Resultats de la cerca

L’ordre dels gadiformes és integrat per peixos de forma allargada i de mida grossa o mitjana, però tots amb una característica força general les aletes pelvianes s’insereixen en posició jugular Igualment, els radis de llurs aletes sempre són tous, si bé el primer radi de la primera aleta dorsal pot ésser espinós en els macrúrids Tenen el cos revestit d’escates cicloides que, pel fet d’ésser molt petites, es poden desprendre amb molta facilitat El nombre d’aletes dorsals oscilla entre una i tres, i el de les anals entre una i dues la caudal pot ésser truncada o arrodonida, i també pot estar…

Anatomia i fisiologia Els bacallans tenen tres aletes dorsals i dues d’anals les pelvianes s’insereixen més endavant que les pectorals totes manquen de radis espinosos Tenen nombroses dents petites en ambdues mandíbules de la inferior penja una petita barba sensitiva Són peixos d’aigües fredes i poc salades i viuen en bancs nombrosos a la part nord de l’Atlàntic, sobretot a l’altura de Noruega, Islàndia, Grenlàndia, Labrador i Terranova, indrets on destaca l’espècie Gadus morhua per la seva abundància Els bacallans fresen cap al final de l’hivern cada femella pon un gran nombre d’ous fins a 9…

El cap d’olla negre Globicephala melaena canvia molt la forma del seu cos amb l’edat en els individus joves, el cap és més allargat i l’aleta dorsal té la base més estreta els adults, en canvi, mostren un cap que va prenent un aspecte globós característic i la seva aleta s’eixampla considerablement Els caps d’olla constitueixen una espècie polígama les femelles arriben a la maduresa sexual molt més aviat que els mascles i, per aquesta raó, les femelles reproductores són més abundants que els mascles actius sexualment L’aparellament acostuma a anar precedit de lluites virulentes entre els…

Els bancs de peix ocupen sovint grans extensions i són objecte d’una pesca molt intensa

El concepte de «peix» La gran diversitat de peixos que existeix, l’enorme quantitat d’individus que en formen les poblacions, la multitud de diferents tipus biològics i d’adaptacions ecològiques que poden presentar, són qüestions notables i encara força desconegudes En alguns ambients marins, com ara l’escull corallí, viuen moltes espècies d’osteïctis i condrictis la fotografia, feta a la mar Roja, mostra un aspecte d’aquesta formació tropical, i permet d’observar la presència de representants de les famílies de perciformes que hi són més característiques, com els làbrids i els quetodòntids,…

El procés històric de la protecció de les zones litorals La protecció de les zones humides i d’altres espais litorals, promoguda als seus inicis per la preocupació sorgida arran del reconeixement de la destrucció d’hàbitats com a principal causa de l’enrariment i de l’extinció d’algunes espècies, té una història tan llarga com la d’altres ambients naturals Un dels espais protegits més antics d’Europa, per exemple, és probablement el de les illes Farne, a la costa de Northumberland, al nord d’Anglaterra, la protecció de la fauna de les quals sembla que data del segle VII, quan sant Cutbert s’…