Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
apoplexia
Fitopatologia
Malaltia de la vinya, caracteritzada per l’aparició repentina de ceps amb pàmpols totalment i bruscament pansits que acaben per assecar-se; el mateix passa amb els raïms.
Els sarments desfullats s’assequen progressivament des de l’extrem Pot ésser produïda pel fong basidiomicet Stereum necator , en aquest cas els atacs poden anar precedits d’una depressió vegetativa notada per una clorosi i un marciment que comença pel marge de les fulles, no ataca tots els ceps de manera simultània en tallar el cep hom observa la fusta alterada i de color groc blanquinós El vent calent sec i fort produeix una apoplexia no parasitària que sol presentar-se en tots els ceps simultàniament
ull de gall
Fitopatologia
Malaltia de la planta de cafè produïda pel fong basidiomicet Mycena citricolor (Stilbum flavidum).
També pot atacar els cítrics, el mango i les musàcies Sobre les fulles de la planta afectada apareixen taques arrodonides de 0,5 a 1 cm de diàmetre, primer verdes i després blanques voltades d’orles blanques concèntriques Produeix defoliació
líquens
© Xevi Varela
Micologia
Grup —o, sistemàticament, classe— d’organismes vegetals de natura doble, constituïts per cèl·lules d’una alga enllaçades per les hifes d’un fong.
La liquenització, és a dir, l’establiment de simbiosis estables entre certes espècies de fongs i d’algues, degué produir-se en repetides ocasions des d’abans del Terciari, i, per via d’un llarg procés d’evolució conjunta, conduí als líquens actuals, que funcionen com un tot, amb trets fisiològics molt peculiars Ambdós components són tan especialitzats, que rarament —només en el cas de l’alga— poden menar vida independent La majoria dels fongs liquenitzats són ascomicets discomicets i pirenomicets, però també existeixen alguns líquens, sobretot tropicals, amb fong basidiomicet Les…
Els basidiolíquens
Són pocs els basidiomicets que han emprès el camí de la liquenificació Els més notables a Europa són els que han resultat del mutualisme entre fongs del gènere Omphalina i algues del gènere Coccomyxa , i han format un tallus granulós Botrydina o esquamulós Coriscium A aquest darrer tipus correspon el de la fotografia noteu-hi les esquàmules verdes, que ha produït fructificacions amb el típic aspecte d’agàric, i sense algues Els seus caràcters ens permeten de veure que el nom que li correspon és Omphalina hudsoniana Una altra espècie, O ericetorum , amb tallus de tipus Botrydina , ha estat…
bossa
Dr Mary Gillham Archive Project (CC BY 2.0)
Micologia
Fong basidiomicet, de la família de les clavariàcies, de carpòfor cilíndric al principi, i claviforme després, de superfície poc o molt arrugada longitudinalment, gris groguenc, de 10-12 cm d’alçada, revestit per l’himeni.
A l’interior, la carn és flonja i blanca, de gust amargós Viu als boscs de caducifolis, on pot ésser molt freqüent És comestible mediocre, quan és tendre
bossa truncada
Micologia
Bolet basidiomicet semblant a la bossa, de la família de les clavariàcies, de 6 a 12 cm d’alçada, de color més pujat i amb arrugues més marcades que aquesta, de la qual es distingeix sobretot per la part superior truncada i per la carn més o menys dolça.
És propi de boscs de coníferes i comestible sense interès
Els basidiomicets
Entre les característiques principals que separen els basidiomicets dels altres grans grups miceli dicariòtic vegetatiu, presència de basidis, esterigmes i basidiòspores hi ha la presència de porus dolípors als septes i de fíbules , diverticles que apareixen en les cèllules en divisió El dibuix mostra el procés de formació d’una fíbula A en el creixement d’una hifa fibulació A 1 -A 6 , i un detall d’un septe B per a mostrar un dolípor característic A 1 extrem terminal d’una hifa dicariòtica abans d’iniciar la formació d’una fíbula, A 2 allargament apical i inici de la formació de la…
Sa Mola de Formentera
Els terrenys que s’enfilen a Sa Mola des del Caló estan coberts per una pineda contínua de pi blanc que contrasta amb l’ús bàsicament agrícola de l’altiplà Jesús R Jurado Sa Mola de Formentera 14, entre els principals espais naturals de les Pitiüses L’illa de Formentera és estructurada per dos grans blocs calcaris, a l’est i al migjorn, lligats per un istme dunar i calcarenític central, que es prolonga cap als estanys del nord i cap a Eivissa El bloc oriental, un altiplà triangular de vores escarpades excepte en el vèrtex de ponent que el lliga a l’itsme, és Sa Mola de Formentera…
Els ambients rics en fongs veritables
Hom pot trobar fongs macroscòpics o microscòpics en qualsevol ambient, tant natural com modificat per l’activitat humana Fins i tot en l’aire hi ha sempre espores fúngiques en suspensió, en quantitats molt diferents segons l’època de l’any i el lloc També hi ha fongs a l’aigua, en forma vegetativa o d’espores El sòl i les restes vegetals són els ambients més rics en fongs, però també en trobem atacant plantes o animals vius, o establint simbiosi amb algues, plantes vasculars, insectes, etc No és possible de comprendre el funcionament dels ecosistemes sense tenir en compte el paper que hi fan…