcció amb Ataúlfo Argenta Realitzà altres estudis a Friburg, Breslau i Heidelberg, i a París tingué com a mestre Salvador Bacarisse Feu concerts de piano a tota la Península i a l’estranger, i fou la primera dona espanyola directora de grans orquestres simfòniques, com l’OCB i l’Orquestra Simfònica de la RTVE Rebé, entre d’altres, un premi de la BBC per Ensayo para orquesta sobre dos canciones sudafricanas i fou…

Inicià estudis de trompeta a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, i durant el servei militar a València començà els de cant amb Maria Llàcer 1936-39 Seguí els estudis de cant al Conservatori Municipal de Barcelona El 1942 guanyà un concurs radiofònic amb el pròleg d’ I Pagliacci i un any després debutà amb el Fígaro rossinià a Barcelona La temporada 1954-55 actuà per primera vegada al Gran Teatre del Liceu amb La bohème i inicià una carrera que el dugué a Mèxic, Buenos Aires, Atenes, els Estats Units d’Amèrica, etc Fou un dels barítons més brillants de la seva generació Destacà…

De família de músics, obtingué el títol de composició de grau mitjà 1985 i de grau superior 1991 al Conservatori Superior de Música de Barcelona, a més dels títols superiors de direcció coral, pedagogia musical i solfeig Deixeble, entre d’altres, de Josep Crivillé, Manuel Oltra, Josep Poch i Carles Guinovart Rubiella, el 1991 fundà a Cambrils el Grup per a la Divulgació de la Música Contemporània Del 1987 al 1991 dugué a terme estudis etnomusicològics per a la Fonoteca de Música Tradicional Catalana FMTC de la Generalitat de Catalunya, treballs publicats a la Revista Catalana d’Arxivística…

La primera actuació de l’Orquestra Nacional d’Espanya ONE tingué lloc el 31 de març de 1942 al Teatre María Guerrero de Madrid, en un concert dirigit pel portuguès Pedro de Freitas Branco A partir d’aquí, Bartolomé Pérez Casas 1942-47, Ataúlfo Argenta 1947-58, Rafael Frühbeck de Burgos 1962-78, Antoni Ros Marbà 1978-81, Jesús López Cobos 1984-89 i Aldo Ceccato 1991-94 s’han succeït com a directors titulars de l’orquestra Des del gener del 1998, Rafael Frühbeck de Burgos n’és director emèrit El 1966 el Teatro Real es convertí en la seu de l’ONE, emplaçament que abandonà el 1988…

Al segle VIII el rei d’Astúries Alfons II hi fundà una abadia, on es conservaven les relíquies de dos màrtirs locals, sant Emeteri i sant Celedoni Alfons VIII li concedí el fur de repoblació el 1187 A partir del segle XII la ciutat experimentà un gran creixement i l’abadia esdevingué collegiata L’any 1754 es convertí en seu episcopal L’església de la collegiata, després catedral, fou erigida durant el segle XIV, destruïda per un incendi el 1941 i restaurada posteriorment Durant els segles XV i XVI la riquesa, es basà en el comerç tèxtil amb Flandes de la ciutat i a partir del XVIII, en el…

Racionalisme i classicisme Durant la primera meitat del segle XVII, el filòsof francès René Descartes va establir les bases d’una gran revolució en el pensament i en les arts Les conseqüències d’aquest canvi es van manifestar a la segona meitat del segle, quan la cultura europea va deixar enrere el gust barroc Descartes va afirmar que només la raó obre el camí a l’autèntic coneixement, ja que un ús adequat d’aquesta capacitat pot generar en la nostra ment idees clares, distintes, evidents i, per tant, veritables El racionalisme cartesià és un precedent i un símptoma d’un racionalisme del qual…