Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
bronqui
Anatomia animal
Conducte que forma part de l’aparell respiratori dels vertebrats aeris i que duu l’aire de la tràquea als pulmons, i viceversa.
N'hi sol haver dos bronquis principals , que neixen a la tràquea i penetren un a cada pulmó, dins el qual es ramifiquen bronquis secundaris , fins a assolir els alvèols pulmonars bronquíols Són constituïts per una coberta fibrocartilaginosa externa i dura, una capa muscular intermèdia i un epiteli vibràtil intern ric en glàndules mucígenes, encarregat d’expulsar les impureses que porta l’aire aspirat En les successives subdivisions dicotòmiques dels bronquis es va perdent la coberta cartilaginosa i la capa glandular
La tràquea i els bronquis
Anatomia humana
Per la part inferior, la laringe és prolongada per les vies respiratòries inferiors La primera estructura situada més avall de la laringe és la tràquea , una estructura tubular que penetra en el tòrax i a partir de la qual continuen una sèrie de conductes els bronquis La tràquea se subdivideix en dos únics conductes, els bronquis principals, cadascun dels quals penetra en un pulmó Alhora, aquests bronquis es divideixen en bronquis de diàmetre més petit, que van subdividint-se ramificadament i repetida, fins a vint-i-tres vegades des de la tràquea fins el final de les vies respiratòries, al…
bronquitis crònica
Patologia humana
Bronquitis que presenta tos productiva durant almenys tres mesos l’any en el curs de més de dos anys consecutius.
La causa fonamental és la inhalació de productes irritants, sobretot tabac, però també d’altres agents ambientals o laborals que, en conjunt, determinen l’estimulació de la secreció de moc per les cèllules de les vies aèries respiratòries, la paràlisi dels cilis d’aquestes cèllules amb la consegüent dificultat per a l’eliminació del moc, i l’alteració de la funció dels macròfags alveolars amb disminució de la resistència a la infecció broncopulmonar Això comporta aparició de tos, colonització de l’arbre bronquial per bacteris, inflamació de la mucosa bronquial i dificultat del pas de l’aire…
broncopneumònia
Patologia humana
Tipus de pneumònia en què s’afecten diversos bronquíols terminals i els alvèols pulmonars circumdants.
Pot atribuir-se a bacteris com el pneumococ, estreptococ hemolític del grup A, Klebsiella pneumoniae , estafilococ i Francisella tularensis , i també a virus, rickèttsies i fongs Hi predisposen les intervencions quirúrgiques, l’anestèsia general, les aspiracions bronquials, els allitaments perllongats de persones grans i malalties cròniques pulmonars com les bronquièctasis i l’emfisema Els símptomes principals són tos, expectoració, taquipnea, cianosi i febre elevada en els vells, però, tots ells poden ésser d’escassa intensitat encara que la malaltia pugui afectar àmplies zones dels dos…
Emfisema
Patologia humana
Definició L’ emfisema constitueix una alteració pulmonar caracteritzada per un increment de la grandària dels espais aeris pulmonars situats més enllà dels bronquíols terminals, que s’acompanya de destrucció de les parets alveolars i reducció de l’elasticitat dels pulmons, els quals queden permanentment distesos, ja que no es poden retreure del tot i retenen a l’interior una quantitat d’aire superior a l’habitual Aquesta alteració, que en general es presenta com a complicació de l’hàbit de fumar cigarrets, sol evolucionar provocant una disminució progressiva de la capacitat respiratòria, que…
Els pulmons
Anatomia humana
Els pulmons són els dos òrgans on es realitza l’intercanvi de gasos entre l’aire i la sang Es troben a ambdós costats de la cavitat toràcica, que ocupen quasi completament Cada pulmó té forma de semicon, amb una cara plana, o cara mediastínica , orientada cap a la línia mitjana una base , recolzada sobre el múscul diafragma un vèrtex, introduït a la base del coll, i una cara lateral , formada per la superfície restant, situada sota les costelles L’alçària d’un pulmó, des del vèrtex fins a la part posterior de la base, és d’uns 25 cm el diàmetre àntero-posterior és d’uns 16 cm, i el…
alvèol pulmonar

Alvèol pulmonar
© fototeca.cat
Anatomia animal
Petit sac terminal dels bronquiols, en els pulmons dels vertebrats, al qual van a parar una arteriola i una vènula.
Són molt nombrosos, i a través de llur superfície s’efectua l’intercanvi respiratori d’oxigen i d’anhídrid carbònic, entre l’aire i la sang
Mucoviscidosi
Patologia humana
La mucoviscidosi o malaltia fibroquística del pàncrees és una malaltia hereditària caracteritzada per un trastorn en la funció de les glàndules exocrines, com el pàncrees, entre les quals hi ha també les glàndules bronquials, que elaboren secrecions massa viscoses i originen trastorns respiratoris dins de l’apartat de les malalties de l'aparell digestiu trobareu un article més desenvolupat sobre la mucoviscidosi Aquesta malaltia és deguda a una alteració genètica que es transmet hereditàriament de manera recessiva, és a dir que només es manifesta en persones que hereten el gen alterat dels…
Mecanismes de defensa de l’aparell respiratori
Fisiologia humana
L’aparell respiratori disposa d’una sèrie de mecanismes de defensa que en redueixen la vulnerabilitat davant els agents externs Són uns mecanismes indispensables, ja que dins l’aparell respiratori diàriament penetra una gran quantitat d’aire que pot servir de vehicle de diversos agents nocius microorganismes, partícules o gasos que podrien causar alteracions en els mateixos teixits de l’aparell respiratori A més, als pulmons s’estableix una comunicació amb el medi extern, representat per l’aire, i el medi intern, representat per la sang consegüentment, els agents nocius que poguessin envair l…
pulmó

Dibuix esquemàtic de les parts de cada pulmó
© Fototeca.cat
Biologia
Zoologia
Nom donat a cadascun dels sacs cecs que, generalment en nombre d’un parell, es troben a l’interior del cos de la major part dels amfibis i en tots els rèptils, ocells i mamífers, amb funció respiratòria, bé que per extensió hom també anomena pulmons determinats òrgans de missió respiratòria però d’origen o constitució diferent, com és el cas dels ‘‘pulmons’’ dels escorpins, mol·luscs gastròpodes terrestres i, amb més propietat, de les bufetes natatòries modificades dels peixos dipnous.
Els veritables pulmons són els dels vertebrats tetràpodes Els pulmons dels amfibis adults —llevat d’alguns urodels, que no en tenen— són molt simples i porten a terme l’intercanci gasós en un percentatge del 20%, car la resta de l’intercanvi és dut a terme per la pell del cos i la de la boca i la faringe Els moviments respiratoris en els amfibis són efectuats per la pujada o la baixada del sòl de la boca, cosa que provoca la soritda i l’entrada de l’aire en els pulmons En els rèptils saures, l’entrada i la sortida d’aire és assegurada pels moviments respiratoris de la caixa toràica en els…